La consellera de Salut Olga Pané va fent difusió d’un pla que, suposadament, hauria de posar la sanitat catalana al dia i en ordre. El quadre que presenta la consellera és quasi idíl·lic: «de metges en tenim molts», assegura en una entrevista a La Vanguardia el passat 16 de març, «tot i que no en els llocs on els hauríem de tenir». Bé, si només fos això, tampoc seria tan greu. Llàstima que les alegries de la consellera no són compartides per professionals del sector, ni metges ni sanitàries, ni per la ciutadania que n’és usuària.
Per exemple, en Xavier Lleonart, president de Metges de Catalunya, assegura en una entrevista publicada per El País del dia 17 de març, que «el sistema està pitjor que abans de la pandèmia» i que «els professionals no estan disposats a treballar en les condicions que ofereix el sistema nacional de salut». Afegeix encara: «L’última broma és que l’atenció sociosanitària a les residències ha d’anar a càrrec dels CAP, però no els donen partida pressupostària. Un centre té els mateixos mèdics i infermeres, però amb una població més envellida i ampliada».
Per la seva banda, Sanitàries en lluita afirma, en un full volant repartit durant protestes en diferents centres, l’Hospital del Mar entre aquests, i també per xarxes socials, que alguna de les propostes de la consellera, concretament la dels Centres de Salut de Referència (CSIR), «amaga un veritable perill: la privatització encoberta del sistema sanitari públic». Asseguren que aquesta iniciativa «no és res més que un pas més cap a la mercantilització de la sanitat, convertint-la en un negoci on el benefici prima sobre el dret universal a la salut».
Així mateix, Sanitàries en lluita reclama: «És imprescindible que aquestes reformes es dugin a terme amb la participació real dels professionals i no a costa seva, (…) i que les decisions siguin preses per directius sense cap experiència assistencial».
Encara carregant conseqüències de les retallades
La indignació, però, assoleix màxima temperatura entre les activistes de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa-Marea Blanca, enfrontats dia a dia, des de fa més de 10 anys, a partir de les retallades del govern convergent d’Artur Mas, a la degradació dels sistema de salut. En un comunicat publicat el passat 20 de març informen i denuncien amb detall i concreció algunes de les situacions que la consellera Pané i el govern del que forma part no volen veure o, pitjor, amaguen.
«A nosaltres ens sembla que de la pandèmia hem après poques coses i que la situació a hospitals i CAP no ha millorat sinó que ha empitjorat», comença el comunicat públic. De tots els metges que Pané assegura que hi ha, «a Terrassa i la seva àrea d’influència no s’han contractat nous facultatius. Per exemple, s’ha posat en marxa el nou CAP de Can Roca però traient metges del CAP Mútua i del CAP Nord. Cap contractació nova!»
Sobre la utilització de noves tecnologies, entre altres la intel·ligència artificial per «ajudar» en les consultes, segons s’anuncia des de la conselleria, la Marea Blanca de Terrassa es pregunta: «És ètic que es demani que enviem per WhatsApp una foto al dermatòleg per diagnosticar una malaltia? Compleix la llei de protecció de dades i el dret a la privacitat? Ens ajuda que una administrativa, amb suport d’un algoritme o no, valori la urgència d’una visita i el tipus de professional que la faci?» Més enllà dels dubtes i qüestionaments, el comunicat alerta: «Ja hi ha hagut casos amb errors diagnòstics i mort de pacients», en referència al cas d’Olesa (amb data 24 de març, la consellera de Salut havia informat que s’arxivava provisionalment l’expedient tot esperant que el Departament pugui accedir al resultat de l’autòpsia, que ara només tenen el jutge i la família.
A l’entrevista publicada per La Vanguardia, la consellera Pané assegura: «S’han desenvolupat moltes unitat funcionals en els hospitals: un pacient que necessita cinc especialistes ho veuen tots al mateix temps». Sorpreses, per no dir meravellades, des de la plataforma per la sanitat pública de Terrassa informen: «A la nostra zona això no es compleix en absolut i menys en salut mental. Cada especialista fa la visita sense cap coordinació, sovint sense valorar la història prèvia, provocant demores en el diagnòstic i tractament, duplicitat de proves i medicacions, en resum, augment del patiment del pacient»; aquesta és la realitat. I encara, «aconseguir una visita de l’especialista des de primària és una odissea, i sovint quan l’aconsegueixes és una primera visita telefònica… Una primera visita al cardiòleg per telèfon… Aquest és el model de centre d’atenció de salut integral?»
Insistint en la suposada abundància de metges, però no en el lloc adequat, citada a l’inici d’aquest escrit, demanen en el comunicat públic: «No serà que hi ha una hipertròfia dels llocs de gestió i pocs facultatius atenent la població? Només cal mirar totes les organitzacions sanitàries, quins són els departaments que han augmentat més els últims anys i no són precisament els clínics. Tenim menys personal sanitari per atendre els vuit milions actuals de població que quan érem sis milions».
Pel que fa a la decisió de pagar els facultatius en funció del nombre de pacients o pel volum de treball, des de Terrassa recorden que això «ja es va provar a les urgències a Anglaterra i va ser un fracàs. Ningú volia veure el pacient vell i complicat, ja que ocupava molt més temps que els joves. És un error, com deia en Lleonart, president del Sindicat de Metges, tractar la sanitat amb els criteris d’una «fàbrica de xoriços». Es parla de pagar per volum i això és el que fa la sanitat privada. On va el pacient complex? A la pública perquè no és productiu».
La barreja de serveis públics i privats «afavoreix la corrupció»
La gent de la Marea Blanca de Terrassa aconsella la consellera mirar amb més perspectiva i distància, o sigui obrir l’enfocament per agafar més camp de visió i poder veure més clar alguns problemes. Per exemple: «La coexistència de sanitat pública i privada sota un mateix sostre afavoreix la corrupció. Informacions com: Té una llista d’espera d’un any per operar-se de la pròtesi, però si vol a la tarda, al mateix quiròfan, els mateixos professionals, els mateixos mitjans diagnòstics, etc. el podem operar la setmana vinent… però pagant és clar!»
Pel que fa al dret a ser atesos en català, Pané, tot reconeixent queixes i denúncies, «també unes 60 de gent que diu que no l’atenen en castellà», dona una solució salomònica: «Podem oferir formació als professionals de fora i volem modificar la carta de drets i deures dels pacients per deixar clar que un dret és que t’atenguin en la llengua que demanis». És aquesta, però, una proposta que no convenç les activistes de Terrassa, que qüestionen: «Segur que ofereixen facilitats i prou recursos perquè els professionals no catalanoparlants puguin formar-se? Saben quin percentatge d’informes d’assistència es fan en català actualment? Pensem que és molt important que quan estàs malalt t’atenguin en la teva llengua i això no es compleix. Com va dir la lingüista i doctora en filologia Carme Junyent: “Tenim el dret de poder-nos morir en la nostra llengua”.
El comunicat de la Marea Blanca de Terrassa recorda que la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en Relació amb la Salut i l’Atenció Sanitària és un acord i eina que encara s’ha de complir. Concretament, en relació amb els problemes amb la privacitat i la intimitat de les persones, que el punt 4 de la Carta estableix com a dret, denuncien: «A cap servei d’urgències s’està complint. Recollir l’orina, ser explorat, fer l’anamnesi, en un passadís ple d’usuaris ho compleix? Explicar al taulell d’un CAP el que et passa rodejats d’altres usuaris també? Un administratiu sanitari pot accedir a la història clínica?»
Finalment, una avaluació general: «Tots aquests plans integrals obliden que el principal objectiu de la sanitat ha d’estar centrat en la salut i el benestar de les persones. El seu principal criteri és l’economicista, d’acord amb els currículums a la sanitat privada de qui els ha dissenyat». I una proposta o exigència: «Si us plau, consellera: plegui i no maltracti més la nostra sanitat pública!»
