Els llegats d’en Silvio

Era un maleducat, un bèstia, deia coses sense cap tipus d’educació protocolària, se’n reia de tothom i de tots (sobretot dels intel·lectuals de l’esquerra italiana) amb l’arrogància de saber que ell era cent vegades més ric que ells, que havia suat més que molts d’ells, que havia creat un holding empresarial de primera magnitud a Itàlia i a Europa, que tothom ballava al seu so… Però… Era un tio molt simpàtic. I ha deixat una sèrie de llegats polítics que ens fan entendre la visió, perversa, però visió al cap i a la fi, que tenia: canviar per a mantenir.