L’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) va celebrar divendres passat la signatura d’un nou Pacte Social per l’aigua de Terrassa amb l’objectiu de “blindar la gestió de l’aigua sota el model públic i comunitari a Terrassa”. Aquesta signatura es va dur a terme després que l’OAT fes pública la seva preocupació per la situació econòmica que haurà d’afrontar l’empresa pública Taigua, en un futur immediat, a conseqüència de l’increment dels preus de l’energia. Aquest augment ha provocat una escalada generalitzada dels preus de la majoria de subministraments necessaris per al normal funcionament del servei que, segons expliquen, necessita una renovació urgent de la xarxa d’abastament.
D’acord amb la informació de la Gerència de Taigua, “aquesta situació imprevista està provocant uns efectes molts negatius sobre la capacitat de compra que s’obtenia fins ara amb les tarifes que, en aquests moments, és un 77% menor amb relació a la que es gaudia al gener de l’any 2014”.
Tot i aquesta situació anòmala d’encariment dels costos de producció, l’OAT informa que els beneficis de Taigua obtinguts en els tres primers anys d’aquesta nova etapa, han estat per damunt dels 3 milions d’euros anuals, el que ha permès a Taigua seguir invertint en la infraestructura del servei sense haver de recórrer necessàriament a l’increment tarifari. Malgrat tot, l’observatori al·lega que resulten insuficients per fer front al dèficit acumulat en inversions dels 75 anys de gestió privada de Mina-Agbar que s’estima en uns 165 milions d’euros, dels quals 120 M€ corresponen a la reposició de la xarxa secundària que, en un horitzó a 30 anys, suposaria una inversió anual de més de 5 M€/any.
Durant els quatre anys de gestió pública de Taigua s’han invertit un total 8,86 M€, quedant sense licitar inversions per un import de 4,14 M€, que no s’han pogut executar per problemes logístics i pels efectes de la pandèmia. D’aquests, es té previst aplicar 3,99 M€ en inversions per a l’any 2023. A continuació, publiquem el text íntegre de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa:
Text de l’OAT
Bon dia a tothom a aquest acte en que pretenem tancar i signar un nou Pacte Social per l’aigua de Terrassa i pel quan us hem demanat el vostre suport.
Recordar que va ser la Taula de l’Aigua de Terrassa qui va presentar, el dia 6 de maig del 2015, un primer Pacte Social per l’Aigua que apostava per la remunicipalització d’aquest servei i pel reconeixement de l’aigua com un dret humà, amb una gestió pública participativa i transparent i amb criteris de sostenibilitat i justícia social.
En aquell acte de l’any 2015, l’actual i nova presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Sònia Giménez, en aquells moments representant de la Taula de l’Aigua, destacava el suport rebut per la gran majoria dels partits polítics representatius de la ciutat, dels sindicats i del moviment veïnal de Terrassa.
El 8 de setembre del 2017, es produeix a Terrassa, amb una població de 215.000 habitants, la primera gran municipalització de la gestió del servei de l’aigua a Catalunya, després que el ple municipal del nostre Ajuntament avalés majoritàriament, amb 20 vots a favor dels 27 possibles, aquest canvi de model.
Com Observatori de l’Aigua de Terrassa volem agrair la presència dels representants polítics aquí presents, tant dels que actualment estan governant com els de l’oposició, i com no dels partits que actualment no estant representats en consistori però que van tenir un paper molt important en la remunicipalització.
El document que us presentem avui, “Per un Pacte Social de l’aigua a Terrassa 2023”, va ésser aprovat per consens de tots les persones assistents a l’últim Plenari de l’OAT del dia 23 de març d’aquest any, amb la intenció de poder-lo presentar públicament a tots els partits polítics de la ciutat per tal de rebre el seu suport.
Aquest nou Pacte de ciutat pretén consolidar la gestió de l’aigua a Terrassa i dotar a la empresa pública local Taigua de les Línies Estratègiques del Servei d’Abastament de l’Aigua , aprovat en el Ple de l’Ajuntament de Terrassa el dia 30 d’abril del 2021, que té quatre objectius imprescindibles per aconseguir la consolidació i l’excel·lència d’un servei públic d’abastament d’aigua:
- En el seu objectiu material és la triple garantia: de quantitat, de qualitat i de servei.
- En el seu objectiu social d’assegurar el dret a l’aigua en el seu àmbit, i la transparència informativa i educar per a la nova cultura de l’aigua.
- En el seu objectiu ambiental d’ús eficient de l’aigua.
- En el seu objectiu econòmic, la sostenibilitat, basada en l’equilibri planificat entre costos i ingressos i en l’ús eficaç i eficient dels recursos.
La situació actual i futura de l’aigua és molt complicada, pel canvi climàtic, la sequera actual, la situació geogràfica del nostre país mediterrani, i també l’escassetat de l’aigua com a element estructural que ve marcat per una determinada gestió de l’aigua que prioritza donar sortida a la demanda. Això fa pensar que haurem de repensar l’actual sistema d’abastament d’aigua potable a les ciutats, el que implicarà canvis i noves inversions de reaprofitament de l’aigua i, com no, la digitalització dels servei per fer-lo més eficient i sostenible.
Volem agrair a la regidora Lluïsa Melgares Aguirre, tinenta d’alcalde de l’àrea de Territori i Sostenibilitat i regidora de Mobilitat, Trànsit i transports, Neteja i residus, Habitatge i de l’Aigua, el seu compromís amb l’Observatori; però per aquesta nova etapa necessitarem molta més complicitat i molta més dedicació de les nostres polítiques, per la qual cosa demanem que es creï una regidoria exclusiva de l’Aigua, perquè es puguin abordar amb més èxit tota aquesta nova situació, es consolidi un pla econòmic i financer que doni sortida a totes les necessitats de gestió de l’aigua i garanteixi l’accés a l’aigua per a tota la població sigui quina sigui la seva situació econòmica.
Durant aquest quatre anys de gestió pública s’ha demostrat, malgrat els impediments i litigis que ha anat presentant l’anterior gestora Mina Agbar, que Taigua com empresa municipal no només pot funcionar millor, sinó que tots els beneficis nets obtinguts, uns 13,9 M€, serveixin per fer front a les inversions contínues que necessita una empresa d’aquestes característiques, tot això sense haver de pagar dividends o per exemple l’impost de societats.
Volem que el proper govern municipal que resulti elegit, segueixi mantenint una actitud compromesa i valenta en la defensa del nostre sistema de gestió pública de l’aigua.
Volem molta més implicació de les representants polítiques, especialment de les que actuïn com a conselleres en el Consell d’Administració de Taigua, que és el lloc on es determina el present i el futur de la nostra gestió pública de l’aigua de Terrassa.
Es indispensable que governi qui governi no es posi en qüestió la gestió pública de l’aigua. Animem a tots els partits per que col·laborin i treballin decididament amb l’OAT, amb propostes en positiu, que millorin decididament la gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat.
Volem que tots els partits representatius de la nostra ciutat es comprometin a blindar la gestió de l’aigua sota el model públic i comunitari a Terrassa, signant aquest Pacte Social de l’aigua a Terrassa.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Santiago Aragonés, Sots-president de l’OAT
En aquest sentit, l’OAT proposava un Pacte de Ciutat en defensa de la gestió pública de l’aigua a Terrassa al qual se sumessin la totalitat dels partits polítics de la ciutat, amb o sense representació al Consistori. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa és del parer que cal el compromís de tots els partits polítics i de la ciutadania organitzada per afrontar les dificultats del moment actual i assegurar així el blindatge econòmic i social del servei d’abastament de l’aigua a la ciutat. Finalment, el nou Pacte de l’aigua el van signar els partits polítics locals amb representació a l’ajuntament aquest mandat i el passat, amb excepció del PP, Ciutadans i de Vox.
