La sequera se suma a un increment continuat de les temperatures, amb unes primaveres i tardors més seques i caloroses
Amb 309,5 mil·límetres, el 2023 se situa com el segon any més sec des que el 1914 van començar els registres de l’Observatori Fabra, a la banda barcelonina de Collserola. És el segon any amb menys precipitacions, només superat per poc pel 2022. Collserola acumula tres anys consecutius de precipitacions per sota dels 330 mm de precipitació anual, molt per sota de la mitjana de 560,9 mm anuals del període 2003-23. L’escassetat de pluja posa en alerta un massís sotmès a l’estrès hídric i a un increment gradual de les temperatures pel canvi climàtic.
La davallada de les precipitacions està més marcada per la manca de pluges a la primavera i a la tardor que per l’estiu, que sempre ha estat sec i els darrers anys segueix a prop de la mitjana. Les primaveres i les tardors, però, són cada cop més seques i amb temperatures més elevades, el que suposa que el massís està sotmès a una meteorologia estiuenca durant més mesos. De fet, la precipitació acumulada d’abril a maig se situa en 90,6 mm, només 8,1 mm per sobre dels mesos d’estiu. L’acumulada d’octubre a desembre –35,6 mm– es queda encara més lluny, 46,9 mm menys que els mesos d’estiu. Precisament les precipitacions de finals d’estiu passen a ser les més abundants de l’any, amb 50,4 mm al setembre, concentrades bàsicament en dos dies.
La manca de precipitacions està acompanyada d’un increment gradual de les temperatures. Per primera vegada des del 2003, la màxima anual al massís ha superat els 38ºC, al mes d’agost. La mitjana anual, de 17,75ºC, és lleugerament més baixa que la del 2022 i se situa com la segona més elevada de les dues dècades. Per segon any consecutiu, la mínima (0,3ºC al gener) no ha estat sota zero tot i que abans del 2014 gairebé tots els anys la temperatura mínima era negativa.
Com passa amb les precipitacions, l’anomalia tèrmica afecta a tots els mesos però especialment a la primavera i a la tardor. La mitjana de març i abril ha estat 2,4ºC per sobre del que pertocaria per a aquells mesos, al maig 0,9ºC i al juny 2,1ºC. A la tardor encara és més evident, amb 2,4ºC al setembre, 3,1ºC a l’octubre i 2,6ºC al novembre i al desembre. En canvi al gener i febrer l’anomalia tèrmica se situa per sota d’1ºC i al juliol i agost al voltant d’1,5ºC. Collserola perd, per tant, les estacions més temperades.
En clau de massís, aquestes dades suposen una mala notícia per a l’ecosistema. Fa anys que des del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola adverteixen que el bosc viu un estrès hídric amb conseqüències visibles amb un simple cop d’ull, com ara arbres secs o que perden la fulla abans d’hora. També s’ha evidenciat la manca d’aigua a indrets com la riera de Vallvidrera o el pantà de Can Borrell.
Amb un dèficit de precipitacions de prop del 50% cada any, el Consorci ha anunciat que treballa per adaptar la vegetació al nou escenari climàtic, com ara amb accions d’eliminació d’arbrat mort, especialment el pi pinyer, que s’han fet durant la tardor passada. La mort dels arbres està marcada per l’edat dels exemplars, l’alta densitat d’arbrat, la compactació del sòl i l’estrès hídric. L’estiu passat no va ser tan extrem com el del 2022 i això va permetre tancar la temporada d’incendis amb menys incidents que l’any anterior.
El novembre passat, a la constitució del nou mandat del Consorci per als propers quatre anys, es va tornar a evidenciar l’emergència climàtica com un dels reptes principals del parc natural. “La situació d’alguns espais forestals, així com l’increment dels dies amb alt risc d’incendi, fan que sigui necessari continuar treballant per promoure un mosaic agroforestal resilient a aquestes noves condicions climàtiques, tenint present, a més, que més del 60 % del Parc és de titularitat privada”, recollia el Consorci en un comunicat de premsa. Precisament el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat), aprovat el 2021, preveia la recuperació de camps per afavorir el mosaic agroforestal, una proposta que s’ha reforçat amb el suport a la pagesia mitjançant el contracte agrari i la col·laboració en projectes específics com la silvopastura de rucs a Can Domènech.
A més de l’afer climàtic, el mandat del Consorci també estipula dos altres grans reptes. D’una banda, la reducció i limitació de la pressió humana ja que durant el 2022 es calcula que el massís va superar els 5 milions de visites. D’altra, revisar i millorar la governança de la gestió sostenible del parc com a infraestructura verda metropolitana. Cal tenir en compte que el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que es troba en tramitació fa una atenció especial a la infraestructura verda i la relació de l’entorn urbà amb la natura.
A la plana, l’estació del Centre d’Alt Rendiment (CAR) també ha registrat un any especialment sec, més que al massís, amb 241,8 mm acumulats, essent un dels punts de Catalunya on més s’ha accentuat el dèficit d’aigua. Al CAR la temperatura mitjana ha estat de 16,8ºC, també el més càlid dels darrers anys.
Mesures per la sequera
Des del febrer, Sant Cugat, abastit per la conca Ter-Llobregat, es troba afectat pel límit de consum de 240 litres al dia per habitant. Si les reserves baixen del 16%, la limitació es reduirà a 206 litres al dia i podria caure encara més fins als 160 en cas d’emergència extrema. Es pot fer seguiment de les restriccions al portal de la sequera habilitat per la Generalitat. Allà també es poden trobar consells d’estalvi a casa com tancar les aixetes, dutxar-se en lloc de banyar-se, recollir l’aigua de la dutxa, reduir la càrrega de la cisterna del vàter amb ampolles plenes de sorra, fer la bugada o posar el rentavaixelles amb la càrrega completa, no utilitzar el vàter com a paperera, reparar les fuites, reutilitzar l’aigua de bullir els aliments per a les plantes, instal·lar airejadors a les aixetes i no llençar oli, detergents ni pintura per l’aigüera.
Article original del Cugatenc.
Sequera de Collserola. Noticies relacionades
Vallirana declara l’aigua no apta per al consum a diversos barris del municipi https://www.elbaix.cat/2024/01/10/vallirana-declara-laigua-no-apta-per-al-consum-a-diversos-barris-del-municipi/
Denuncia d’un nou abocament il·legal d’aigües fecals a la platja de Gavà-Viladecans
https://www.elbaix.cat/2024/01/11/les-agulles-ecologistes-en-accio-denuncia-un-nou-abocament-illegal-daigues-fecals-a-la-platja-de-gava-viladecans/
Qüestionen que la nova canalització de l’aigua que es malbarata a Badalona sigui efectiva https://independentbadalona.cat/setmanari/noticia/1414-els-verds-questionen-que-la-nova-canalitzacio-de-l-aigua-que-es-malbarata-a-badalona-sigui-efectiva-i-no-nomes-cosmetica
