L’Hospitalet compta amb més de 200 formes de menjar
L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- “La nostra vida condiciona la nostra alimentació”, va manifestar Toni Massanés, director de la Fundació Alícia (laboratori de l’alimentació responsable als àmbits de la salut, la innovació i el territori) a la darrera taula organitzada per Forment de la Informació Critica de l’Hospitalet (FIC) amb el titol: “Mengem com vivim i vivim a la inòpia”
A l’acte, que s’ha celebrat a l’Auditori Tecla Sala de l’Hospitalet, també hi va intervenir Jesús Contreras, catedràtic emèrit d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i va tancar el VI Cicle de Factoria d’Idees de FIC.
«L’Hospitalet compta amb més de 200 llengües, amb tantes cultures i formes de menjar», va dir Juan Carlos Valero, president de FIC que es va encarregar de la presentació de l’acte. I va afegir: «Tot això és resultat del perfil demogràfic d’aquesta ciutat que compta amb 264.923 habitants del quals 125.498 han nascut a Catalunya i 139.425 no; és a dir, superen les persones que van néixer fora a les catalanes d’origen, en concret, 57.739 a la resta de l’Estat i 81.686 han nascut a l’estranger, el que representa que un terç dels hospitalencs són de fora d’Espanya”.
“L’Hospitalet és una gegantina mixtura de plats del món. Aquí es cuina diàriament Cous Cous, curris de carn, o llenties amb pa o arròs, Kashimiri Aloo Dum, nihari, bun kabab, ají, xiulet, humintes, anticutxú, saltenyes, baleada, atol chuco, bandera, causa llima, llom saltat , ceviches, fregida, enxilades, tacs, xiaolongbao, chow mein, safata paisa, garrí, ajiaco, sancocho, sarmale, ciorba de burta i arepas, pavelló crioll i la cachapa”, va assenyalar Juan Carlos Valero.
A les cases llencem a les escombraries a l’any 131 quilos de menjar
Toni Massanés va destacar en la seva intervenció que “actualment estem tirant a les escombraries 131 de quilos a l’any de menjar i els domicilis familiars encapçalen el rànquing d’aquest desaprofitament alimentari”. “Aquest estil de vida és insostenible; gastem el doble del que som capaços de produir”, va sentenciar.
Per donar suport a aquesta afirmació, recentment, un informe de la FAO (organització para l’agricultura i l’alimentació) assegura que “cada segon es llença al món més de 79 tones de menjar, és a dir, més de 2.500 milions de tones a l’any. Només a Espanya gairebé 8 milions de tones d’aliments anuals acaben a les escombraries”.
El director de la Fundació Alícia va donar alguns apunts i va advertir que, la societat i sobretot els polítics, encara no li donen prou importància: “estem patint una de les sequeres més greus de tots els moments i ens estem quedant sense agricultors”. I va destacar una frase de Josep Pla: «La cuina d´un país és el seu paisatge dins de la cassola».
A la seva intervenció, Jordi Massanés va subratllar que a l’era del Neolític es va iniciar a cuinar aliments i és la gran diferència amb el Paleolític. «La cuina va revolucionar l’agricultura, però va ser un fet que mai no se li va donar importància perquè ho feien les dones». Ni tampoc a la societat actual i destacava el director de la Fundació Alícia que abans mentre es feien altres coses, es cuinava i sempre hi havia alguna cosa per menjar. “En l’actualitat, cada cop gastem menys en alimentació”, va remarcar.
Dediquem poques hores a la cuina
Jesús Contreras, en la seva intervenció també, va realçar aquest fet i ho va apuntalar amb una dada: “dediquem tres hores a la setmana a la cuina. Els nets van a casa de les àvies a dinar”. I va recordar que les dones, quan van empoderar-se sortint de casa per treballar, van sentenciar: “No tornarem a la cuina”, un lloc que no computa al Producte Interior Brut (PIB), la riquesa d’un país.
Dels anys 60 en què es patia gana, s’ha passat actualment a l’obesitat, un dels problemes de la nostra salut. També va indicar que la tecnologia alimentària fa el que vol i «decideix què mengem i què no mengem». Massanés, al contrari, considera que la tecnologia i la indústria alimentària és molt eficient i ha aconseguit produir menjar de qualitat. A la meitat del segle passat es va produir la revolució verda i amb ella la revolució de la indústria de l’alimentació.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona va fer una anàlisi de la distribució alimentària d’un dia en una família a principis del segle XX des de la ingesta en aixecar-se, dinar, beguda entre hores, dinar, el berenar i sopar.
Els canvis socials també han influir en l’alimentació
Contreras va afirmar que en l’alimentació també hi han influït els canvis socials, econòmics, demogràfics i ideològics que es van produir al segle passat com els processos migratoris, creixement de la població urbana, nous calendaris laborals, augment relatiu del nivell de vida, allargament del període de treball de les dones, generalització de l’escolarització i l’increment de la mitjana de vida dels 60 als 83,4 actualment.
I va afegir el catedràtic: “Alhora s’han produït canvis importants en el terreny de l’alimentació i de la cuina com ha estat la industrialització alimentària, la transformació i la tecnificació radical de l’espai culinari que alhora ha permès guanyar temps i disminuir una forma de fatiga”.
“Abans la jornada laboral estava subordinada als rituals de l’alimentació col·lectiva. A poc a poc, l’alimentació ha quedat subordinada als ritmes de les jornades laborals”, va exposar Jesús Contreras.
Dels anys de gana al malbaratament
Jesús Contreras explicava: “S’ha passat dels anys de la gana al malbaratament”; de les «llenties, si no les vols les deixes….» al «si no t’agrada, digues-m’ho i et dono una altra cosa»; de la «cuina econòmica» a la cuina de gas i a la vitroceràmica; del pa «moreno» al pa «integral»; del «bicho que corre, nada o vuela a la cazuela» al veganisme…; del «a les 9 a casa i si no al llit sense sopar que aixó no és una fonda a sopar cadascú a una hora…”; dels colmados, ultramarins i colonials… al supermercat; del «que no mata engreixa» al «què podem menjar sense por?».
El catedràtic va destacar la importància dels canvis estils de vida i la restricció dels horaris. Un exemple de tot això són les reflexions sobre les situacions en que es trobem avui en dia: “a casa, tenim tantes activitats (anglès, esport, música, etc…) que sempre mengem amb presses»; «es menja poc a casa i cadascú a la seva hora i, així, és difícil seguir unes normes»; «quan arribo a casa i no tinc temps em resulta més còmode agafar una mica de la nevera que posar-me a cuinar»; «a les 3 he de sortir de casa tant si han menjat com si no» ;»quan els nens estan sols, mengen el que enxampen».
Contreras va mostrar la dieta perfecta per salvar el planeta i la salut dels humans elaborada per la Comissió EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentari EAT
Finalment, Contreras va fer algunes reflexions: L’alimentació continua i continuarà reflectint la societat. Només que aquesta és més complexa, dinàmica i diversa. Una dinàmica on, aparentment almenys, tot tendeix a barrejar-se i combinar-se de múltiples maneres segons els individus i/o segons els contextos.
Fem al voltant de 2.000 preses alimentàries al llarg de l’any que no responen totes a una mateixa/unica lògica alimentària, sigui nutricional, gastronòmica, econòmica o identitaria (sigui la identitat de caràcter ètnic, religiós, de classe, d’activitat o del que sigui.
Continuem sent el que mengem. Avui, però, som molts i diferents persones al mateix temps. És una identitat plural, encara en construcció, o en construcció permanent i que encara no hem sabut caracteritzar ni comprendre en tota la seva extensió i complexitat.
