El director i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms ha denunciat les violacions sistemàtiques dels drets humans al Mediterrani per part d’Europa
“La guerra entre Israel i Palestina que avui ens esgarrifa va provocar entre l’any 2000 i 2021 la mort de 9.476 palestins i 1.246 israelians; i en el mateix període al Mediterrani hi han mort 36.000 persones”. El director de l’ONG de rescats al Mediterrani Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha inaugurat aquest dimarts el curs de l’Aula d’Extensió Universitària amb una conferència en què ha denunciat la vulneració sistemàtica dels drets humans al mar Mediterrani per part dels governs europeus.
“Fent de socorrista en una platja he de posar en risc la meva vida per portar a la sorra algú que ha begut massa sangria i ha nedat massa lluny”, ha explicat, “però uns centenars de milles nàutiques més endins hi ha persones a la deriva que pateixen i no els puc anar a buscar: aleshores sóc un traficant, un pirata i fomento la migració. No m’entra al cap”. A Camps, la vocació de socorrista li ha fet sentir aquesta situació com una gran contradicció que l’ha mogut a fer tot el possible per salvar vides també mar endins.
L’acte s’ha celebrat al Sant Cugat Trade Center i durant prop d’una hora l’activista ha fet un enfilall d’històries personals i col·lectives, dades i denúncies. Des del seu propi camí per fer-se socorrista després d’haver vist morir un veí a anar a Grècia en plena crisi de refugiats per la guerra civil de Síria, com a ciutadà que va posar la seva empresa de socorrisme al servei d’una crisi humanitària.
Veure les imatges del cos d’Alan Kurdi en una platja de Turquia el va impactar profundament, ha explicat, perquè en aquell moment el seu fill tenia també tres anys. Això el va impulsar en aquell moment a oferir l’ajuda de la seva empresa a l’hivern, quan els socorristes i el material de socorrisme de les platges espanyoles quedava “guardat en un armari”. En no rebre resposta de cap de les institucions locals i internacionals que va contactar, va decidir marxar a Grècia, en un “anem-hi, a veure què ens hi trobem”.
Hi van trobar una de les crisis humanitàries més grans dels últims temps: “Cada dia arribaven centenars de pasteres, i en cinc mesos, van arribar 900.000 persones a Lampedusa”, una illa quatre vegades més petita que Formentera. “La primera decepció de la meva vida va ser quan vaig saber que els reis són els pares, i la segona, que ACNUR i Nacions Unides són els avis”, ha dit. Allà només hi havia motxillers com ells, relata, que també havien arribat allà després de veure les imatges a les televisions.
Aquella acció va ser l’inici del que ja són vuit anys d’existència d’Open Arms, que treballa per seguir fent tasca humanitària tot i les múltiples traves administratives que sempre han trobat: des d’haver de desembarcar en ports lluny d’on estan a no rebre resposta a peticions de permisos durant 90 dies, el límit de la resposta administrativa. “Intentes salvar vides al mar i et converteixes en un grup criminal”.
Per això actualment no només són socorristes i metges, sinó també advocats. Tenen una causa judicial oberta contra l’exministre de l’interior italià Matteo Salvini per segrest, prevaricació i difamació, per la qual el podrien arribar a condemnar a 15 anys de presó. També han tingut problemes amb l’actual presidenta d’Itàlia, Giorgia Meloni, que, per exemple, vol impedir que l’entitat faci dos rescats en una mateixa operació.
L’activista ha estat especialment dur contra la inacció dels governs europeus davant una crisi humanitària: “El mar s’emporta vides que estem amagant sota la catifa. La inacció deliberada és una decisió política: si els alemanys feien servir el gas, ara fem servir el mar. Són 38.000 morts en vint anys segurament més”.
També s’ha referit a l’externalització i la militarització de les fronteres que suposa el finançament de l’agència europea Frontex o el tracte amb governs corruptes en el continent africà: “Estem pagant les conseqüències del colonialisme”. Ha destacat també les dificultats que tenen per treballar sobre el terreny als països d’origen dels migrants a causa dels interessos econòmics dels estats europeus amb les matèries primeres com el gas o l’urani que hi ha en països com Algèria o el Níger.
Tot i que ha rebut múltiples reconeixements com a ciutadà per part de la Unió Europea i del Parlament de Catalunya, la seva resposta és: “Els vaixells no es mouen amb medalles, es mouen amb gasoil”. Ha valorat la tasca dels voluntaris, imprescindible per al funcionament de l’entitat, i de les donacions ciutadanes, que conformen el 90% del pressupost d’Open Arms i que els permeten ser independents dels governs.
Camps ha finalitzat la intervenció mostrant un vídeo d’un rescat de fa poques setmanes en què a mitja operació la barca plena de migrants va bolcar. “Per sort, aquell dia ja havíem tingut temps de posar-los les armilles salvavides, però i si no hagués estat així? De quants naufragis no ens assabentem? He de deixar aquesta gent al mar perquè ja porto un rescat?”.
L’acte també ha comptat amb les intervencions de Pepe Matinero, vicepresident de l’Aula, que ha destacat l’èxit que suposa que aquest any l’entitat compti amb més de 370 socis i sòcies, després de la davallada que va suposar la pandèmia. A més, ha celebrat la sala plena —i ampliada telemàticament, ja que la sessió s’ha retransmès via Zoom. Ha acudit també la regidora de Gent Gran, Esther Madrona, que ha destacat el valor de la gent gran de Sant Cugat com a part activa de la ciutat i ha comentat projectes de l’àrea que s’estan preparant, com uns pressupostos participatius.
