habitatge digne

La promotora del macroprojecte de l’Hospitalet s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si la regió metropolitana, i no sols l’AMB, s’atreveix a governar-se com el sol espai de vida que ja és: amb planificació compartida i acords supramunicipals; alineant competències, finançament i instruments d’execució

Entitats veïnals i socials impulsen una plataforma per denunciar l’allau d’habitatges turístics il·legals i alerten que la desregulació podria disparar-ne el nombre fins a 22.000

La proposta per a l’àmbit de la ‘Via Augusta’ es troba encara en una fase inicial del seu recorregut administratiu, però ja ha encès el debat polític i veïnal, amb al·legacions presentades i posicionaments contraposats

Josep Maria Montaner, arquitecte i ex-regidor de Vivenda de Barcelona en el primer mandat d’Ada Colau

A Barcelona, com a les urbs dels Estats Units i de la resta d’Europa, creix de manera extraordinària el nombre de persones que dormen al ras, una de les diverses cares de l’exclusió residencial. L’acció social, l’acompanyament, els recursos per oferir refugi i allotjament temporal són necessaris, però calen polítiques d’habitatge radicals que incorporin la reducció del sensellarisme entre els seus objectius

Els mossos d’esquadra han desallotjat les persones que vivien a l’antic institut de Badalona B9. Ho han fet després de…

En els darrers anys hem vist un activisme normatiu inèdit, però la preocupació social per l’habitatge no fa sinó créixer. El motiu és simple (i incòmode): hem començat a moure peces del tauler, però encara no hem canviat les regles del joc.

La ciutat, campiona en expulsions i manca de resposta municipal: un minim de 50 famílies van al carrer cada mes amb 9.000 pisos buits fruit de l’especulació.

El debat no està a encertar la xifra d’habitatges que hem de construir, sinó com fem possible que la gent visqui dignament i a preus justos a la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) fixa el “què” (arribar al 15% de l’Objectiu de Solidaritat Urbana – OSU) i quantifica el dèficit per municipis, però sense concertar i mancomunar el “com” és inviable. Aquest article proposa criteris de repartiment i eines de governança per convertir projeccions en habitatges reals, amb especial atenció a la segona corona metropolitana.