A Guatemala, fa sis anys que el 8M ha adquirit un caràcter encara més reivindicatiu del que és normal en una data tant assenyalada. El 8 de març de 2017, 41 nenes van morir cremades a l’Hogar Seguro Virgen de la Asunción, un centre estatal de protecció per a infants i adolescents. La tragèdia havia estat precedida per anys de violacions de drets humans, violència física i sexual, i tràfic de persones.
A Guatemala, fa sis anys que el 8M ha adquirit un caràcter encara més reivindicatiu del que és normal en una data tant assenyalada.
Alçant la veu contra un crim d’estat
El 8 de març és un dia molt especial a Guatemala. Totes les manifestacions, actes reivindicatius i protestes giren al voltant del cas de les nenes del Hogar Seguro. Les pancartes, els càntics, la ràbia de les manifestants i, fins i tot, el punt neuràlgic de les concentracions- la rebatejada com a Plaza de la Niñas- estan relacionats amb aquest cas.
Una tragèdia que resumeix a la perfecció la realitat de Guatemala, des de les negligències i abusos que patien les nenes, fins a la impunitat i la manca de justícia per als culpables.
L’Hogar Seguro Virgen de l’Asunción era un centre estatal de protecció de menors depenent de la Secretaria de Benestar Social de la Presidència de Guatemala. Un suposat centre segur i de refugi que va esdevenir un malson per centenars de menors. Des de 2013 ja existien denúncies dels abusos que s’hi cometien: violència física, abusos sexuals, i tràfic de persones. Les nenes eren tretes del centre i portades a cases d’homes on eren obligades a prostituir-se.
Des de 2013 ja existien denúncies dels abusos que s’hi cometien: violència física, abusos sexuals, i tràfic de persones
Fartes dels abusos, el menjar en mal estat i les condicions inhumanes en les quals vivien, el 7 de març es va produir una fuga massiva d’un centenar de menors. La seva llibertat va durar poques hores. Agents de la policia les van retornar al centre a l’espera de passar a disposició judicial. Com a càstig, cinquanta-sis nenes van ser tancades amb clau en una habitació de poques dimensions. Després de passar tota la nit tancades amb clau sense poder sortir ni al lavabo, la desesperació va portar a una de les nenes a incendiar un dels matalassos del menjador. L’incendi no va trigar en propagar-se, les flames i el fum sortien de l’habitació sense que els treballadors o la policia que custodiava el centre es dignessin a obrir les portes. Les nenes cridaven desesperades per poder sortir, però ningú va fer res.
Un total de 41 nenes, més un fill que esperava una d’elles que estava embarassada, van morir calcinades. 15 més van resultar greument ferides.
Un total de 41 nenes, més un fill que esperava una d’elles que estava embarassada, van morir calcinades. 15 més van resultar greument ferides.
Les altres víctimes: les assassinades, les desaparegudes, les violentades
Les manifestants també alcen la veu contra una societat patriarcal en què dia a dia pateixen per la seva vida. “A ti te ofende mi lucha, a mi me cuesta la vida no alzar la voz” o “vivas nos queremos, ni un feminicidio mas” van ser alguns dels lemes més corejats a la manifestació.
Uns càntics que s’adeqüen perfectament a la dura realitat que pateixen les dones a Guatemala. En un país on només l’any 2022 van morir assassinades 534 dones, i es van denunciar gairebé 49.000 casos de violència masclista. Segons dades l’Observatori de les Dones del Ministeri Públic, es produeixen 22 violacions al dia i 6 desaparicions forçades. La justícia és incapaç de donar una resposta efectiva a tots aquests delictes, i això es transforma en un sentiment d’indignació i frustració per part de les manifestants.
Manifestació 8M a Guatemala
“Me cuidan mis amigas, no la policia” va ser un altre dels lemes més corejats durant la marxa que va recórrer el centre de la capital. Les manifestants també assenyalen als funcionaris de l’estat i els cossos policials per ser còmplices d’aquesta violència i, en alguns casos, ser ells mateixos els que la cometen.
La manifestació va acabar a la Plaza de las Niñas on es va realitzar una cerimònia en memòria de les nenes mortes a l’Hogar Seguro i on es va reclamar justícia per les víctimes.
Sis anys reclamant justícia
Com cada 8 de març, les dones guatemalenques continuen acusant l’Estat d’aquesta tragèdia. Durant les marxes, la seva ràbia es canalitza assenyalant als culpables: “No va ser el foc, va ser l’Estat” és un dels lemes més utilitzats durant les manifestacions.
Reclamen justícia davant d’un sistema que té la impunitat i la no reparació com a bandera. Sis anys després de l’incendi, el procés judicial encara no ha començat, ja que els judicis han estat suspesos fins en 12 ocasions, al·legant diferents excuses.
“A ti te ofende mi lucha, a mi me cuesta la vida no alzar la voz”
Tant els advocats de la defensa com les diferents organitzacions que treballen el cas sostenen que va ser un crim d’estat i que no hi ha cap tipus de voluntat política de fer justícia. Fins al moment, només vuit policies i autoritats estatals han estat acusades, però cap d’elles ha sigut condemnada. Per la seva part, el govern del país presidit en aquell moment per Jimmy Morales, no va fer cap gest de reparació o de dignificació ni cap a les víctimes ni cap a les seves famílies.
Durant tota la manifestació, les concentrades protesten contra Jimmy Morales i reclamen que sigui processat per la seva responsabilitat en els fets. Entre mostres de ràbia i dolor, totes elles esperen que aquest sigui l’últim 8 de març que hagin de sortir al carrer per reclamar justícia davant d’aquest crim d’estat.
L’entrada No vas ser el foc, va ser l’estat ha aparegut primer a Catalunya Plural.
