El proppassat dia sis TV3 va emetre el programa “Sense metges, camí del col·lapse”. Òbviament un reportatge televisiu no permet una anàlisi prou detallada d’una qüestió complexa com són els problemes de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC).
Això no obstant, tenim la impressió que es va perdre l’oportunitat de proporcionar algunes de les claus més explicatives de la situació en optar per considerar el sistema francès —que segueix un model bismarkià de naturalesa similar a la nostra assistència sanitària de la Seguretat Social— com a referència ideal i esmentar més aviat anecdòticament l’emigració de metges a altres països i els dèficits del sistema MIR i descriure les excel·lències de l’exercici de la Medicina de Família a diferents indrets rurals de Catalunya sense una presència significativa de la del àmbit urbà.
Res a dir a les intervencions dels professionals assistencials entrevistats en el programa que, amb major o menor experiència i capacitat d’anàlisi, van exposar de forma directa les vivències i expectatives derivades del seu exercici quotidià. Les nostres felicitacions més sinceres.
També van tenir un protagonisme important les declaracions dels líders institucionals, encapçalades per les del Conseller i per les dels màxims responsables del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària i del Sindicat de Metges de Catalunya.
És possible que, donat per una banda el títol del programa i per l’altra la dedicació professional dels esmentats entrevistats, fos inevitable que les seves argumentacions se centressin gairebé de forma exclusiva en els problemes, indubtablement greus, que pateix l’exercici mèdic a Catalunya (i a la resta de l’estat).
Però malgrat això no es pot deixar de lamentar que la visió tramesa a la ciutadania en relació a les deficiències que pateix el nostre sistema sanitari i la seva APiC i conseqüentment sobre els canvis transformadors que necessita hagi estat més aviat parcial i esbiaixada.
Aquestes entrevistes als líders institucionals varen anar precedides per unes altres, també en un programa de TV3, de la Directora d’Atenció Primària del Departament de Salut què accentuava la importància de la manca de metges, com el més decisiu entre els molts problemes de l’APiC a Catalunya, de manera que semblava que la solució fos la incorporació de nous metges de família al mercat laboral en els pròxims tres anys.
Aquest conjunt de manifestacions de responsables institucionals, sobretot les del Conseller de Salut i la Directora d’Atenció Primària, malauradament responen en gran part al significat del sotstítol d’aquest article: són metges i com tals s’envolten de col·legues i centren les seves anàlisis en els problemes del seu col·lectiu oblidant, almenys en aquestes intervencions públiques, que a l’APiC hi tenen un protagonisme nuclear moltes altres professions, començant per les d’infermeria, treball social i administratius sanitaris, per posar uns exemples coneguts.
Els responsables polítics estan obligats a tenir una visió més global del sistema sanitari i dels seu problemes i han de prestar especial atenció als tipus de missatges que transmeten a la ciutadania evitant en tot moment que tinguin connotacions corporativistes i esbiaixades cap un col·lectiu sanitari determinat.
L’entrada L’Atenció Primària i Comunitària no és això, només (o digues-me amb qui vas i et diré qui ets) ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
