El rumor s’havia estès per Molins de Rei i elBaix.cat se’n havia fet ressò: la CUP podia no presentar-se a les eleccions municipals del 28 de maig. I així ha estat: l’assemblea oberta celebrada aquest dissabte,18 de març, decidia que aquesta força política no farà llista per a les properes eleccions.
Segons un comunicat de la CUP, “no es donen les condicions socials perquè tingui sentit una candidatura electoral pel maig de 2023”. I afegeix: “Durant els últims anys, especialment agreujat per la pandèmia de la Covid-19, però també per un desmembrament molt significatiu dels moviments socials de Molins existents durant l’última dècada, l’activitat reivindicativa i la massa social activa ha caigut, també la nostra”. Entre les causes d’aquesta crisi, la CUP cita “l’enorme esforç del procés”, la pandèmia, la seva entrada al Goverb local del 2018 al 2019 amb el PSC i Junts, la manca d’objectius engrescadors i el fet que el govern sociovergent actual hagi estat tancat a les seves aportacions.
Amb una visió autocrítica la CUP destaca que “ a escala local com nacional s’han comès errors i no s’ha trobat la fórmula per allò pel que lluitàvem o el que s’esperava de la CUP”. “Després de 16 anys, més d’una desena de regidors, i prop de 2000 vots sostinguts en les últimes tres eleccions i haver estat al govern” afirmen que “no volem demanar a unes companyes que aguantin el pes d’una candidatura si no tenen molta gent al darrere ajudant-les”. Finalment la CUP explica que “deixarem que la terra floreixi per si sola, sense pressions “ i demanen que no se’ls miri esperant resposta sobre qui s’ha de votar el 28 de maig.
La decisió de l’assemblea de la CUP molinenca és rellevant perquè Molins de Rei era la plaça forta d’aquesta organització al Baix Llobregat. De fet, 3 dels 14 regidors obtinguts a les eleccions del 2019 a la comarca van ser escollits a Molins de Rei, amb el 12’66 % de percentatge i 1.743 vots. L’any 2015 la CUP havia arribat als 4 regidors, al 16’18 % de percentatge i 1.937 vots. En aquells moments semblava que la CUP podria aglutinar el vot jove, inconformista i independentista de la vila. Un dels dirigents nacionals de la CUP, el diputat molinenc al Congrés, Alfons Botrán (a la fotografia) va ser regidor de Molins entre el 2011 i el 2015. Però vuit anys després, la mateixa CUP considera una equivocació haver entrat a formar part del govern sociovergent que tant criticaven. Per altra banda, durant aquest mandat s’ha produït la sortida de la CUP del Casal popular La Barrina, mentre l’ANC es distanciava dels partits independentistes de la vila.
La no presentació de la CUP pot originar algun nivell d’abstenció però és probable que acabi beneficiant dos partits que estan mes forts que el 2019: ERC, encapçalada per Marta Espona, i En Comú Podem, que en aquesta ocasió ha aconseguit la unitat de les candidatures propiciades per Podem, d’una banda, i els Comuns, d’una altra, l’any 2019, i que té com a cap de llista el diputat al Parlament de Catalunya, Lucas Ferro. La decisió de la CUP afegeix més confusió a l’espai independentista a Molins de Rei, després de la renúncia de la cap de llista de Junts per Catalunya, Meritxell Galobart, avalada per Laura Borràs, i de la creació d’un nou partit d’àmbit local, Ara Molins, encapçalat pel tinent d’alcalde en el govern de PSC i els postconvergents, Ramon Sánchez, encara formalment de Junts. Sembla que la crisi del procés comença a passar factura a alguns dels seus protagonistes.
Font i fotografia: CUP- Molins de Rei
