El 31 de desembre de 2023 finalitza el contracte que vincula AQUALIA amb la gestió del sistema d’abastament d’aigua potable a la Vila de Molins de Rei. Ja he escrit en diferents ocasions diferents articles al respecte en aquest mateix mitjà i no entraré, de nou, a valorar-ho. Evidentment, però, que siguem on som i com hem arribat fins aquí, té molt a veure en què es va posar el focus llavors.
L’objectiu d’aquest article, però, és fer una mirada de present i sobretot de futur i deixar alguns apunts, donat que ben segur aquest assumpte està formant part de les negociacions de cara a la investidura del nou govern municipal.
On ens vam quedar a maig de 2019
Un breu resum de l’estratègia definida pel govern municipal que va prendre les regnes el desembre de 2017, del qual la CUP Molins de Rei va formar part:
Es va aprovar una nova estructura tarifària que pretenia penalitzar els consums elevats d’aigua (incrementant els trams de consum més elevats) i deixar al cost mínim els trams de consum que es consideren que formen part del dret humà a l’aigua. Aquesta tarifa es va aprovar amb unanimitat de vots favorables del ple municipal.
La nova tarifa garantia també que a 31 de desembre no hi hauria operacions de finançament endegades per Aqualia que poguessin suposar un entrebanc per la finalització del contracte, donat que l’amortització de les operacions finançades per Aqualia podien posar en entredit la finalització del contracte.
Garantir que hi havia diners suficients per tal de facilitar la substitució d’aforadors per connexions a la xarxa convencional. Molins de Rei continua- molt lamentablement- al capdavant de l’ús d’aforadors, un autèntic contrasentit pel que fa al consum d’aigua.
Garantir que com a mínim el 25% del cànon de l’aigua (ingrés que rep l’Ajuntament de manera anual) es revertís en el propi servei, especialment per garantir la substitució de materials antics (fibrociment) de la xarxa per aquells més moderns i menys fràgils que garanteixin que es minimitza la pèrdua d’aigua en el transport.
Proposta de finalització de contracte, es van refer els números i es va deixar una proposta de finalització que cal negociar amb Aqualia.
Diferents estudis i converses formals i informals amb tots els actors implicats per tal de posar les bases de la municipalització del servei
Accés de Molins de Rei a l’AMAP (Associació de Municipis per l’Aigua Pública). Aquest accés va ser votat i debatut al Ple Municipal i va aconseguir unanimitat de vots favorables.
On som a juny de 2023, després de 4 anys de govern del PSC amb el recolzament de JuntsxMolins en bona part de la legislatura
No s’ha tramitat en tota la legislatura cap nova tarifa d’aigua
No s’ha acomplert l’acord d’invertir el 25% del canon en millores del servei
Existeix un inici d’expedient per part de l’AMAP per tal d’expulsar Molins de Rei de la Associació donat que entén que el govern municipal s’oposa frontalment als interessos de l’associació.
I amb aquest panorama ens plantem a juny de 2023, on d’aquí pocs dies tindrem nou govern municipal, que independentment del seu color i voluntat política haurà de gestionar el final de contracte d’Aqualia i sobretot establir com ha de ser el nou servei.
1.Model de gestió. En la darrera legislatura ha quedat judicialment establert que l’AMB té moltes coses a dir sobre el model de gestió dels seus municipis. Tantes, de fet, que sembla que té la darrera paraula. En la darrera legislatura, també, el govern de l’AMB liderat per Barcelona en Comú ha deixat clar que la municipalització del servei és possible si el municipi hi té interès, fa les coses bé, les defensa millor i té voluntat d’arribar a acords amb el Govern Metropolità.
No hi ha dubtes, cap ni un, que el model és més eficaç com més a prop dels veïns es pren la decisió (és a dir, gestió municipal), ni tampoc que el model de gestió pública directa és el que és millor democràticament i que és capaç de fer una gestió adequada si se’l dota de les eines necessàries i si hi ha voluntat política.
2. Estructura tarifaria, la plantejada i aprovada el 2018 era un primer pas i cal aprofundir en aquest assumpte, especialment en establir una estructura que penalitzi els consums d’aigua excessius, que garanteixi preus baixíssims per garantir el dret humà a l’aigua i aconsegueixi la substitució dels aforadors per connexions a xarxa.
3. Noves inversions a la xarxa i la infraestructura, com a mínim i en una llista no exhaustiva
És imprescindible entendre que hi ha una cosa que es va fer a Molins de Rei (desconec exactament quan i a qui li correspon el mèrit) de disposar d’una xarxa de captació pròpia. Això vol dir que l’aigua que consumim a Molins de Rei la traiem de pous i que no hem de comprar aigua a tercers, el que implica que el cost d’obtenció de l’aigua és baixíssim i podem garantir preus baixos del subministrament. Cal doncs, fer les inversions necessàries per garantir capacitat de depuració i d’explotació dels pous.
Substitució de fibrociment per materials menys fràgils que garanteixin menys pèrdues a la xarxa. En l’actualitat, només a Molins de Rei, és perd més d’un milió de litres d’aigua a l’any per aquest afecte.
Infraestructures per garantir que retenim aigua de la pluja i la puguem utilitzar, per exemple dipòsits de retenció que podrien servir d’excusa per generar també aparcaments soterrats.
Infraestructura de reutilització de xarxa d’aigües grises
4. Nova cultura de l’aigua. El millor consum d’aigua és aquell que no es produeix. Fer polítiques per tal d’involucrar els veïns i veïnes, comerços i empreses en la necessitat imperiosa de consumir menys aigua. Això ha de tenir, també, una aplicació tarifaria clara.
A Molins de Rei, doncs, ens pocs mesos ens hi juguem literalment l’aigua. Sembla evident (i no només per un servidor, sinó també per agents externs com l’AMAP) que el govern de la legislatura 2019-2023 no defensa els interessos necessaris per garantir un servei d’abastament d’aigua públic, democràtic, just i a l’alçada de la crisi climàtica que vivim.
Que tinguem, doncs, clarividència i encert en aquestes setmanes decisives i que Molins de Rei tingui un govern a l’alçada de les circumstàncies.
Josep Raventós, exregidor de Medi Ambient de Molins de Rei.
