El 30 de gener és el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. L’educació per a la pau en els centres educatius no es pot quedar en la celebració aïllada d’un dia. Ha de ser una constant al llarg de tots els dies, en tots els moments i assignatures, per part de tot el professorat i la comunitat educativa.
Per això hauria de figurar en grans cartells cridaners en les entrades de tots els centres d’aquest país: “en aquest centre s’educa en i per a la pau” (en comptes de centre bilingüe o altres “excel·lències” similars, com hi ha actualment). Des d’educació infantil fins a la Universitat.
Igual que hauria de ser un component essencial de totes les activitats escolars, complementàries i extraescolars que es proposen en els centres educatius (igual que la visió de gènere), en totes les matèries, tasques i exercicis escolars, als patis escolars, en la formació del professorat, de les famílies i els estudiants.
La pau és un dret humà essencial. La pau justa. No la “pau” que embenin els fabricants d’armament amb el cínic lema: “si vols la pau, prepara la guerra”. Que només serveix per a justificar la indústria bèl·lica i l’increment de la despesa militar. Recordem que la despesa militar s’ha duplicat en 20 anys i va batre un nou rècord amb el Govern de Pedro Sánchez, destinant l’equivalent a set vegades els diners destinats a l’Ingrés Mínim Vital i quatre vegades superior als recursos totals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Sent aquest govern qui més ha incrementat la despesa militar, augmentant així el deute públic de manera exponencial.
Si prepares la guerra, l’acabaràs provocant en un lloc o un altre, ja que necessites consumir tot aquest material que has generat. D’aquí ve que els governs neoliberals encoratgen el discurs de la por i la seguretat, per a “normalitzar” la barbàrie. Encara que el mateix Papa Francesc i l’exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza recorden que les guerres i els qui les financen són la causa principal dels atemptats i del drama dels refugiats i refugiades, perquè “els fabricants d’armes volen sang i no pau”.
Per això, és indignant que, a pesar que s’han multiplicat les manifestacions massives de la població per tota Espanya des d’octubre del 2023, als carrers i en els centres educatius, per exigir al Govern que abanderi una solució de pau a Orient Mitjà, veiem com aquest continua emparant-se en un silenci còmplice, o involucrant-se directament a donar suport als interessos de la indústria militar i la geopolítica dels Estats Units, com si fóssim la seva colònia.
La crueltat d’aquest nou Holocaust no té precedents
Quin exemple està donant el nostre govern als joves, a les famílies i a tota la comunitat educativa, dient en les lleis que cal educar per a la pau en els centres i institucions educatives, mentre està incomplint legislació estatal i internacional en mantenir el comerç d’armes amb Israel i no fent tot el possible per evitar el genocidi contra el poble palestí.
La crueltat d’aquest nou Holocaust no té precedents, amb més de 30.000 persones assassinades davant els ulls i la inacció de la comunitat internacional, de les quals més de 10.000 són nens i nenes, que han mort en atacs, i que estan sent assassinats sistemàticament i organitzadament mitjançant la fam i les malalties, perquè el règim sionista utilitza l’aigua, l’alimentació, la desnutrició i la fam com a arma de guerra. Com sostenen les organitzacions que treballen sobre el terreny, l’estampa senzillament és indescriptible.
Com educarem per a la pau si el nostre propi govern no està aplicant “mesures eficaces” contra el règim sionista israelià que porta bombardejant de manera intencionada i sistemàtica la Franja de Gaza des del passat 7 d’octubre, sotmesa a un bloqueig asfixiant i il·legal des de fa més de 16 anys. Perquè aquesta barbàrie no es deté amb bones paraules, sinó amb accions concretes: sancions a Israel, boicot a tots els seus productes, bloqueig comercial i polític i interposició d’una força armada que detingui definitivament l’ocupació de Palestina durant més de 75 anys i el “genocidi televisat” actual.
La impunitat del règim d’Israel només s’entén amb la complicitat i la inacció de les nostres institucions
La impunitat del règim d’Israel només s’entén amb la complicitat i la inacció de les nostres institucions, així com la falta de conseqüències i sancions per una ocupació de més de 75 anys i per l’holocaust televisat al qual assistim actualment, a pesar que desenes d’estats han condemnat públicament el genocidi en Palestina, així com la Cort Internacional de Justícia (CIJ), el tribunal de l’ONU.
Per això els Estats Units, per desviar l’atenció, ha emprès una campanya per tallar el finançament a l’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA), l’única organització que ajuda la població palestina davant la barbàrie sionista, forçant fins i tot a altres nou països, satèl·lits dels interessos colonials de USA, perquè suspenguin també el seu finançament.
Difícilment es pot promoure en els nostres centres educatius l’educació per a la pau aquest 30 de gener si el nostre govern no s’involucra de manera clara i aplica mesures concretes per a parar aquest nou Holocaust en Palestina i força a la UE a enfrontar-se amb els Estats Units i al règim israelià per a establir una solució justa definitiva.
Malgrat això o potser per això aquest 30 de gener, més que mai, hem de comprometre’ns en cada centre educatiu, en cada universitat, per part de cada alumne i alumna, de cada professor i professora, de cada pare i mare, per a exigir al nostre govern que posi fi a aquest genocidi i faci costat a l’ONU en una solució duradora en un país on puguin conviure els seus habitants amb justícia i igualtat de drets, al marge del seu origen i de la religió que tinguin.
Això sí que seria educar en i per a la pau. Les altres accions poden ser importants i necessàries per a conscienciar en la pau justa, però avui i ara aquesta ha de ser la prioritat en els nostres centres educatius i al nostre país. Aturar el genocidi palestí.
L’entrada Dia Escolar de la No violència i la Pau de 2024: aturar el genocidi a Palestina ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
