La qualitat educativa és el gran objectiu final del treball docent a les aules, el tema central del qual sempre es parla i al que es fan aportacions contínues, des de diferents punts de vista. Les trobades professionals aporten idees, bones pràctiques i reflexions que enriqueixen el conjunt. Una recent i amb molt poder de convocatòria va ser la celebrada el 28 de setembre al centre CIC de Barcelona (en format presencial i en línia). Darrere estava el grup DIM (Didàctica, Innovació i Multimèdia), sorgit fa anys a la Universitat Autònoma de Barcelona. És una xarxa molt activa que connecta més de 25.000 agents educatius de tot arreu (segons indica la seva web), coordinada pel doctor Pere Marquès. Organitza moltes jornades d’aquest tipus cada any arreu de l’Estat.
En la dotzena trobada de centres innovadors a Catalunya, la innovació va ser un dels eixos transversals, com a font d’alimentació de la transformació educativa. El resultat final de tot és aconseguir l’esmentada qualitat, en un procés complex obert a propostes, anàlisis i debats. La forma d’entendre-la, els mitjans i les actuacions per arribar a l’objectiu final es nodreixen de la professionalitat de sectors diversos: docents en l’aula, famílies, universitats, empreses educatives, publicacions especialitzades com aquesta, administracions, entitats, grups de treball, investigadors i tot qui aporti idees fruit de la seva pràctica. Al final, ’alumnat és qui ha de sortir beneficiat de tot plegat.
La producció de la xarxa DIM disposa de molts materials, revistes, presentacions fruit de moltes trobades i vídeos específics de cada intervenció. Tot es pot consultar de forma oberta i gratuïta a la seva web. En aquest cas, recollim idees exposades (sense citar autoria, tot és a la web) del treball de més de 70 persones que ho presentaven en format presencial i 22 formadors en tallers on line.
Marcs
Sovint passa que, mentre es porten a terme actes educatius molt interessants, coincideix que el professorat en actiu o està fent classe i no pot assistir, o és en cap de setmana i descansa de la saturació diària, o bé el seu interès es mou per altres vies. En tot cas, compartir en educació és fonamental. Actualitzar-se i aprendre, també, en un col·lectiu professional que, en general, coneix el que fa i s’implica molt.
Els avenços quant a innovació continuen en molts centres, amb ritmes diferents derivats de les seves circumstàncies. Mentrestant, s’ha de conviure amb sectors de l’opinió pública on apareixen i es magnifiquen polèmiques puntuals, que aviat s’obliden, però que van impactant o generant desconfiances. Les xarxes informatives i socials solen esclatar i contribueixen a l’alimentació de titulars que criden l’atenció.
Els avenços quant a innovació continuen en molts centres, amb ritmes diferents derivats de les seves circumstàncies
Les emocions que generen determinats temes provoquen la formació d’opinions ràpides, sense reflexionar prou ni tampoc analitzar els contextos. Allò que es produeix fora de les aules a vegades acaba repercutint dins d’elles, fins que el ritme frenètic de l’actualitat dona pas a d’altres temes. En tot cas, no oblidem que, a vegades, allò que s’ensenya a l’escola, la societat s’ho nega després a l’alumnat quan surt.
Mentre passa això, en la jornada preocupaven les altes xifres d’abandonament, el fracàs escolar, els no gaire bons resultats en competències bàsiques dins un entorn envoltat per certa complexitat cultural i social, la baixada de la natalitat, la conformació dels horaris escolars (jornades intensives o continuades), l’estat de l’educació afectivosexual, les tecnologies, les fake news, la Intel·ligència Artificial (IA) amb molts avantatges i alguns inconvenients, cert seguiment de creadors de continguts relacionats amb l’anomenada fachosfera (postures d’ultradreta) i l’androsfera, o l’impacte de la pornoeducació, tractada el 2022 en aquestes pàgines. Com respondre a tot això amb solucions? Potser l’expert en IA Ramon López en Mántaras ens va aportar certes reflexions en el diari La Vanguardia, comentades en la jornada i extrapolables a d’altres aspectes i temes: “Em preocupa més l’estupidesa humana que la IA”
Tecnologies
De nou, el tema recurrent, tret de decisions dels centres educatius i de l’actualitat: si censurar o prohibir el mòbil. Com si la vida en digital no fos ubiqua en un món global. Optar per educar en bombolles aïllades de la realitat i no en l’ús de les xarxes i de la tecnologia mòbil és un retrocés amb conseqüències greus a la llarga, sovint provocat per postures còmodes per evitar problemes aparents de disciplina en els entorns educatius. Serveixen les prohibicions avui quan fora de les aules tothom sap i veu el que passa, robant-li moltes hores al dia i a la nit? En la jornada es deia que la tecnologia ha provocat l’efecte mirall, amb cert professorat retratat per les seves mancances digitals i postures negacionistes. Solucions aportades? Ara que moltes aules i persones disposen de molta tecnologia, calen equips dinamitzadors que superin les rutines habituals, atrevir-se a crear bones pràctiques o replicar-les, aliar-se amb l’alumnat i generar moments de reflexió contínua sobre allò que es fa, malgrat la manca de temps.
És prioritari prevenir educant sobre la sociologia de comportaments emocionals seguits en les xarxes socials
És prioritari prevenir educant sobre la sociologia de comportaments emocionals seguits en les xarxes socials. Evitar reaccions populistes vers notícies on la IA és usada malament quan potser ningú l’ha ficat a les aules. Una de les paraules clau molt repetida va ser l’ètica, acompanyada de valors, clau per al desenvolupament humà i per ajudar l’alumnat a prendre les decisions adients.
Davant la realitat, és important aprofitar les interrelacions entre adolescència, xarxes socials, algoritmes i participació d’alumnat, generades en classe, en espais de debat, o de fora aprofitant programes que impacten com Generació porno de TV3 i d’altres. També es poden provocar en qualsevol aula, amb aquest i d’altres temes perquè la quotidianitat es transformi en part del currículum i la ciberconvivència s’imposi. L’atreviment també educa.
Xarxes
El valor del pensament educatiu i crític també va estar present, amb moments per a l’anàlisi: ajuda a avançar i a superar els neguits habituals, quan la pressió diària i la sobrecàrrega de feina pot provocar col·lapses i malalties en la professió docent. Crear xarxes o participar en tantes com hi ha per a quasi tot, és una altra de les solucions aportades.
Es va destacar el valor de la recerca, incentivar-la entre qui se situa a peu d’aula cada dia, convertir aquests espais en laboratoris de millora comptant amb el professorat que desenvolupa la seva feina. També, amb professorat universitari que connecti amb la realitat de l’aula, i amb d’altres sectors externs, per exemple la sanitat. Enriquiria tant a qui es forma per ser docent com als que ja treballen de docents. Les dinàmiques de cooperació generen fluixos molt positius. Davant la manca de temps, propostes d’anys sabàtics al professorat no universitari, dedicats a la recerca.
Respecte a les formacions, coordinar-se millor entre les xarxes per evitar repeticions i introduir noves demandes que després motivin l’alumnat i provoquin el més important de tot: que es facin preguntes. D’altra banda, es deia que les persones formadores haurien d’haver trepitjat abans les aules, disposar de prou experiència docent i capacitat de motivació, amb una avaluació positiva posterior.
A l’hora del tancament de la jornada, el president de la Societat Catalana de Pedagogia, Josep Serentill, enumerava algunes característiques que ha de tenir un centre educatiu que sigui de qualitat: lluita per la inclusió i per l’equitat, tenir presents els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), internacionalització amb una mirada europea i global. En resum, innovar per transformar amb un resultat final: la qualitat.
Vivim en mig de canvis constants i ràpids. Adaptar-se és difícil però necessari. L’educació no pot quedar enrere respecte a la societat. El consell del consultor Genís Roca també va estar present al final: “Qui tingui resistència al canvi patirà. I qui necessiti saber cap on anem abans de posar-se en marxa, no podrà arrencar, la nostra vida professional consistirà en saber acompanyar els canvis”.
L’entrada Pistes per seguir explorant la qualitat educativa ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
