Fa uns dies, elBaix.cat informava de la celebració de la «Festa dels Miquelets» a Olesa de Montserrat i dels actes que s’hi farien. Parlem-ne.
Qüestió prèvia que hauria de ser innecessària però que no és sobrera ara i aquí:
Això no va contra la Festa dels Miquelets ni contra les recreacions històriques dels fets del 1714, això el que vol, és posar de manifest la incongruència de l’actual equip de govern municipal ERC, BO-CUP i Junts X Cat que, en una línia continuista respecte dels anteriors, recolza i permet actes de caràcter militar i/o paramilitar en clara contradicció amb la moció aprovada per unanimitat al ple municipal del 27 d’abril de 2017 (sí, fa sis anys!!) que va declarar Olesa de Montserrat “Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau”.
Atenció al que s’hi diu a la moció, perquè no ha estat derogada. Llegiu, i jutgeu vosaltres mateixos:
«-Els valors que transmet la institució militar -l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme, la competitivitat, l’ordre jeràrquic, el recurs a les armes i la violència- contradiuen els valors que han de vertebrar i que han de regir l’educació dels infants i joves: l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, el diàleg, la solidaritat i la col·laboració.(…)
-L’exèrcit (…) recluta joves que aprendran a obeir ordres, a no tenir opinió o a no expressar-la i a “jugar” a la guerra. I la guerra no és un joc. Les armes no eduquen, les armes maten. (…).” i per tot això i altres coses que s’hi diuen i resultant que
” (…) només la justícia social i l’equitat, junt amb l’educació i la formació de totes les persones (infants, adolescents, joves i adultes) en l’esperit crític i en la cultura de Pau, són el camí per revertir els canvis que la nostra societat necessita. (…),
L’Ajuntament acorda entre altres coses:
“1. Assumir com a “Vila desmilitaritzada”, un paper actiu en la difusió de la Cultura de la Pau, tot divulgant els diversos aspectes que la conformen a través de declaracions institucionals (a favor del desarmament, de la vida i de la salut física i mental del jovent; contra els conflictes armats i el comerç d’armes) i donant suport a activitats específiques sobre aquestes qüestions, com ara cursos, xerrades i exposicions a favor de la pau i la no violència. (…)”.
No autoritzar l’ús de cap instal·lació municipal o via pública per a actes d’exhibicions de l’exèrcit o d’organitzacions paramilitars. (…).”.
Fins aquí un resum de la moció.
Entre les festes locals, la “Festa dels Miquelets” ha arrelat entre la ciutadania olesana amb un protagonisme important que cal tenir en compte per les seves connotacions lúdiques, socials i econòmiques. I és per això que quan es va aprovar la moció declarant Olesa “Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau”, el regidor de Movem Olesa, Jordi Cornellas, ja va advertir de la contradicció i incongruència en què podria caure l’Ajuntament en la gestió de la festa amb el seu actual format. Mentrestant, a molts regidors se’ls hi escapava un somriure burleta, com dient “ja esta l’esgarria cries pixant fora de test”.
Una cosa és fer un mercat barroc, música al carrer, fer cuina olesana del segle XVIII, però, com es casa que ” (…) només la justícia social i l’equitat, junt amb l’educació i la formació de totes les persones (infants, adolescents, joves i adultes) en l’esperit crític i en la cultura de Pau, són el camí per revertir els canvis que la nostra societat necessita. (…)” amb la instal·lació al pati de Cal Puigjaner (de propietat municipal) d’un campament militar, per molta recreació històrica que sigui, que reprodueix la seva forma de vida d’obediència, disciplina, patriarcat, androcentrisme, competitivitat, i ordre jeràrquic, que justament critica la moció? Com podem fomentar l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, el diàleg, la solidaritat i la col·laboració, tots ells contraposats als valors militars, com també diu la moció, amb rondes de vigilància i desfilades pel poble per part d’aquests exercits (d’ocupació?), mostres d’instrucció militar i l’explicació de com carregar un fusell (encara que sigui d’època) i la recreació de batalles i enfrontaments?. I sobretot, com es poden fer totes aquestes activitats de caràcter militar sense que l’Ajuntament autoritzi l’ús de cap instal·lació municipal o via pública per a actes d’exhibicions de l’exercit o d’organitzacions paramilitars que la moció prohibeix expressament?.
Sé perfectament que molts ciutadans i ciutadanes no li donaran importància a aquesta incongruència dels nostres governants que fa sis anys que dura. “És una festa!!, divertim-nos!!”, però ens estem divertint “jugant” a la guerra i com recorda la moció que van votar els nostres regidors i regidores per unanimitat “la guerra no és un joc. Les armes no eduquen, les armes maten”.
Tot plegat un contrasentit i una altra moció llençada a la paperera de les mocions que mai es compliran.
Martí Obiols. Sindicalista. Olesa de Montserrat
Fotografia: Mapamundi Produccions
