Gramenet es prepara per a la reivindicació del 8 de Març. Un any més, la vaga feminista no té una convocatòria unànime. D’ençà de la posada en marxa de La Ciba, han crescut i s’han refermat veus crítiques enfront del feminisme hegemònic que es promou des d’aquest centre municipal. Mentre des del Consell de les Dones es convoca a una marxa a la tarda, un grup de dones prepara una manifestació reivindicativa al matí als carrers de Santa Coloma.
Aquests dies assistim a una campanya de difusió del 8 de març l’institucional i l’alternatiu. Es pot considerar que la cita de la vaga feminista és transversal i, en aparença, podria arribar a totes les dones, però la manera d’enfocar la reivindicació té estils contraposats, gairebé inconciliables. La crispació entorn les lleis trans i del “només sí és sí” han fet aflorar una vegada més les diferències, fins i tot l’enfrontament, que hi ha en el moviment feminista. Emetre qualsevol opinió és previsible que es prengui com un atac o cap a unes o cap a altres. No sembla existir la predisposició a seure i debatre. Fins i tot, a reflexionar.
El moviment feminista és víctima massa sovint de les guerres polítiques dels partits
El feminisme, encara que ja té una llarga trajectòria històrica, és un tema d’actualitat, amb debats encara no tancats, pendents de resoldre. Malauradament, les guerres polítiques entre els partits sovint instrumentalitzen les divergències a favor dels seus interessos i moltes vegades no resulta gens beneficiós per a les dones.
Un feminisme institucional excloent?
Gramenet no està al marge de la disputa i el malestar. L’equip de govern municipal, encapçalat per l’alcaldessa, fa gala de feminisme, però es mostra intransigent a qualsevol corrent feminista no coincident amb el seu. La Ciba és el centre des del qual irradia aquest posicionament. En els darrers anys no ha estat difícil copsar les seves reticències vers la llei trans i l’autodeterminació de gènere, com ja vam exposar a Infograma. Però on es fa visible la seva intransigència i discurs únic és entorn el tema del treball sexual. El que per a elles sols pot anomenar-se com a prostitució i que no té diferències remarcables amb delictes tan greus com el tràfic d’éssers humans o la violació.
La negació a debatre, a no permetre presentar a la Ciba altres punts de vista dels temes com els que mantenen la teoria queer —que qüestiona una concepció binària del gènere que dividiria a les persones entre homes i dones—, el Sindicat Otras —que reclama els drets de les treballadores sexuals i es declara abolicionista de totes les formes d’explotació—, fa que part del feminisme local s’aparti o rebutgi la filosofia d’aquest centre, probablement el projecte que vol donar més projecció política, més enllà del municipi, a Núria Parlon.
Un feminisme d’aparador?
És difícil de gestionar (per no dir impossible) un feminisme reivindicatiu des del poder, sobretot si formes part del mateix partit, el PSOE, que és el majoritari al govern espanyol. És probable que et quedis a mig camí: posar molt color lila, fer ús del llenguatge no sexista en les comunicacions municipals, buscar la paritat en les programacions, intentar posar noms de dones a equipaments, ser poc rigorosa en la memòria històrica de la ciutat buscant a pioneres… Però és suficient? Difícil defensar els drets d’un col·lectiu si continua vigent la Llei d’estrangeria o l’administració local que dirigeixes segueix posant pegues a l’empadronament, impossible de protegir totes les dones si a la ciutat ni tan sols hi ha un alberg per a les persones sense llar (entre elles i especialment vulnerables, dones), poc creïble la defensa de l’abolicionisme si el teu partit no sembla que faci gaire per erradicar el treball sexual que pot ser l’únic mitjà per sobreviure quan no se’t permet treballar.
Un col·lectiu de dones dissident
Des de fa un parell d’anys, una assemblea de dones es reuneix en el centre autogestionat al CSOA LaKasa Estudi Nou. Qualsevol dona de la ciutat, ens diuen, està convidada a participar-hi. El seu és un feminisme autogestionat, anticapitalista i antipatriarcal. Hi ha dones de totes les edats i de diverses maneres de pensar —més o menys radicals—, convençudes que sobren motius per sortir al carrer i protestar. Per aquest motiu, el matí del 8 de març han fet convocatòria de manifestació. A les 12 h sortirà de la plaça del Rellotge, passarà per plaça de la Vila i acabarà en el mateix CSOA, al carrer Pedró número 14.
El 8M, a les 12 h del matí, es fa una crida a manifestar-se
El Consell de les Dones i les Jornades Feministes
El Consell de les Dones (anomenat oficialment Consell de les Dones per la Igualtat) és un òrgan consultiu i informatiu de l’Ajuntament, i també d’assessorament i redacció de propostes i plans d’actuació, per fer efectiu el principi d’igualtat home-dona (copiem literalment del web municipal). L’acció de sensibilització anual més destacada del Consell hauria de ser el disseny de les Jornades Feministes a Santa Coloma. Existeix la queixa entre alguns grups que hi formen part que tot s’acaba decidint des de l’Ajuntament i que la institució té un pes excessiu. Des d’Infograma hem volgut consultar les actes per corroborar-ho. Malauradament, la web municipal no ha compartit cap acta des de febrer de 2018, en contra de la normativa existent de transparència i participació.
Les activitats de les Jornades Feministes es difonen de manera específica a través d’un programa que edita l’ajuntament. S’hi anuncien les activitats que organitza la mateixa institució (gairebé totes fetes des de la CIBA) i el teixit associatiu. Rarament apareix informació d’actes amb continguts que dissenteixin del feminisme oficial o que siguin promoguts per sectors crítics. Entre aquests existeix el convenciment que l’administració buscarà algun pretext per no difondre les seves activitats o aquests descarten anunciar-s’hi perquè no s’hi senten còmodes en una publicació on la figura de l’alcaldessa és la protagonista.
El programa municipal de les Jornades Feministes oficials rarament difon actes organitzats per grups de dones dissidents al feminisme oficial
Una cursa avança a la convocatòria de manifestació pel 8M
Dissabte 25 de febrer, la CIBA anunciava la Cursa per la Dona organitzada per Running Vigia per al dissabte 11 de març. Una activitat amb finalitat benèfica perquè s’hi recapten diners per a un projecte de la Creu Roja. El fet que la inscripció tingui un cost limitarà la possibilitat de participar-hi a part de la població. Resulta simptomàtic que no s’informi, en primer lloc, la cursa que les manifestacions reivindicatives previstes per al mateix 8 de març.
Feminismes
Ja fa temps que des del moviment feminista es parla en plural. I no és perquè el feminisme institucional impulsat des de l’Ajuntament sigui el que aporti aquesta pluralitat. Per sort, el(s) feminisme(s) són molt més rics.
Les dones tenim dret a no patir desigualtats, violències, precarietat, models sexuals rígids i excloents, per la divisió sexual del treball, per models de consum, educació i família hegemònics, patriarcals. El 8M és el dia en què es fan més públiques totes les violències que patim dia rere dia.
La violència institucional també és violència
I entre aquestes violències trobem que ens desnonin, que ens tanquin en un centre d’internament per a estrangers (l’Estat acaba d’obrir la secció de dones del CIE de la Zona Franca), que no ens pari la policia pel carrer perquè som negres o xineses, o simplement perquè no som blanques; que tinguem policia contínuament al nostre barri perquè, simplement, hem migrat… L’Estat també és violent.
Defensar les dones en totes aquestes situacions, i més, és feminisme. I el 8M sortim al carrer també per fer-les públiques.
L’entrada 8M: feministes al carrer ha aparegut primer a Infograma.cat.
