Clara Vidal, arquitecta co-fundadora de Cierto Estudio durant l’entrevista. Foto: Pol Rius.
Cierto Estudio és, sens dubte, un dels estudis d’arquitectura de moda del país. Format íntegrament per sis dones que es van conèixer durant la carrera, i amb un funcionament intern plenament horitzontal “totes participem de tot”, estan a càrrec de la reforma (no exempta de polèmica) del carrer Consell de Cent; una obra que permetrà travessar a peu tot el barri de l’Eixample fins al centre de la ciutat. Parlem en el seu despatx sobre què en pensaria Cerdà de la reforma, de la situació precària que es viu en el sector, i del rol que ocupa Barcelona en l’escena internacional de l’arquitectura i l’urbanisme.
Abans de tot, voldria preguntar-te: com heu decidit que siguis tu qui realitzi aquesta entrevista?
Totes participem de tot. Tenim un llistat amb les tasques que tenim pendents a fer — com ara les entrevistes, les conferències, etc.— i les anem fent de manera equitativa. Avui m’ha tocat a mi, però li podria haver tocat a qualsevol de les meves companyes.
Però només de les tasques organitzatives, diguem, no vinculades del estrictament arquitectònic, o totes les tasques?
És un esquema horitzontal entre nosaltres sis, que som les que vam fundar Cierto Estudio ara fa sis anys. Per exemple, jo ara formo part del departament d’Acció Comercial, però abans de ser mare estava en el departament laboral i l’any vinent estaré a Finances. D’aquesta manera totes coneixem tots els departaments de l’empresa. També incorporem, en la mesura de el possible, aquesta mentalitat amb la gent que s’ha anat afegint a l’estudi posteriorment.
Cierto Estudio és un dels agents responsables de la transformació que vivint la ciutat de Barcelona. Vau obtenir el primer premi en el concurs “Eixos Verds” del programa Superïlles Barcelona per redactar el nou model de l’Espai Públic i reurbanitzar el carrer Consell de Cent. És un tema que està en boca de tothom a la ciutat de Barcelona, però segurament no hi ha una veu amb més coneixement sobre la matèria que el vostre: en què consisteix el nou model d’Espai Públic dels Eixos Verds?
La redacció del nou model ha sigut el resultat d’un procés molt col·laboratiu entre diferents nivells de l’administració i professionals en diversos àmbits de l’urbanisme. També ha influït la visió de diversos agents: per exemple, el col·lectiu de persones cegues o el cos de bombers. Nosaltres vam ser les encarregades de redactar-lo. Però document en qüestió no determina tots els elements al detall, sinó que marca les directives generals que prevaldrien en l’espai. Tot això partint de la premissa que l’Eixample de Barcelona és un espai molt contaminat, i que la intervenció que hauria de tenir com a objectiu la reducció de pol·lució al barri.
Quines altres línies mestres es destacaven?
Un increment substancial de la vegetació, arbrat i plantes arbustives. O reforçar la permeabilitat del sòl per afavorir el cicle de l’aigua al paviment. Es busca afavorir la transversalitat del carrer mitjançant una plataforma única per a que el ciutadà pugui moure’s lliurement i no marcat per un eix longitudinal com és la vorera. I, per suposat, la consideració del vehicle privat com un “agent convidat”.
Es parla sovint d’un “nou urbanisme”, constituït d’acord amb dos pilars fonamental: la presència del verd i el feminisme. Si bé el “verd” és més directament intuïtiu (reducció de la contaminació, introducció de diferents tipus de plantes en l’espai públic, etc.), la traducció del feminisme en urbanisme és menys intuïtiva. Quins diries que són les característiques principals que defineixen aquest “nou urbanisme/arquitectònic feminista”?
Nosaltres preferim parlar de perspectiva de gènere en l’arquitectura. Al final l’arquitectura és un servei per les persones que ha de respondre a les necessitats de les persones. I aquestes necessitats estan canviant. Això implica, avui, posar més atenció a les cures i en facilitar una forma de viure, d’habitar l’espai, que protegeixi totes les persones que hi conviuen, sigui un edifici, un espai públic, o un carrer.
Despatx de Cierto Estudio, a Barcelona. Foto: Pol Rius.
Darrerament, s’està traient la figura de Cerdà per criticar, en part, una forma d’urbanisme que —com la reforma del Consell de Cent — està a càrrec vostre.
Cerdà va projectar la ciutat partint d’una retícula homogènia, que pogués ser molt versàtil i flexible en el temps. Per altra banda, el plantejament de Cerdà obeïa a les característiques de la Barcelona del darrer terç del segle XIX. Si Cerdà veiés el que ha passat amb l’Eixample i la massiva presència del cotxe, ell mateix voldria replantejar-se. Això deixant de banda que Cerdà plantejava uns espais verds en els interiors de les illes i això ha quedat completament envaït per edificis en pro de l’economia. I actualment el que es vol és guanyar de nou aquest espai verd per les persones, i la manera de fer-ho és els Eixos.
Per què és aquesta la manera “correcta” de fer-ho?
Doncs perquè ara mateix els interiors d’illa de l’Eixample estan privatitzats. Per altra banda, pensem que és potent també la idea que aquests eixos puguin comunicar la ciutat i siguin “passejables”; un espai agradable de caminar, amb una important presència de vegetació, i protegit dels vehicles.
Es parla sovint de la “marca Barcelona” entenent aquesta com a una ciutat cool en termes de disseny i arquitectura, però a la vegada es critica que sovint aquest discurs amaga una situació precària de gran part dels professionals que s’hi dediquen. Quant de fàcil o difícil és viure de l’arquitectura Barcelona?
És difícil, molt difícil. A Barcelona i arreu. L’ofici de l’arquitectura s’ha devaluat. A nosaltres ens han dit coses que “cobreu pel simple fet de projectar” o que “el vostre és un ofici molt vocacional”, com volent justificar els sous baixos.
Entenc…I perquè us dediqueu principalment a l’obra pública? És una qüestió de prestigi, de tipologia arquitectònica?
D’entrada, perquè ens agrada fer-los. Però no només pel prestigi que et puguin aportar o pel fet que et permeten innovar una mica més i fer coses més ambicioses — com el projecte de Consell de Cent —, sinó perquè són els que acostumen a estar millor remunerats i els que, principalment, ens donen de menjar.
I, així i tot, diries que Barcelona està en l’elit de l’arquitectura?
Sí, Barcelona és un referent mundial en l’àmbit d’urbanisme i arquitectura. De fet, a nosaltres, arrel d’aquest projecte de les “superïlles”, ens han contactat des de diverses entitats d’arreu (com, per exemple, la cadena ARTE) perquè consideren que Barcelona està donant un impuls important en plantejar nous models de ciutats, sense tants cotxes, i més accessibles pels seus ciutadans.
L’entrada Clara Vidal: “L’arquitectura és un servei per a les persones que ha de respondre a les seves necessitats canviants” ha aparegut primer a Catalunya Plural.
