Des de dimarts passat, els títols de transport públic T-usual, T-casual, T-familiar i T-grup només es poden comprar amb la T-mobilitat
Els bitllets de transport públic amb banda magnètica seran història d’aquí molt poc. Dimarts passat va començar el procés definitiu de canvi cap a les noves targetes T-mobilitat. Fins ara, només la T-jove i la T-16 eren obligatòries amb el nou sistema, i ara s’hi incorporen la T-usual, T-casual, T-grup i T-familiar, que progressivament en les properes setmanes deixaran d’estar disponibles en els punts de venda. És un canvi esperat, però que queda lluny d’una digitalització del sistema que en teoria havia de permetre també canviar el sistema de tarifes i que fos vàlid a tot Catalunya; i que arrossega anys de retards.
Adrià Palacín, responsable de premsa de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), explica que el d’aquestes setmanes és “un dels passos més importants de la implantació de la T-mobilitat, ja que 4 dels títols de transport més rellevants es deixen de comercialitzar en magnètic”.
A la pràctica, explica, això suposa un canvi per a un gran percentatge de la ciutadania. Els abonaments ara passen a funcionar mitjançant targetes recarregables amb xip tipus contactless: és a dir, que el bitllet ja no s’introduirà per la ranura dels torns, sinó que caldrà apropar-los a la part superior. Les targetes antigues seran vàlides fins al 29 de febrer de 2024, un termini que s’ha ampliat, ja que inicialment s’havia anunciat pel 15 de gener. D’altra banda, abonaments que no depenen de l’ATM, sinó de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que són òrgans diferents, com la T-4, seguiran vigents i funcionant amb banda magnètica.
Un canvi que “arriba tard i malament”
L’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) explica que el canvi dels bitllets de cartró a un suport de targeta estava previst que es fes fa anys —segons l’associació, hauria pogut aplicar-se des de 2018—. A més, “el projecte inicial era més ampli”, apunta Martí Rius, membre de la secció local de Sant Cugat de la PTP, ja que “implicava superar el sistema de zones i tarificar per quilòmetre recorregut”. Així, un trajecte Sant Cugat-Girona seria més econòmic proporcionalment que Sant Cugat-Rubí. Rius explica que un sistema així seria més just, perquè entre altres elements, el sistema actual “implica que en la zona on el transport públic és més bo és més barat, i on és deficitari, és més car”.
A més, també critiquen el fet que part de la gestió sigui externalitzada amb INDRA, a qui atribueixen “excés de confiança en la tecnologia i problemes de desenvolupament”, que expliquen els retards en la implementació. Alhora, atribueixen manca de transparència i de definició de l’agenda a l’administració pública.
D’altra banda, un altre canvi previst inicialment, explica Rius, era “l’opció d’aplicar a final de mes la tarifa més favorable en funció de l’ús”. Per tant, explica que ara “només estan canviant les targetes de cartró per la de plàstic o el mòbil, que és positiu perquè en millora la resistència, però és només un petit canvi”. D’altra banda, també implicava que el nou sistema s’implantés a tot Catalunya, però el sistema està només disponible (progressivament) en els municipis que formen part de l’ATM de Barcelona, que abasta 12 comarques i al voltant de 300 municipis. Palacín respon que la implantació a la resta de Catalunya depèn del Departament de Territori.
Per part del Departament, aquesta implantació estava establerta en el document “Els serveis de transport públic“, dins del “Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026”, en què s’hi establia que la integració tarifària a l’àrea de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona (que s’aplica actualment) havien de ser “els primers passos cap a un escenari d’integració tarifària dels transport públics en tot el territori de Catalunya ineludible al 2012”. També hi prioritzava com a objectiu el fet de fer “un sol pagament per fer un viatge, en què el preu sigui en funció de l’origen i la destinació i no de la combinació modal necessària per fer el recorregut”. A 2023, aquest Pla encara no s’ha desenvolupat plenament.
Pel que fa a dades personals, la T-mobilitat incorpora un registre per tal d’identificar els títols que són personals i intransferibles. Fins ara només hi havia una identificació en el moment de la compra. Sobre aquest aspecte, Palacín explica que “la protecció de dades basa totes les mesures de protecció de dades en el compliment de l’ENS, l’Esquema Nacional de Seguridad, que ha de ser implantat per les administracions públiques i els seus proveïdors externs. Aquesta política de seguretat aplicada dóna les màximes garanties possibles”.
El funcionament de les noves targetes
El nou sistema ofereix quatre possibilitats d’ús, tots recarregables i que es pot escollir en funció de si es fa un ús habitual o esporàdic del transport. S’expliquen en el gràfic que acompanya aquestes línies. El primer és una targeta personalitzada, física i de plàstic, que costa 4,5 €, té el nom de l’usuari escrit i implica un registre amb DNI o passaport, a la web o presencialment. Permet l’ús de tots els títols. Costa 1 € i té les mateixes condicions, però només funciona al mòbil des d’una aplicació, que de moment només està disponible per a dispositius Android amb NFC. En aquestes dues opcions es poden recuperar els viatges en cas de pèrdua o robatori.
A més, hi ha dues opcions de cartró. La primera és una targeta anònima, que no requereix un registre previ amb DNI ni passaport, i que només permet carregar-hi la T-casual, la T-familiar o la T-grup, i costa 0,50 €. I per últim, la T-usual, com a excepció, es pot fer servir en un suport també de cartró, amb un disseny específic, que sí que requereix el DNI o el passaport en el moment de la compra perquè és personal i intransferible, i no acceptarà la recàrrega de cap altre tipus de títol.
Amb aquest canvi, l’ATM afirma que “la pràctica totalitat de la gamma de títols integrats de l’ATM de Barcelona es pot utilitzar amb el nou sistema sense contacte”. Només queda pendent la integració de la T-usual per a persones en situació d’atur, la T-verda i la T-dia, que ho faran en els pròxims mesos.
Durant aquest mes de desembre les màquines expenedores de tots els punts de venda estan fent el canvi progressiu a vendre les noves T-mobilitat de cartró. La targeta T-mobilitat en suport de plàstic, d’altra banda, ja porta mesos en funcionament, i està disponible per internet o en punts de venda específics. Els punts de venda més propers a Sant Cugat són el de la Plaça Constitució de Rubí (per bé que no s’hi poden fer totes les gestions, per exemple, no tenen gestió d’incidències); o bé els de FGC de les estacions de Sabadell Plaça Major i Terrassa Rambla (on sí que atenen més tipus de consultes i incidències). També es pot comprar en línia i rebre’l a domicili.
Alguns dels usuaris de Sant Cugat ja havien fet el canvi des de fa mesos: és el cas de la Maria, que explica a elCugatenc que fa servir diàriament una T-usual de 2 zones i recarrega la T-mobilitat personalitzada de plàstic, tot i que encara no fos obligatori. La Nel·la, d’altra banda, explica que tampoc ha tingut cap problema: quan va fer els 18 anys, fa pocs mesos, va anar a comprar en un dels punts físics de venda i va comprar una T-mobilitat per posar-hi una T-jove: “el meu entorn ja la feia servir i no vaig tenir problema per assabentar-me de com anava”.
En canvi, Juanjo explica que encara no ha fet el canvi, i que no sap com l’haurà de fer, perquè té una ajuda de serveis socials per poder assumir el cost del títol. “Sí que he sentit per la ràdio que canvia però encara no sé del tot com anirà”. Maite i Ángel, d’altra banda, expliquen que no viatgen de manera freqüent, i per això just havien comprat una T-casual, per consell d’un treballador. Els ha sorprès que encara no fos del nou sistema; però el canvi en les màquines de venda està sent progressiu i des de l’ATM preveuen que estigui totalment implantat a mitjans de desembre.
