Preocupació a la pagesia del Prat de Llobregat per la sequera i les restriccions d’aigua de cara a les plantades de carxofa de l’estiu. Calen ajustos perquè la solució d’aportar aigua regenerada per la depuradora arribi a tots els canals del Prat amb normalitat.
Sergi Olivera
Les restriccions en la gestió i consum d’aigua decretades per l’Agència Catalana de l’Aigua a finals de 2022 per la sequera va activar solucions d’emergència per mantenir vius usos hídrics com el regadiu dels conreus del Parc Agrari mitjançant el canal de la dreta del Llobregat.
Així, des del passat desembre es va substituir la captació directa d’aigua des del riu per l’ús d’aigües regenerades des de l’Estació Regeneradora del Prat (ERA), la que coneixem com “la depuradora”. Aquesta aigua destinada al regadiu es bombeja des de la part baixa del riu i es pot introduir al canal de la dreta per dos punts diferents: la bassa de Sant Boi, que queda a mig curs de la històrica canalització, i la bassa de la vall baixa (situada a Sant Vicenç dels Horts, a l’inici del canal), que sí que pot donar servei a tota la comunitat de regants.
En les darreres setmanes ha incrementat la preocupació a la pagesia pratenca perquè no està arribant tota l’aigua regenerada que s’esperava, i és que de la teoria a la pràctica, s’ha comprovat que no tota la infraestructura estava prou preparada per garantir el cabal normal de tots els canals.
Una connexió que encara no es pot fer servir afecta el rec del Prat
La realitat és que des de desembre de 2022 l’aigua regenerada per la depuradora només s’ha subministrat per un dels punts, el de la bassa de Sant Boi. Per tant, no ha donat servei als regants del canal d’aquest municipi en amunt, que continuen regant amb aigua directa del riu. Els regants del sud d’aquesta bassa estan rebent aigües barrejades del riu amb regenerades.
El problema derivat d’utilitzar només l’aigua regenerada des d’aquesta bassa és que “la configuració de canalitzacions fa que s’afavoreixi el subministrament cap a la zona de Sant Boi, mentre que la del Prat queda en desavantatge”, segons explica Aureliano Garcia, gerent d’Aigües del Prat. Un desequilibri que es pot corregir si la distribució es fes des de la bassa de la vall baixa, on ha d’arribar des d’una connexió des de l’Estació d’Electrodiàlisi Reversible de Sant Boi. Un enllaç que encara no ha estat possible perquè les instal·lacions no estaven preparades tot i haver-se pressupostat l’any 2008. La tardança a solucionar aquest problema és el que ha posat en alerta els regants pratencs, que han pressionat l’ACA conjuntament amb l’Ajuntament del Prat i l’AMB. Al tancament d’aquesta edició, l’agència s’havia compromès a fer la intervenció necessària en un temps d’entre dues i tres setmanes perquè, a partir de maig, es pugui reequilibrar la distribució i els camps del Prat no quedin discriminats.
L’ACA, per la seva part ,ha necessitat rebre l’autorització de l’ACUAES (l’organisme estatal encarregat de la gestió de conques hidriques) per poder revisar aquestes instal·lacions previstes després de la sequera del 2008, però que havien quedat a mig fer, abandonades i malmeses pel pas del temps, amb robatoris de materials inclosos.
Una altra connexió que existeix cap al canal de la dreta és a través de l’EDAR de Sant Feliu, però fa anys ja es va intentar subministrar aigua pel rec des d’allà i es va acabar descartant per la presència de metalls que suposaven incompatibilitats amb l’activitat agrícola.
Neguit per la propera plantada de carxofa
Un altre neguit pagès sobre el rec amb l’aigua depurada és l’índex de salinitat d’aquest recurs. De fet, el desembassament a partir de desembre des de la bassa de Sant Boi ha patit alguna aturada puntual per paràmetres poc qualificats, tot i que des del març el subministrament és continu.
Pel que fa a la seva distribució, els pagesos pratencs pateixen pensant en la pròxima planificació de plantada de carxofa prevista pel juliol, perquè si l’aigua no és la suficient per als primers estadis de la planta, la inversió podria acabar sent ruïnosa i perdre gran part de la collita.
Segons Agustí Garcia, representant pratenc a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta i president de la Cooperativa Agrícola del Prat “l’aigua del canal s’ha reduït en un 40% i al Prat ens està arribant poca. Per nosaltres és molt important que compleixin amb la solució prevista aviat, perquè la nostra feina és saber de quanta aigua disposem per plantar carxofa. Hem d’organitzar-nos pel juliol i veure si podrem plantar l’híbrida a la primera setmana i després la varietat Tudela. Si no podem complir amb el calendari previst, no hi haurà prou producte i el preu encara s’incrementarà més, perquè els nostres costos també són cada vegada més alts”, reflexiona.
El pagès Marcel Tort, que conrea per la zona propera a Cal Bitxot, afegeix que la modalitat de carxofa ‘Green Queen’ necessita més aigua que la de Tudela, “i aquest any sembla que la previsió és plantar més híbrida, que també és una planta més cara. És clau saber si comptarem amb aigua per plantar o no, perquè si surt malament pot ser un negoci fatal”, explica.
Pel que fa a la salinitat de la regenerada, Tort comenta que si es barreja amb l’aigua del riu, els nivells salins són acceptables pel tipus de conreus del Parc Agrari, “el problema és que si es redueix la proporció que arriba directa del Llobregat es podria acabar notant en la producció. La terra del Delta ja té aquest punt de sal que fa bons els productes” -matisa- ”es nota en la carxofa, els melons, els tomàquets… el problema arribaria si ens passem d’aquests nivells”.
Manca de comunicació interna i altres problemes
Segons Tort, la pagesia pratenca es troba amb altres problemes relacionats amb l’arribada d’aigua als canals: “la xarxa és vella i hi ha fugues perquè els sistemes de tancament perden. Això abans no es notava perquè baixava aigua sempre, però amb les restriccions ja no passa. Hi ha un pla previst per modernitzar tota la infraestructura del canal de la dreta, però és costós i els pagesos només podrem pagar una part, la implicació de l’administració és molt necessària. Després també cal que s’estableixin canals de comunicació interns entre la pagesia del Prat, perquè tots sapiguem quan baixarà l’aigua i planificar els recs. Així es podrà aprofitar millor la que tenim. Ara mateix ens trobem que la majoria no tenim informació de quin dia i a quin hora ens arriba”, es lamenta.
Encara que arribin aviat tots aquests ajustos necessaris perquè els canals baixin més plens d’aigua depurada, si no plou, aquesta situació mai serà idònia. “A les plantes els hi agrada que els hi plogui al damunt, això és evident” -explica Agustí Garcia- “els hi dona vigor, neteja la pol·lució i tot això fa que el producte tingui més qualitat”.
És inevitable que els pagesos mirin al cel amb preocupació per la manca de precipitacions just en mesos on hauria d’estar plovent: “ens crea molt neguit aquesta primavera tan seca i veure que les previsions que arriben no sembla que millorin de cara a l’estiu i la tardor”, confessa Tort. Tot i les innovacions tecnològiques, la conclusió és clara: val més que plogui.
Aquest reportatge ha sortit publicat al periòdic Delta
