ANÀLISI. L’àmbit territorial del PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità) creix respecte al PGM (Pla General Metropolità) i arriba als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana (AMB). L’objectiu és superar el PGM per incidir de forma més clara en alguns aspectes que el planejament del 1976 no concretava prou, com quin ha de ser el model d’infraestructures per tendir cap a una mobilitat menys contaminant.
Per Jordi Pascual Mollá
L’àrea metropolitana de Barcelona té en l’actualitat 3,3 milions d’habitants. Si se sumen els de la resta de la regió metropolitana –del Garraf al Maresme per la costa i del Penedès al Baix Montseny per l’interior– en total en són gairebé 5,2. Les projeccions dibuixen una regió metropolitana de 5,8 milions el 2050, és a dir, un creixement d’un 13%. El Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat inicialment el mes passat al Consell Metropolità, posa les bases per assumir i ordenar urbanísticament aquest creixement.
El PDUM pretén deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM), aprovat el 1976 i amb centenars de modificacions posteriors. El PGM és el planejament vigent a 27 municipis, entre els quals Sant Cugat, i a les Botigues, un nucli poblacional al terme de Sitges, que se situa al límit municipal amb Castelldefels. Aquest document preveu la classificació –si és urbanitzable o no– i la qualificació –quin és l’ús reservat– del sòl. Amb modificacions posteriors ha incorporat altres regulacions com la dels pisos turístics, les parcel·les amb elements disconformes amb el planejament o les reserves de sòl per fer habitatges de protecció oficial (HPO).
El 2019 es va presentar el document d’avanç del PDUM, després de mesos de treball, per conèixer la realitat metropolitana i recollir idees ciutadanes amb propostes com l’exposició Metròpolis de Ciutats. L’àmbit territorial del PDUM creix respecte al PGM i arriba als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana (AMB). L’objectiu és superar el PGM per incidir de forma més clara en alguns aspectes que el planejament del 1976 no concretava prou, com quin ha de ser el model d’infraestructures per tendir cap a una mobilitat menys contaminant. També desenvolupa aspectes que el planejament anterior obviava, com els valors de connexió i salut que tenen la natura i els parcs.
Sense plantejar tesis decreixentistes, el PDUM incorpora termes que fa anys que es reivindiquen des de l’acadèmia però que al PGM no quedaven recollits normativament. És el cas de la infraestructura verda o el reconeixement dels eixos verds i els espais lliures com a estructurants de l’urbanisme. El repte mediambiental també es trasllada a la mobilitat amb l’objectiu que la concreció del pla permeti que més d’un 50% dels desplaçaments es facin a peu o en bicicleta i un 30% en transport públic.
L’estructura verda
El PDUM reconeix unes àrees nucli de la infraestructura verda que són els grans espais naturals, majoritàriament forestals, com Collserola, el delta del Llobregat o el Garraf. Al seu voltant s’estructuren connectors verds com el Puig Pedrós de l’Obac i mosaics agrogorestals com Torre Negra. L’entorn de Can Monmany, a Valldoreix, és un dels pocs punts en què, tot i l’aparença agroforestal, se li dona el tractament de “parc de vora” per la seva relació directa amb el Parc Natural de Collserola.
En canvi, la plana agrària es concentra principalment al voltant del Llobregat i, especialment, al Delta del Riu envoltant tot l’aeroport. Aquests espais oberts, ja siguin agrícoles o forestals, es relacionen amb les zones urbanes amb punts d’accés –se’n preveuen quatre a l’àmbit de la Torre Negra, per exemple– i amb punts crítics per a la connectivitat ecològica –com l’AP7. El Llobregat i el Besòs s’emporten el principal reconeixement d’estructura blava, que entra també a les rieres que baixen de les muntanyes metropolitanes i travessen els nuclis urbans.
En quant al verd urbà, el document també desenvolupa idees de naturalització de les ciutats amb la previsió d’eixos verds estructurants, que connecten els nuclis urbans amb parcs i zones naturals. Ho són avingudes grans com la Diagonal de Barcelona o les del Centre Direccional per connectar Cerdanyola amb la UAB, i espais més pacificats com Can Gatxet i el parc Central de Sant Cugat. La nostra ciutat parteix de l’avantatge de tenir una gran xarxa de parcs que es reconeixen com a estructurants o connectors, o fins i tot com a parcs equipats, que és a qualificació que el PDUM reconeix al bosc de Volpelleres, arran de les darreres actuacions de pavimentació dels camins i instal·lació de mobiliari urbà.
Precisament aquest bosc és una bona mostra del que pretén el PDUM en quant a espais verds. El bosc de Volpelleres és part d’una xarxa verda que comença a la Torre Negra, passa per l’Arborètum, el parc Ramon Barnils, els jardins del Monestir i Can Vernet per seguir a l’altra banda de l’AP7 en les zones lliures al voltant del torrent de Volpelleres. El carrer Alfons d’Aragó és un dels eixos verds estructurants, delimitant, en aquest cas, un bosc reconegut com a parc estructurant equipat. És un espai travessat per un “eix blau urbà” (la riera) i reconegut com a l’“espai d’interès per a la regulació de l’escolament” més gran de dins del nucli urbà de Sant Cugat. Es manté el planejament vigent i, per tant, a l’espera de la resolució judicial, el PDUM no és cap impediment per construir-hi la Mirada.
Un urbanisme de centralitats
Com a document urbanístic, el PDUM també preveu com ha de ser l’estructura urbana. Ho fa amb un entramat d’avingudes metropolitanes, connectors, carrers i camins estructurants, entre els quals també hi ha les zones verdes. El document parteix de dues idees base: la regeneració urbana i la creació de noves centralitats. Ho fa per minimitzar els impactes dels nous creixements que el propi document reconeix que s’ha fet sobre sòl majoritàriament agrícola, motiu pel qual “planteja també un límit al creixement urbanístic”.
El document preveu 13 àrees de regeneració urbana, cap d’elles a Sant Cugat, tot i que sí que es preveu regeneració al nucli malgrat no recollir-lo com a àrea específica. Les àrees de regeneració residencial són a Porta Meridiana, Serra d’en Mena, Besòs Sud, Ciutat Vella, Samontà, Sant Ildefons i barris de muntanya de Barcelona. Les comercials són al Vallès (entre Montcada, Cerdanyola i Ripollet) i cinc resseguint els municipis del Baix Llobregat. Aquestes transformacions, sumades a nous creixements, han de permetre aproximar el parc d’habitatges assequibles al 10% –amb un horitzó màxim d’un 12,6% sobre el conjunt del parc d’habitatges. Si bé, la gran proposta de creixement de l’habitatge protegit és que als nous desenvolupaments es reserva un 50% del sostre residencial a habitatge de protecció pública.
La principal clau de la proposta és el reconeixement de centralitats urbanes al marge dels centres històrics. D’aquesta manera en situa de ja existents a Sant Boi, porta-Diagonal, la Torrassa, Quatre Camins, la riera de Palau, Montgat i el Besos Central, i preveu que puguin créixer més. Alhora, en contempla de noves al Prat Nord, la porta del Delta, Baricentro, Montcada Bifurcació, Besòs-Gran Via, Ca n’Ametller, Castelldefels-estació i TV3-Diagonal. Aquests són àmbits urbanístics encara no ordenats i, per tant, que precisen de tramitació urbanística.
De nou, Sant Cugat és una ciutat determinant amb la proposta urbanística de Ca n’Ametller, que respon al criteri de centralitat recollit al PDUM. Abans que el document metropolità hagi estat aprovat definitivament, l’Ajuntament ha començat la tramitació per desenvolupar l’àmbit. Encara en una fase molt inicial –un avançament de modificació del PGM–, la presentació de renders amb una campanya de comunicació potent ha situat aquesta proposta urbanística al centre de debat en la cursa de les eleccions municipals.
Sant Cugat manté la qualificació de sòl urbà al nucli i als barris de muntanya excepte Sol i Aire i Mas Fortuny, que es mantenen com a no urbanitzables i, per tant, pendents de la tramitació dels Espais de Regulació Especial (ERE). Aquesta figura urbanística, vinculada al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de Collserola (PEPNat), suposa que cada municipi ha de fer una proposta de tractament tot i que, a llarg termini, el camí ha de ser el retorn de la realitat existent a la qualificació, és a dir, la desaparició de les edificacions en sòl no urbanitzable.
Tota Collserola es conserva com a sòl no urbanitzable, mentre els sòls urbanitzables pendents de desenvolupament es troben als vorals del parc natural –sense incloure Torre Negra, que també es classifica com a no urbanitzable d’acord amb el planejament vigent, pendent de sentència, tot i que amb unes darreres resolucions favorables a l’Ajuntament– i al barri de Ca n’Ametller.
La zona pendent de desenvolupar-se amb la classificació de sòl urbanitzable delimitat més gran a prop de Sant Cugat és el Centre Direccional de Cerdanyola, un espai amb un PDU propi que es troba recorregut als tribunals després de diverses sentències desfavorables als PDUs i modificacions del PGM de les darreres dècades. Encara no hi ha resolució.
Pel que fa a la qualificació –els usos del sòl–, el PDUM no planteja grans canvis a Sant Cugat, ja que reconeix la trama urbana existent i els parcs, als quals se’ls apliquen les noves figures de parcs estructurants, estructurants equipats, places i jardins estructurants i parcs connectors. La qualificació de parc de vora a l’entorn del barri de Can Monmany i de mosaic agroforestal a la Torre Negra són les principals innovacions del document. En canvi, Ca n’Ametller no incorpora cap canvi, ja que fins que no acabi la tramitació urbanística que tot just s’ha començat aquest mandat no s’incorporaran els canvis. El mateix passa amb el Centre Direccional, on es reconeix l’equipament (Sincrotró) i els parcs del planejament vigent a l’espera de la sentència
El repte de la mobilitat
Amb la creació de noves centralitats, sigui per creixement o per regeneració, la metròpoli també s’ha de preparar en clau de mobilitat. És per això que es pretén avançar cap a un model de ciutats amb menys presència dels cotxes dins de les trames urbanes i amb grans avingudes metropolitanes, on la mobilitat activa i el transport públic siguin protagonistes. La proposta urbanística de Ca n’Ametller, tot i que molt incipient, contempla convertir la carretera de Rubí i l’avinguda Montserrat Roig en avingudes metropolitanes que permetin que no calgui accedir en cotxe al barri.
Però la potenciació del transport públic també passa per la millora del tren. El PDUM va més enllà del Pla de Rodalies en la proposta d’inversions i a Sant Cugat contempla una nova connexió ferroviària des de l’estació del centre fins a Barcelona, a propòsit de la qual l’alcaldessa, Mireia Ingla, ha demanat el soterrament de vies per guanyar més espais verds. També contempla els intercanviadors de Vopelleres i Hospital General, l’estudi dels quals ja ha estat pressupostat als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).
L’intercanviador de l’Hospital General és una de les peces clau de la proposta urbanística de Ca n’Ametller. Així ho ha explicat el govern des que es va fer pública la informació sobre l’avanç de la modificació urbanística. El seu propòsit és que una estació intermodal de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Rodalies –a la qual, diuen, se li podria afegir una estació d’alta velocitat– sigui el centre d’un barri d’entre 3.890 i 4.375 habitatges i que al seu interior té eixos verds a través de la coberta de les vies –indispensable per fer el desenvolupament– que dona continuïtat al verd urbà del parc del Turó de Can Mates i de la riera de Can Cabassa.
En quant al sistema viari es preveuen grans transformacions, com ara la integració de la C-58 al seu pas entre Cerdanyola i Ripollet, ja que hores d’ara està segregada. En clau santcugatenca, es manté l’estructura viària de les autopistes, però es preveu la continuïtat de la ronda Nord fins a la carretera de Rubí com una avinguda metropolitana que s’endinsaria en el Centre Direccional fins a Cerdanyola, permetent un eix Rubí – Sant Cugat – Cerdanyola. El mateix es preveu en la ronda sud inacabada.
El document passa de puntetes per altres temes de mobilitat més polèmics. No proposa nous sòls per al Port de Barcelona i “es limita a establir les màximes sinergies entre una infraestructura cabdal per a Catalunya i el seu encaix físic als teixits urbans i espais naturals de l’àrea metropolitana”. És una mirada similar a la de l’aeroport: “El PDUM assimila les propostes del Pla director de l’aeroport. En aquest sentit, el PDUM tampoc proposa nous sòls o en modifica els existents, sinó que prioritza la màxima potenciació dels seus accessos i connexions territorials amb una mobilitat més sostenible, així com l’establiment de sinergies en els sòls d’oportunitat del seu entorn, sempre tenint en compte el seu encaix als espais naturals del delta del Llobregat”.
Aquesta notícia ha sortit publicada al diari elCugatenc
