En el darrer número de la revista de Sant Just Desvern La Vall de Verç (al número 481, pàgina 10) s’informava de l’anunci -a través del butlletí municipal- de la convocatòria d’unes anomenades “trobades de participació” per part de l’Ajuntament de Sant Just. Sota el títol “Repensem l’entorn de la Bonaigua: ajuda’ns a decidir com ha de ser” es convidava la ciutadania de Sant Just a participar-hi.
Per Josep Lluís Gil Rivera
La convocatòria
Les trobades es van programar pel 16 de març, una primera sessió informativa, i pel 23 com a sessió de debat i taules de taller obertes per facilitar les aportacions de la ciutadania. La proposta partia del fet que fa un any i mig (octubre de 2021) es van suspendre les llicències per evitar que a la Bonaigua s’apliqués el planejament vigent, que preveia una forta edificació, just abans del parc natural de Collserola, en el paratge denominat com la Bòbila (al costat del pont de Can Padrosa).
Segons l’òrgan municipal, en aquest període i amb el suport dels serveis urbanístics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “s’ha elaborat una alternativa profundament diferent de l’anterior —amb diferents opcions— per la riera de Sant Just, en l’àmbit de la Bonaigua”. Es definia la proposta com “orientada a la creació d’un parc de ribera que garanteixi la continuïtat dels espais lliures entre les masies de Can Fatjó i Can Gelabert, que alhora també permetrà definir els nous fronts de la ciutat amb el parc fluvial de la riera de Sant Just i el parc natural de Collserola”.
Aquesta alternativa es planteja des d’una mirada que cerca recuperar els valors ambientals i socials del territori, amb tres idees clau:
- – Renaturalitzar l’espai, recuperant la riera
- – Reteixir la trama urbana
- – Capgirar la imatge actual i assolir un front paisatgístic atractiu
El discurs oficial de l’anunci feia èmfasi, un cop més i sobretot, en els aspectes naturalistes i més “idíl·lics”, obviant les referències als més durament urbanístics.
Presència massiva del veïnat
Lluny del cofoisme mediambiental del discurs municipal, ben aviat es va veure que es tractava en realitat de posar damunt del tauler de joc les tres alternatives d’ordenació i d’edificabilitat que permetin traslladar l’actual sostre edificable de la Bòbila a la resta del sector, atapeint-lo enormement. La presència d’una seixantena de veïns, el primer dia, i prop d’una vuitantena, el segon, advertia que el clima potser no seria tan bucòlic. I, efectivament, els veïns, molt majoritàriament provinents del sector de la Plana Padrosa-Bellsoleig, van palesar el seu descontentament i enuig per la situació que plantegen les autoritats locals.
La “trobada” informativa del dia 16 la va presentar l’alcalde Joan Basagañas (PSC), acompanyat d’una nodrida representació de personal tècnic del mateix Ajuntament, de l’AMB i de Barcelona Regional. L’alcalde va començar afirmant que “… no estem en un moment 0. Som presoners de les decisions que es van prendre abans, amb el PGM de 1976…”.
Jaume Fàbregas, president de l’AV de la Plana Padrosa-Bellsoleig, insinuà que el govern local està al servei de la constructora Núñez i Navarro, el principal propietari dels terrenys de la Bòbila, alhora que reclamava més temps per poder articular les discrepàncies legals del conflicte. Acusava els successius consistoris de no haver-se plantejat mai l’oposició a la construcció d’habitatges en el sector de la Bonaigua, i es preguntava també si s’havia previst l’impacte de la urbanització del sector en la ja deficient mobilitat al poble.
Tant Oleguer Farràs (Alnus) com Narcís Prat, van introduir en l’equació els terrenys propietat d’Endesa que actualment estan en desús o infrautilitzats i que podrien agreujar la massificació del sector en un futur incert.
Basagañas va advertir que allargar el procés pot significar que s’hagi de començar a construir segons el planejament existent ara mateix, tot assegurant que no posaria en escac l’Ajuntament, prometent coses que no pugui complir.
Els veïns rebenten els tallers
La sessió del dia 23 havia de consistir en uns tallers de grups dispersos per la Casa de la Vila, amb l’objectiu d’avaluar les tres propostes alternatives a l’actualment vigent. Amb contundència i determinació, els veïns es van negar en rodó a disgregar-se per l’edifici. El que havia de ser una trobada plàcida, de 90 minuts de durada segons els organitzadors, es va convertir en un carreró sense sortida de més de 2 hores. L’actitud, moltes vegades caòtica dels veïns i veïnes, va tombar les pretensions dels conductors de l’acte —només tècnics i cap polític— de reconduir la situació cap al pla inicialment previst.
Lluís Coromina, secretari de l’AV de la Plana Padrosa-Bellsoleig, va llegir una carta que l’equip de participació va recollir, després que la major part dels assistents la signessin. Entre les seves argumentacions, es preguntaven “… per què continuem envaint amb construccions massives un medi ambient natural sense motiu i sense necessitat?”. Rebutgen “l’obsolet Pla Parcial del 1973 [sic]” i la construcció de 182 habitatges “sense estudis de mobilitat, ni de viabilitat econòmica ni ambiental, al mig de la riera, a un dels pocs entorns naturals que resten al peu del municipi”.
La proposta dels veïns, doncs, trencava amb qualsevol de les presentades i, fent honor al lema de les trobades, manifestaven categòricament haver “… repensat una quarta opció: no construir cap habitatge més a la vall de Sant Just, ni a la seva zona de transició”. Fàbregas posava en dubte l’alcalde, acusant-lo “… d’haver-se omplert la boca dient que no es construiria a les Escales ni a la Bòbila…”.
De fonts de l’equip de participació i de l’Ajuntament se’ns ha assegurat que intentaran recollir les conclusions tan aviat com sigui possible i fer-les públiques, tot i els entrebancs del calendari electoral, que limita o prohibeix la compareixença dels polítics. Veurem què passa després de les eleccions, doncs.
Darrera hora: altres veïns es mobilitzen
Segons la informació a què hem tingut accés, veïns d’altres parts del municipi s’han començat a reunir per tal de bastir una plataforma reivindicativa. Volen sumar les seves forces a les dels veïns de la Plana Padrosa i Bellsoleig per reclamar al Consistori que aturi el creixement desmesurat de Sant Just que expulsa els seus habitants i n’importa els que Barcelona fa fora.
Els antecedents normatius
- 24-mar-1977: Aprovació definitiva del Pla Parcial de la Bonaigua.
- 23-jul–2002: Modificació puntual del PGM a la Vall de Pahissa (Vall de Sant Just).
- 12-feb-2003: Modificació del Pla parcial d’ordenació de la Bonaigua
- 2007: Conveni urbanístic entre l’Ajuntament i els propietaris de sòl de les diferents UA que permetia facilitar el desenvolupament de tot el conjunt.
- 26-gen-2012: Modificació puntual del Pla parcial de la Bonaigua UA‐1 La Bòbila‐Can Padrosa
- 2015: L’AMB redacta un nou projecte consistent en el desdoblament de la canalització de la riera. La canalització preexistent data de finals dels anys setanta.
- 6-abr.-2021: Aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de la Serra de Collserola (PEPNat).
- Setembre 2021: L’Ajuntament de Sant Just Desvern suspèn llicències, en l’àmbit de la MPGM, amb la finalitat d’estudiar l’ordenació i el desenvolupament de les UA.
Aquest article ha estat publicat a la revista La Vall de Verç
