Els detinguts en el marc de les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél han estat absolts després de demostrar que no eren al lloc dels fets
Els tres santcugatencs detinguts en el marc de les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, el mes de febrer del 2021, han aconseguit una sentència absolutòria després de demostrar que no eren al lloc on els Mossos d’Esquadra deien que havien comès un delicte de desordres públic per un suposat llançament d’objectes. Un cop desmuntada la versió policial gràcies a la geolocalització de Google, Martí Busquets, Pol Salvadella i Rafa Gómez respiren tranquils alhora que es mostren sobtats per la sentència. Aquesta recull la pífia policial com una confusió de les persones a seguir per part de la policia autonòmica.
Busquets atén elCugatenc després de conèixer la sentència absolutòria del 25 d’octubre per explicar el judici, el suport rebut així com tot el periple judicial, que els va tenir en llibertat provisional durant més de dos anys. Això els suposava haver d’anar a signar periòdicament als Jutjats de Rubí. Amb l’escalf del grup de suport A l’atzar nosaltres, tots tres van trobar un acompanyament que ha restat actiu fins la resolució judicial, que va deixar en res la petició de penes de dos anys de presó i una multa de 290 euros.
– Encara sort de la geolocalització de Google, no?
– Sí, ells no tenien proves visuals ni de danys físics. Era la seva paraula contra la nostra. Nosaltres anàvem a dormir a casa d’una amiga i abans havíem estat a una manifestació dels Caus en el marc de la Covid-19. Tot això ho vam dir al judici. Dos dies abans, comentant-ho amb uns amics, un d’ells ens va dir que a Google Maps hi ha una cronologia dels llocs on has estat. Ho has de tenir activat perquè funcioni. Ni el Pol ni el Rafa ho tenien activat i jo, que no sabia que ho havia acceptat, sí que tenia la cronologia dels llocs per on havíem passat.
Allà posava que a l’hora que els Mossos deien que havíem tirat pedres i ens havien començat a seguir al passeig de Gràcia, nosaltres érem a la vila de Gràcia. A més, al judici els agents es van contradir entre ells, amb la minuta i amb nosaltres. Feia dos anys i vuit mesos. Segurament no recordaven res.
– Sí que havíeu estat a la manifestació?
– Nosaltres vam venir de Sant Cugat, on hi havia una manifestació sobre les mesures sanitàries del lleure, i vam anar a la manifestació contra l’empresonament de Pablo Hasél de Barcelona. Vam ser-hi una hora i després vam marxar a Gràcia a prendre una cervesa abans d’anar a casa d’una amiga. Va ser quan estàvem de camí a casa de l’amiga que ens van perseguir i detenir. Al judici ho vam dir: hi havíem estat i tornaríem a anar-hi però quan ens van detenir ja anàvem cap a casa.
– “Es poden haver confós de persones”…
– [Riu] Això és el més graciós de la sentència. En cap moment diu que els Mossos van mentir sinó que ha estat una confusió.
– Què vas pensar quan ho vas veure?
– Com que la sentència era absolutòria, ho vaig deixar passar. El primer que vaig pensar és que per aquesta equivocació vam estar dos dies al calabós, dos anys i mig en llibertat provisional havent d’anar a signar al Jutjat, hem pagat un advocat… Et venen ganes de demanar una indemnització perquè el que hem viscut no ens ho treu ningú. No haguéssim anat a la presó perquè no tenim antecedents però ens hagués pogut caure una multa molt gran!
– Demanàveu l’absolució però l’esperàveu?
– Depèn del dia. L’advocat ens deia que no tenien proves i que, per tant, racionalment l’absolució era clara. Però també sabem de judicis en què només amb la declaració dels Mossos hi ha hagut condemnes. El que sí que sabíem és que segur que no arribaríem als dos anys de presó ni a la multa de 290 euros. Potser se’ns haguessin quedat antecedents i una multa gran.
El judici va anar molt bé perquè els nostres arguments eren molt forts i ells es contradeien. Sabent que podia passar qualsevol cosa, jo vaig sortir convençut que havíem fet tot el que estava a les nostres mans.
– Dos anys i mig havent d’anar a signar al jutjat. Com ho heu viscut?
– El primer mig any era cada 15 dies i després ho vam poder canviar; primer, un cop al mes i, al final, un cop cada tres mesos. Era molt cansat tot i que era anar a Rubí. Tenir-ho al cap era dur perquè suposava recordar que tindríem un judici. No podíem fer res. Un dels companys volia marxar fora a viatjar però no ho ha pogut fer fins ara. La llibertat provisional sona a pel·lícula.
– Vau descobrir tot un món.
– El judici també va ser una pel·lícula amb paraules estanyes. Però també hem après molt i ens hem unit més encara.
– Com ha estat l’experiència del grup de suport?
– Potser des de fora es veia més ben estructurat però molt bé. En definitiva, eren amics i ho valorem molt. Per l’experiència de militància de Sant Cugat, el grup de suport estava muntat quasi de forma automàtica. Quan des del calabós vaig trucar els meus pares, ja els havien trucat. Quan vam sortir, molta gent es va sumar al grup. Al principi estàvem molt implicats però el cas es va allargar i això va portar daltabaixos. Però just abans del judici vam poder fer una nova embranzida.
– També us servia per a recollir fons. Amb l’absolució tindreu alguna indemnització?
– No, crec que ho hauríem de denunciar però podria portar a reobrir el cas i, si més no, pagar més a l’advocat. Estem cansats. Amb el grup de suport vam fer un dels sopars de la Festa Major Alternativa, hem venut bosses i vam fer una jornada el 20 d’octubre. Al final ens falten només 300 euros per pagar l’advocat. Ja els posarem nosaltres. Si al final hagués hagut una multa o l’advocat fos més car, ens hauríem plantejat fer alguna cosa. Hem de donar les gràcies a Alerta Solidària per la defensa jurídica. Al judici el paper de l’advocat va ser clau perquè la sentència fos absolutòria.
– Dels dos dies que vau estar al calabós vau denunciar maltractes com burles i insults. Com ha quedat?
– En res. A un dels tres li van fotre cops a la cara en el moment de la detenció. Li van fer un trau i l’advocat ens va dir que ho podíem denunciar però, si no teníem cap altra prova, quedaria en res. El mateix ens va dir del que va passar al calabós.
– Què us van fer?
– Som conscients que érem dels que rebíem menys perquè hi havia molta gent estrangera que rebia cops i insults. A nosaltres ens despertaven a les sis del matí amb la cançó Baby shark en bucle. Pot semblar una bajanada però quan has descansat malament… També ens posaven l’himne militar, no ens portaven l’entrepà per sopar, no estiraven de la cadena dels lavabos, que s’activava des de fora… No són tortures però és evident que ho feien per cansar-nos i enfadar-nos. Vam entrar el dissabte al vespre i el diumenge al migdia ens van canviar de comissaria sense avisar al nostre advocat ni a les famílies.
– Sabíeu que a fora hi havia una concentració en aquell moment?
– Un dels meus companys va sentir els crits però poc mes. El dilluns a la Ciutat de Justícia no esperàvem ningú. De fet, van parlar d’agafar un taxi perquè no estàvem d’ànim i preferíem no agafar el tren. Sortir i veure tanta gent ens va sobtar. La xarxa d’amistats i de militància és molt forta. Al calabós vam conèixer altres persones detingudes pels disturbis o per manifestar-se que quan sortissin potser les esperaven tres o quatre persones. A nosaltres 100! Ho recordarem sempre.
– I a casa?
– Han patit però sempre m’he mostrat tranquil perquè no havíem fet res. A la primera trucada els vaig dir que sortiríem al dia següent, que és el que sempre ens deien en les formacions antirepressives. A les 12 del matí següent ens van dir que ens quedàvem un dia mes perquè hi havia molta gent detinguda. La família estava espantada però es va calmar pel suport rebut. També els va calmar molt entrar al judici i veure com havia anat tot.
– Als comunicats del grup de suport heu insistit que el que us ha passat és a l’atzar però amb voluntat de desmobilització.
– I tant! De fet, cap dels tres hem anat a mobilitzacions durant els darrers dos anys per evitar que ens identifiquessin de nou. És com si ens diguessin: “Si vas a manifestacions et pot passar això, que ens confonguem i et detinguem”. Aquella nit va haver disturbis amb robatoris a botigues. Sembla que els Mossos tenien la consigna de detenir el major nombre de gent possible. De fet, ens van canviar de comissaria perquè no hi cabíem. Van detenir més de 60 persones en una sola nit. Havien de mostrar que, tot i els disturbis, ells feien la seva feina.
– La gent es mou menys ara?
– Sí, potser també pel moment polític. De fet, han passat més de dos anys des de les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél i només ara ha tornat a haver manifestacions grans per Palestina.
