El toc manual de campanes és Patrimoni Immaterial de la Humanitat declarat per la UNESCO, a finals del 2022. Sant Feliu compta amb la tradició des de la seva creació; el terreny que en l’actualitat forma la ciutat ja tenia campanes quan encara no es coneixia com a tal, sinó com a part de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Des de llavors, el so de les campanes ha acompanyat el dia a dia de la població fins al present. Només en període de Guerra Civil (1936-1939) va interrompre’s.
A la colla santfeliuenca de campaners, integrants de diferent edat mostren la màgia del toc de campanes, la important funció informativa i l’evolució de la tradició al municipi.
El toc de campanes, cultura i pau
“Em dona sensacions de llibertat”. Pere Marañón, un jove campaner de 21 anys, busca les paraules per descriure què és tocar campanes. “És fer-ho i entres en un món, en una desconnexió”. A més, considera que “per a Sant Feliu és molt important” i que “és una cosa que mai mor”. Marañón va descobrir la tradició el 2014, amb 13 anys, i assegura: “Entres en un món que és únic, amb sensacions i un cúmul de coses que vaig descobrir, i m’hi quedo”.
Quim Sedó, un dels impulsors de la colla, percep el toc de campanes com “una activitat cultural”, encara que recorda que en els seus orígens era informativa. És campaner des del 1996, quan es va fundar la colla. Arnau Ramírez, el més jove dels campaners, amb 16 anys, concep el toc com a una manera “per relaxar-te”: “Estàs allà dalt, no hi ha ningú, s’està tranquil i és un moment en què estem tots concentrats”. “Em transmet pau”, continua. Com a estudiant d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), afirma que és una manera de combatre l’estrès dels estudis.
Els orígens del toc, en els orígens de Sant Feliu
El toc de campanes ha existit sempre a Sant Feliu. Tal com explica Sedó, a qualsevol poble, “quan es feia una parròquia i es volia saber l’extensió que havia de tenir, anaven amb una campana, la tocaven i miraven fins a on se sentia; allà s’acabava la parròquia i en posaven una altra”.
“A Sant Feliu sempre hi ha hagut campaners”, ratifica. El 2024 farà 500 anys de la creació de la Parròquia de Sant Llorenç. Abans de la seva edificació, els habitants de la zona depenien de dues capelles: la de Sant Llorenç i la de Sant Pere. La primera formava part de Sant Joan Despí, mentre que la segona de Sant Just Desvern i s’ubicava a l’actual Mercat Municipal.
Des d’aquest moment fins als anys 70 el toc de campanes era totalment manual. A partir d’aquesta dècada, es va electrificar i es van començar a tocar de manera automàtica. Fins al 1996, hi va haver un interval de temps en què ningú va fer sonar les campanes de manera tradicional; aquell any es va fundar l’actual colla de campaners de Sant Feliu i es va recuperar l’activitat.
La Guerra Civil va ser un punt d’inflexió a la història del toc de campanes santfeliuenc. Durant el conflicte bèl·lic, es va cremar l’església i es van llançar les campanes a terra perquè es considerava un material adient per fer bales. Malgrat això, Sedó lamenta que, segons historiadors, “aquest material no serveix” per fabricar armament. Un cop acabada la guerra, es va refer el temple i el rector d’aquest va adquirir dues campanes d’un magatzem de Barcelona, on havien anat a parar totes les campanes que s’havien extret dels campanars durant el conflicte. D’altra banda, es troba la figura de Pere Grané, un santfeliuenc que va anar a la guerra i que, quan va tornar, va dedicar-se al toc de campanes. En aquella època, aquest es feia encara de forma manual. Un dia, van vendre el metall d’una per fondre i amb els diners en van comprar dues més: la Llorença i l’Estela Maris, existents avui dia.
4 campanes que sonoritzen la ciutat
El toc de campanes és singular a cada municipi. Malgrat que hi ha maneres de fer comunes, el so depèn de la campana. El toc de morts, per exemple, “quasi tothom l’identificaria a qualsevol poble, perquè és molt semblant, però n’hi ha que el tenen diferent”, explica Sedó. Depèn de diversos factors, com del nombre de campanes disponibles per fer sonar.
A Sant Feliu, el toc de campanes és “un codi que s’ha anat creant al llarg dels anys”. En el cas comentat, dedicat als morts, a Sant Feliu s’acostuma a tocar automàticament. En els 26 anys de vida de la colla, Sedó només l’ha reproduït de manera manual dos cops, com amb la mort del Pare Benedicte XVI, el 31 de desembre del 2022.
Un altre dels tocs més coneguts és el de sometent, que a Sant Feliu es mostra barrejat amb d’altres la diada de l’11 de setembre. En els seus orígens, aquest s’utilitzava per convocar la gent a defensar el poble a la plaça principal. Tanmateix, el toc de focs es feia quan hi havia algun incendi i el de lladre quan se’n detectaven. A banda d’aquests, al llarg dels anys també ha sonat el toc de mal temps: quan el municipi era agrícola i hi havia la creença que les campanes l’allunyaven. Tot plegat, el campaner resumeix la tasca del toc de campanes com “un WhatsApp de l’època”. “Els hem perdut tots excepte el de morts”, afirma. El que predomina en l’actualitat, i que es toca en la majoria d’ocasions a Sant Feliu, és el de Festa, que ha sigut d’elaboració pròpia dels campaners. Així i tot, amb els tercets es diferencien aquells que alaven actes religiosos dels que celebren altres festivitats. Es tracta de trenta cops dividits en tres grups, coneguts com els tercets, per aconseguir un so rítmic i amb dissonàncies. Té a veure amb la trinitat i fa referència al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant de la religió catòlica.
Així doncs, Sant Feliu ha readaptat el moviment de les campanes, aspecte que s’evidencia amb el toc català. El tradicional contempla que la campanya “segui”, és a dir, que mai acabi de donar una volta de 365 graus. En contra, a la ciutat s’han fet “randar” – moure-les oscil·lant -. “No tenim unes campanes per poder fer un toc Català, hem adaptat el que teníem”.
El campanar de Sant Feliu té quatre campanes. Marañón les comptabilitza: la Rarímia, dedicada a Sant Rarimi – patró de Sant Feliu -; la de Sant Pere; la Llorença, dedicada a Sant Llorenç – també patró de la ciutat -; i l’Stella Maris, que simbolitza la llum del matí i està orientada a la sortida del sol.
Una de les fites de la colla en l’actualitat és la creació d’una nova campana que substitueixi l’Estela Maris, d’acord amb Marañón: “Volem fer una campana nova que tingui el nom de Roser o Santa Maria”, dedicada a la Mare de Déu. La manca de finançament els dificulta l’execució del projecte. En aquesta línia, Sedó recorda la importància de les campanes i en destaca la de Sant Pere: “Des del 1791, és l’instrument més antic que toca cada dia a Sant Feliu, excepte durant la Guerra Civil”, conclou.
D’una activitat informativa a una de cultural
Com s’ha comentat anteriorment, les campanes han sigut una manera de trametre informació a les antigues societats. “Els tocs de campanes, fins a finals del segle XX, eren un mitjà de comunicació. Per molt que fossin de l’església, es tocaven per tot”: inici de festes, per anunciar una mort, entre d’altres.
En el cas de Sant Feliu, destaca la figura de Canyemeres, un propietari d’un bar conegut popularment com el “Bar dels carlins”, que se situava a l’actual establiment de calçats Escala. Aquest es va encarregar durant molts anys de tocar les campanes per missa, en cas de fer-se algun pregó…
La periodista i santfeliuenca Clara Molins va declarar en un article al Fet a Sant Feliu l’any 2020: “La funció informativa de les campanes quan hi ha celebracions o fets religiosos s’ha anat extingint amb el temps”. Ara, el toc de campanes compleix una funció tradicional i cultural. El calendaricomença amb la festivitat de Diumenge de Rams i continua amb la de Divendres Sant, Dilluns de Pasqua, Sant Jordi, Mare de Déu de Montserrat, per l’aniversari del temple – a finals de maig-, l’Aplec de la Salut, el Corpus, Sant Llorenç, l’11 de setembre, la Festa de Tardor i acaba amb el dia de Nadal i, en funció de l’any, el 31 de desembre. A banda d’aquests tempos, també es toquen de manera esporàdica. Per exemple, amb defuncions. Marañón afirma rotundament: “Tinc un objectiu i és que mentre jo hi sigui i pugui tocar les campanes, soc partidari de fer-ho per qualsevol cosa”. Ho exemplifica amb peticions que ha rebut la colla de persones particulars que volen commemorar alguna celebració.
Relleu generacional als campaners de Sant Feliu
El grup de campaners està compost per 8 membres, tres dels quals són dones, i els més joves tenen entre 16 i 21 anys. Sedó considera que es tracta d’un tema de continuïtat de tradicions: “El Baix Llobregat és un lloc on no hi ha hagut mai un relleu, no veuràs cap activitat que faci més de 30 anys que es faci a Sant Feliu, només les cantades de caramelles”.
Per part seva, Marañón explica que “la balança es decanta més cap a la gent gran”. D’altra banda, agafa l’exemple de Ramírez per explicar la importància de les escoles. El mateix Ramírez exposa: “A informàtica havíem de fer un vídeo i vam decidir fer-lo sobre la cultura de Sant Feliu. Vam anar a la Nau i vam decidir pujar al campanar”. A partir d’aquí, va decidir que s’uniria a la colla.
Fer el toc de campanes per sempre: la declaració de la UNESCO
La UNESCOva declarar el toc de campanes manual Patrimoni Immaterial de la Humanitat a finals del 2022. Al respecte, Marañón destaca: “Com a campaners, és una cosa molt nostra i és molt gratificant”.
Sedó vetlla perquè “tothom de Sant Feliu pugui saber què és això”: “És un món que no et deixa de sorprendre”. Per últim, Ramírez explica que es va estranyar quan li va arribar la notícia: “Em pensava que ho era perquè és una cosa històrica, com a mètodes d’informació i per passar-ho bé durant festes”.
Aquest reportatge ha estat publicat també al diari Fet a Sant Feliu
Text: Nàstia Mas
