“L’European Innovation Scoreboard 2023 certifica un canvi de tendència a Catalunya en l’àmbit de la innovació”. Així ha destacat avui Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, el salt qualitatiu del Principat, que ha passat de ser innovador moderat (una de les quatre categories amb què l’estudi qualifica els nivells de modernitat dels països i regions de la Unió Europea) a un innovador fort. Un graó per sota dels líders en innovació (que sobretot són a Dinamarca, Finlàndia, Alemanya i Suècia), però per sobre de la mitjana europea.
En l’àmbit laboral, innovació sol correspondre a creixement, qualificació, creativitat, aptituds. Valors positius que s’acompanyen d’unes condicions laborals i uns salaris per sobre dels 28.145,02 euros que, de mitjana, guanyen els catalans. Però per a les companyies més innovadores, les ninetes dels ulls d’administracions i bancs, atreure i contractar aquests treballadors no és fàcil, ni a Catalunya ni a Espanya, malgrat les polítiques de la Generalitat per estimular la innovació empresarial i la nova llei estatal d’empreses emergents o startups, que va entrar en vigor a principis d’any.
Segons l’últim informe d’innovació de la Unió Europea, al conjunt d’Espanya la modernitat és “moderada”, amb la innovació a les empreses, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D), la despesa en innovació per empleat, l’ocupabilitat de les empreses innovadores i el suport governamental a la R+D empresarial com a principals punts febles. Si bé la versió per regions del mateix estudi situa Catalunya, el País Basc, Navarra i Madrid com a zones d’innovació forta, la dada celebrada pel conseller de Treball.
Catalunya, Madrid i País Basc repeteixen al capdavant de l’estudi de kfund, Endeavor, GoHub Ventures i BBVA Spark sobre l’Escosistema espanyol de startups 2013. El Principat és on hi ha més empreses emergents prometedores (15) i el context català està format per 2.022 startups, segons va anunciar el Departament de Treball el gener passat, “la xifra més alta de la sèrie històrica i un 6,3% més que l’any anterior”.
Més de 2.000 companyies emergents que, l’any 2021, donaven feina a 19.138 persones, recull l’Anàlisi de l’ecosistema startup a Catalunya 2022. Més de la meitat d’aquestes empreses (54%) estan formades per cinc treballadors o menys, només un 3% en té més de 50. I, al contrari del que podria semblar d’entrada, la mà d’obra estrangera no és la majoritària: representa el 23%.
Joves i ben remunerats
“Que hi hagi tantes startups és important perquè la probabilitat que n’hi hagi de bones o molt bones augmenta. I en un entorn de bones startups és quan la roda es mou: bones startups atrauen inversió (local i estrangera) i la inversió atrau talent. Aquest talent genera noves startups que, a la vegada, van generant nous llocs de treball de qualitat i van renovant el teixit empresarial”, explica a La Fàbrica Digital Jordi Aguasca, director de Transformació Tecnològica i Disrupció de l’Agència per la Competitivitat a l’Empresa (ACCIÓ). “En definitiva, incrementen la velocitat amb què es genera riquesa, es fa créixer un entorn innovador i s’impregna una mentalitat global”, afegeix.
“Barcelona és molt atractiva per les persones que no són d’aquí”, indica Davide Rovera, director d’eWorks, el programa de creació d’empreses d’Esade. El Barcelonès concentra el 68% de les startups catalanes i la Ciutat Comtal puja al podi de les llistes internacionals de ciutats més atractives per viure-hi, però recula quan se n’avaluen les qualitats laborals. Recentment el City index talent 2022, impulsat per l’associació privada Barcelona Global, considera que la ciutat “lidera en estil de vida atractiu” i “també lidera com a destinació turística indispensable que genera un efecte crida per a l’atracció de talent”. Però “ha de millorar en els aspectes macroeconòmics, com ara la millora de les taxes de desocupació i desocupació juvenil”.
“Aquí els salaris, respecte la Unió Europea, continuen sent baixos, fet que facilita la mobilitat dels treballadors”, apunta Rovera. Parla dels empleats de les startups locals, bàsicament programadors i desenvolupadors, gestors de projecte o experts en màrqueting i vendes. Aquests són els perfils més buscats, explica una extreballadora del departament de Recursos Humans d’una startup barcelonina, amb salaris que oscil·len entre els 30.000 euros anuals per a les posicions júnior i els més de 50.000 de les més experimentades.
Tot i que diversos estudis insisteixen en la falta de talent altament qualificat a Espanya, Rovera creu que a Barcelona “hi ha perfils tecnològics molt bons, que surten d’universitats, d’escoles de negocis i de centres de recerca”. Encara no té el nivell de Berlín, la ciutat que concentra més startups d’Europa, però és una qüestió de falta de tradició i de temps.
El salari no és l’únic argument per acceptar una feina entre els treballadors de les empreses emergents. “El creixement personal i el professional també compten”, precisa Rovera. Aquí és on Barcelona encaixa entre alguns candidats, però jugar amb els sous també és una estratègia de qui contracta: “Hi ha emprenedors que paguen per sota de preu de mercat, perquè volen treballadors a qui els agradi la feina que fan. I altres que els apugen el sou per sobre del sector al cap de sis mesos, quan comproven que el treballador està compromès amb l’empresa”, prossegueix el representant d’Esade.
La volatilitat laboral també és una qüestió d’edat: a partir dels 35 anys se sol buscar més estabilitat i també entren en joc variables com l’obligació, o no, de treballar des de l’oficina. “Els que són pares prefereixen treballar des de casa tot i que veig que, a Espanya, molts projectes demanen presencialitat”, destaca Rovera. L’edat també caracteritza el sector, ja que la presència de persones majors de 50 anys a les empreses emergents catalanes és molt residual.
Actitud i acomiadaments
Últimament hi ha dos aspectes que les startups locals estan tenint en compte a l’hora de contractar: els títols universitaris importen menys que les habilitats tècniques (a les universitats els costa posar-se al dia) i l’actitud. Una actitud emprenedora i capacitat d’adaptació són valors a l’alça perquè, per definició, les empreses emergents canvien en funció de les rondes de finançament o de la cojuntura econòmica i social. Unes qualitats que, a Catalunya, costen de trobar.
“Les característiques laborals de les startups contaminaran la resta del mercat laboral si hi ha prou volum. Aquí encara no és prou rellevant”, reconeix Davide Rovera. “Sí que n’observem una petita influència, sobretot en recent llicenciats que deixen d’acceptar ofertes que no els surten a compte. Això pot empènyer a què les empreses tradicionals ofereixin condicions millors”.
Els estudis sobre innovació a Espanya i a Catalunya reconeixen que, en conjunt, les xifres del sector, avui, són positives. La tendència és creixent i tots destaquen 2021 i 2022 com anys de fortes inversions per tal de consolidar el model. Enguany, però, almenys sis de les 35 startups més rellevants del Barcelona & Catalonia Startup Hub 2022 (Glovo, Wallbox, Typeform, Heura, Paack i Colvin) han acomiadat part de les plantilles respectives. I els sindicats pràcticament són inexistents entre innovadors.
L’entrada Més startups per millorar les condicions laborals generals ha aparegut primer a El Diari del Treball.
