Avaluar el que fem és ben important, al món de l’educació poques pràctiques tenen més rellevància que l’avaluació. L’alumnat passa bona part dels seus anys a les escoles i instituts fent exàmens, i els docents preparant-los i corregint-los. Hi ha la creença que sense exàmens no s’aprèn i probablement és cert, són el vehicle utilitzat per l’aprenentatge, però amb resultats plens de dubtes sobre la seva utilitat i propòsit. Fins i tot es ritualitzen per exemple a batxillerat amb setmanes d’exàmens que són una aberració pedagògica i que tenen només la seva justificació en la mitologia de les proves d’accés a la universitat com l’autèntic ritual de pas dels nostres joves, la prova final abans d’entrar en una “nova dimensió”.
Les avaluacions externes sovint són incòmodes, la institució que més avalua, especialment secundària (ESO i BAT) és crítica quan se l’avalua i es defensa de formes diverses. Fa poc PISA ha mostrat com de despullat va l’emperador i la reacció ha estat de “correm-hi tots”, la pitjor de les reaccions: dramatisme i precipitació.
M’agradaria aportar la meva experiència com a professor de filosofia a secundària; una de les matèries que he impartit ha estat Ètica, que va anar canviant de nom però no de propòsit o de rellevància, les diverses lleis la van anomenar bé Educació per a la ciutadania, Cultura i valors, Valors ètics i morals, i formulacions diverses per designar una alternativa a la religió o salvar la mala consciència pedagògica.
Sovint, Ètica era una “maria” que impartien molts docents per tancar la seva assignació lectiva, i cadascú feia el que podia. Bé, jo era el de filosofia i estava encantat amb la matèria, tot i les dificultats quan una matèria s’imparteix només una hora a la setmana i és tan menystinguda. Què avaluàvem (avaluava, autoavaluaven, coavaluavem)? Doncs, els valors, la seva anàlisi, les relacions, les reflexions i com ho portàvem a la pràctica, com aplicaven el resultat dels diàlegs; i ho fèiem des de l’anàlisi compartida, sense exàmens, i l’alumnat aprenia, tots apreníem. Res a veure amb una valuació com PISA, tan quantitativa al voltant de només tres àmbits, en el nostre cas tot era qualitatiu i no podia ser reflectit a un aplicatiu informàtic; la nostra avaluació estava connectada a la riquesa de les relacions, les normes i els valors dels centres.
La nostra avaluació estava connectada a la riquesa de les relacions, les normes i els valors dels centres
També és cert que tot i l’avaluació i l’assoliment de les competències relacionades amb la matèria d’Ètica la realitat immediata no canviava, per exemple la regulació per anar al lavabo basada en el vandalisme de pocs que pagaven tots, el càstig col·lectiu quan cap alumne del grup gosava trencar el pacte de silenci de no acusar un company per por o compromís, la mala gestió dels conflictes o l’assetjament enquistat. Sí, fora de l’aula aplicar la reflexió sobre els valors era més difícil, però així i tot s’intentava fer canvis i certament amb el temps observàvem millores que ens animaven.
Què és l’efecte Hawthorne i quina relació té amb PISA? Entre 1924 i 1932 a la fàbrica Hawthorne Works es va fer una recerca per millorar la productivitat dels treballadors tot canviant les condicions de la il·luminació als tallers. L’avaluació de la recerca va evidenciar que en millorar la il·luminació augmentava la productivitat, però la sorpresa va ser que la millora també es va observar quan les condicions s’havien mantingut. Així, què determinava la millora? Doncs, potser en les relacions entre investigadors i treballadors, en l’interès en el treball que feien els obrers i que els va fer sentir reconeguts, i potser també en la voluntat de millorar-los les condicions de treball; d’altra banda, la recerca va implicar de forma no prevista la neteja dels espais, ordenar-ho tot, doncs havien d’acollir als investigadors als tallers, indicadors que no estaven definits a la recerca i que probablement eren molt importants. Com millorarem els resultats PISA? Doncs, potser una de les claus també està en la millora de les relacions, en la millora de les condicions de treball dels docents i d’aprenentatge de l’alumnat, els temps i els espais, i sobretot escoltar-los i deixar que puguin avaluar, també ells, el sistema educatiu.
L’entrada L’efecte Hawthorne i PISA ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.