ANÀLISI. Jaume Collboni serà el nou alcalde de Barcelona després de que Barcelona en Comú i el Partit Popular votin a favor del líder socialista.
Mentre Junts per Catalunya facilitava l’entrada a les institucions de l’extrema dreta a Catalunya i ERC posava una catifa vermella a Trias a Barcelona, Barcelona en Comú ho feia saltar tot pels aires trenta minuts abans que s’iniciés el Ple que havia de fer a Trias alcalde de la capital catalana: els comuns feien un gir de 180 graus i anunciaven que donarien els seus vots a Jaume Collboni.
La tensió era absoluta a Sant Jaume i els telèfons treien fum, especialment a la seu de Gènova del Partit Popular a Madrid. Daniel Sirera havia flirtejat prèviament amb la idea de donar els seus vots a Collboni per evitar una alcaldia independentista, però ho havia fet després que els comuns anunciessin que no participarien de cap acord a tres bandes que impliqués el PP. Tot i que les cares llargues de la cúpula de Junts per Catalunya i la vella de guàrdia de CiU feien presagiar que la sorpresa s’acabaria materialitzant, l’expectació es va mantenir fins a l’hora del recompte. L’etern candidat socialista ho havia aconseguit, i Daniel Sirera treia pit en el seu discurs: “he estat fidel a la meva paraula, no he fet alcalde a un separatista i he aconseguit que els comuns no formin part de l’equip municipal de Barcelona”.
Així que Jaume Collboni serà el proper alcalde de Barcelona i liderarà l’Ajuntament més dèbil de la història de Barcelona. Mai un executiu havia comptat amb només 10 dels 41 regidors i regidores possibles Collboni. La ja ex-alcaldessa de Barcelona afirmava durant la seva intervenció, entre xiulets de l’audiència, que “no hem participat de cap pacte amb cap formació política” i que si Collboni ho interpretava com un regal, li hauria de quedar que, en tot cas, aquest es tracta d’un “regal enverinat”. “No teníem certeses de què passaria avui, anirem directament a l’oposició” — deia Colau en una afirmació, que, en tot cas, cal posar en remull. El futur és incert, la política dona moltes voltes, i els comuns tenen la mà trencada en canviar d’opinió en el darrer moment.
Un dia fatídic per Junts per Catalunya i per Xavier Trias, però encara més per ERC i per Ernest Maragall, que havia accedit a pactar amb Trias — tot deixant-se part de la seva credibilitat com a polític d’esquerres— per tal d’accedir al poder de l’executiu de Barcelona. La seva carrera política, com la de Trias, molt probablement s’acaba avui. I ho feia llançant un auguri: “decisions com la que s’ha pres avui allunyen a la ciutadania de la política”. En el torn d’un Trias notablement afligit, l’exalcalde començava la seva intervenció fent palesa l’estupefacció en què es trobava: “He de fer un discurs molt diferent del que estava preparat a fer. Anava a fer un discurs d’alcalde, però no soc l’alcalde”. Efectivament. Trias marxa havent acariciat l’alcaldia després d’haver guanyat les eleccions.
S’obre un nou període a Barcelona, però avui no anava tot de Barcelona. Al matí, a Ripoll, Junts per Catalunya facilitava per primera vegada en la història l’accés a les institucions a l’extrema dreta “catalana”. Sílvia Orriols, fundadora del partit xenòfob i ultranacionalista català Aliança per Catalunya, governarà aquest municipi que ha posat a Catalunya al mapa. Els cordons sanitaris funcionen, a condició que no s’escriguin en català.
Aquest article ha sortit publicat a Catalunya Plural
