«Amb sucre? No, gràcies, sense». A la seu de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) podràs prendre el cafè o la infusió amb sucre o sense, però l’aigua, només pot ser de l’aixeta, l’aigua pública i municipal, o sigui per titularitat i també pel sistema de servei i distribució, que inclou el millor control sanitari i pel consum.
El juliol del 2018, el Ple municipal de Terrassa aprovava la creació de l’Observatori, que es posava en marxa alguns mesos després, el febrer del 2019. «L’OAT és un organisme proposat pel Parlament Ciutadà i el moviment social de la ciutat, i tracta de donar sentit al lema que va simbolitzar el procés social de remunicipalització del servei: «S’escriu aigua, es llegeix democràcia!!» L’OAT és una eina per al control i la participació ciutadana municipal que té un funcionament autònom. Així s’autodefineix aquest organisme creat a partir de l’acord general per a la municipalització del servei de gestió i distribució de l’aigua a Terrassa.
Una fita històrica, una conquesta de la mobilització social
La municipalització ha estat una fita històrica a la ciutat industrial, coneguda durant un bon temps, junt amb Sabadell, com els Manchester i Liverpool del tèxtil català i espanyol. En una entrevista publicada a Malarrassa, el 6 de març del 2017, tres membres de la Taula de l’Aigua explicaven com va néixer el moviment que posà en marxa la lluita per la municipalització, l’any 2013, en un moment d’emergència de lluites i moviments, l’onada del 15M i, a Catalunya, també el denominat Procés Constituent, animat per l’Arcadi Oliveres entre altres:
«Hi ha un primer moment, al Procés Constituent ens plantegem fer una escola d’empoderament i començar per conèixer la realitat que tenim a la ciutat». Van pensar que a Serveis Socials, responsabilitat del llavors segon tinent d’alcalde Manel Pérez, d’ICV, els podrien fer un bon quadre i van aconseguir una trobada amb ell.
En aquesta conversa, tot i que la qüestió de l’aigua no era el tema, aparegué una informació que encengué l’espurna. En parlar de la recerca de recursos per finançar projectes socials, el regidor els va informar que els ingressos s’incrementarien per l’entrada d’uns «extres» provinents de la venda d’un paquet d’accions, el 4,8% que l’Ajuntament posseeix de l’empresa Mina, valorades en «aproximadament 1.400.000€», recorda en Paco.
Paral·lelament, aquesta Escola d’Empoderament del Procés programà també activitats sobre el problema de l’energia i conviden gent de Som Energia i també en Pedro Arrojo, que va fer una xerrada sobre Nova Cultura de l’Aigua. Aquí ja sorgeix la proposta de crear una plataforma per estudiar el tema, «sense cap posició de partida, ni per la gestió pública ni privada», aclareix.
«Així, la taula va néixer d’una sèrie de companys del Procés Constituent (PC), també alguns de la CUP, davant la finalització del contracte de concessió de Mina», explica en Paco Zaurín, un dels impulsors del grup, en conversa amb Malarrassa; «tot preguntant-nos sobre les circumstàncies d’aquest contracte, volíem conèixer la situació». De fet, en aquests moments, la participació de la Federació d’Associacions Veïnals local va ser condicionada a que no hi hagués posicionament a priori sobre model de gestió.
A la primera reunió del grup sobre aigua participaren representants de col·lectius, de partits i organitzacions socials, com també gent a títol individual, «fins i tot hi assistí un membre de la família Galí, propietària de Mina)», recorda l’Emili Díaz. Tres o quatre reunions després, quedà constituïda la Taula, ara ja només amb persones a títol individual. «Crèiem que el grup havia de tenir marcat caràcter de ciutadania», subratlla. https://malarrassa.cat/politica-societat/taula-de-laigua-lluita-per-la-municipalitzacio-per-una-gestio-directa-transparent-democratica/
Democràcia participativa i institucionalitat
Reunió de la permanent de l’OAT. Foto: PV
Aquest mes d’octubre, a uns 13 anys de l’inici del moviment per la municipalització de l’aigua i uns 7 anys de distància de la creació de l’OAT, el Plenari de la mateixa escollí nova direcció, encapçalada per la presidenta Dolors Frigola (membre del grup Dones d’Aigua) i el vicepresident Martí Rosas (representant de la Universitat Politècnica de Catalunya-UPC), tot i que, insistiren quan vam voler marcar cita per l’entrevista: «la direcció és un organisme col·legiat i no vol lideratges personalistes».
De totes maneres, la dedicació de l’equip que conforma la Comissió Permanent i, especialment d’aquestes figures de la presidència i vicepresidència, tot i ser de caràcter voluntari no remunerada, implica una quantitat de temps i esforç molt grans, tal com explica la presidenta sortint, però que continua a la Permanent, la Sònia Giménez, tot apuntant: « es fan més hores que un rellotge, semblava que no tingués res més a fer, que la meva vida fos això». Tot i valorant positivament aquest esforç personal, aquesta és, per una altra banda, una de les qüestions pendents de solució i que porten de vegades al límit les forces i capacitats de les activistes socials.
Durant la conversa, la Dolors destaca el paper clau de la UPC. «Sí, perquè s’ha de dir que la UPC té un paper molt important en la vida de l’Observatori, des de la seva constitució ja comptava molt amb el món acadèmic com a gran assessor, fonamental pel que fa als coneixements científicsi tècnics de l’aigua i poder entendre tota la maquinària necessària per garantir el servei de distribució i consum. És un puntal en tot això».
Ha estat precisament l’esforç i el treball conjunt el que ha permès també la creació de la Càtedra Taigua d’Enginyeria i Gestió de l’Aigua Urbana a la UPC1 amb l’objectiu d’ajudar els futurs professionals en la seva integració al món laboral. Aquest curs ha estat el primer en que s’ha ofert una assignatura optativa d’estudis de màster per a promoure la formació en la hidràulica operativa urbana, la hidroeconomia i la governança. «La càtedra», explica en Martí Rosas, «amb participació de l’empresa municipal Taigua, es planteja també els objectius de donar visibilitat a la feina que es fa i a captar talent».
«El grup que forma l’OAT», agafa ara la paraula en Santi Aragonès, vicepresident sortint, «és el mateix des del seu origen (Taula de l’Aigua), o sigui és el moviment mateix, això no ha canviat. Continuem essent gent de moviment». Matisa i explica, però: «Sí, clar, s’ha convertit en un òrgan, diríem que… més institucionalitzat. És un procés de canvis necessaris, potser inevitables. Per exemple, la Taula de l’Aigua com a tal s’ha diluït en l’Observatori, això està clar, ja que el seu paper va ser, sobretot, el d’impulsar el moviment reivindicatiu; i ara, doncs bé, tot el treball que portem, continua essent reivindicatiu, però, a més a més, intervenim en la presa de decisions, amb propostes de coproducció en polítiques d’aigua portant la veu del carrer, i fent un control reconegut per l’Ajuntament i reglamentat».
Són canvis importants, subratlla, «això està molt bé, s’ha avançant en democràcia participativa, sens dubte. Ara, però», alerta i proposa, «estaria bé que hi hagués algú que observés l’Observatori, és necessari per veure que no ens perdem pel camí».
“En aquest punt”, emfasitza el Santi, “en un procés que demana tant d’esforç, a vegades el suport de qui hauria de ser qui més en donés, el propi moviment social, es percep com insuficient.Pot ser fàcil caure en els braços de l’Administració i perdre el que són els nostres orígens». Conscients dels perills i, per tant, cercant mecanismes per no caure-hi, «tenim molt clar que, malgrat que som un òrgan reconegut pel ple municipal i per la institucionalitat, i que tenim un reconeixement, hem de batallar molt encara perquè aquest espai es consolidi com a espai de governança on la participació de la ciutadania tingui el paper principal, i això no ho podem oblidar».
Avui, en aquesta entrevista, ens ha rebut la Permanent de l’OAT, tot i que podria semblar encara una foto de la Taula de l’Aigua de fa 10 anys: de fet tornem a trobar-hi la majoria de les cares. Però aquí, aquestes cares no representen les entitats, aquesta és una funció del Plenari, a on estan representades organitzacions socials, sindicals, culturals, educatives, econòmiques i de la dita societat civil, o sigui moviments socials i, també, entitats empresarials, com la CECOT o la Cambra de Comerç, per exemple, i altres com la ja citada UPC.
A la Permanent hi ha, d’acord amb els estatuts, una persona amb funcions de secretaria designada per l’Ajuntament. Aquesta Permanent és un espai o eina per organitzar el dia a dia de l’OAT. «Aquí es van cuinant les propostes, les idees, tot el que es vol tirar endavant», informa la Dolors. «I un cop cada trimestre hi ha una Plenària, que és, diríem, el govern de l’aigua. O sigui, qui aprova i supervisa totes les propostes que s’han anat treballant a través de la Permanent i els grups de treball i activitats».
Molt reconeixement internacional, però no tant a casa
Manifestació per la gestió pública de l’aigua, el març del 2018, amb representants dels partits que hi van donar suport._Foto_Juanma Peláez
L’OAT és una experiència que interessa molt arreu. Explica la Dolors que la proposta neix de la «preocupació per mantenir viu el moviment, la participació, la lluita per l’aigua com a dret humà i no com a mercaderia. De manera que no en teníem prou amb la creació d’una empresa pública, era necessari que hi hagués un espai per a la governança ciutadana d’aquest bé comú», subratlla.
Un fet amb el qual no hi comptaven en aquest camí ha estat, d’una banda, aconseguir un gran reconeixement, en el món de l’aigua, fora de casa, a la resta de l’Estat i internacionalment (són visitades i convidades a explicar l’experiència per i a diferents països, sobretot Europa i Amèrica Però, per una altra banda, «encara ens cal guanyar-nos molt més aquest reconeixement a casa, ja no només per part de l’administració i de Taigua, sinó fins i tot per part de la ciutadania; s’ha de dir que costa que la gent hi participi més», explica la nova presidenta de l’organisme.
Tenen molt clar, de totes maneres, l’alçada del desafiament. «Som conscients que aquest treball és un compromís en què s’ha d’anar avançant a base de treballar molt», afegeix. «Superat, per dir-ho d’alguna manera, el moment de moviment, s’han de fer encara molts esforços i explicar, conscienciar i fer créixer l’espai molt més, i no deixem de fer-ho, sempre que tenim ocasió en esdeveniments i fires, amb xerrades pels districtes i barris amb el tema del canvi tarifari de com accedir als ajuts socials, amb xerrades i tallers a escoles i centres educatius».
En l’àmbit de l’Educació, l’OAT ha creat una eina que anomenen la «Maleta pedagògica de l’aigua»; elaboren simultàniament càpsules informatives sobre el consum de l’aigua, i participen freqüentment en programes de ràdio. Tot plegat en el marc de campanyes, com la que ara està en marxa, sobre els ajuts socials.
Amb la perspectiva del temps, ens veiem legitimats per poder afirmar que una de les forces i, al mateix temps debilitats de l’experiència, sembla ser aquesta base de voluntariat i activisme social pel canvi, per la democràcia, pels drets que en va ser i és motor. Força, perquè la qualitat d’aquesta voluntat ciutadana, republicana fins i tot, de justícia, de fraternitat, igualtat i llibertat difícilment es pot trobar a cap institució. I debilitat, perquè davant la dimensió dels reptes, sembla sovint difícil mantenir l’esforç que demana aquest exercici. «Hem guanyat i hem avançat a base de molta dedicació, molt voluntariat, perquè no hem de oblidar que tots som persones que ho fem amb el nostre temps lliure», informa la Dolors.
«Alguns ja són jubilats, però també tenen obligacions, i altres treballen encara. Tot plegat, ho fem i seguim. Però!!!», alerta, «tenim una qüestió en un calaix ara, que és el tema del relleu generacional». Certament, és la foto de la Permanent, com també sembla ser-ho del Plenari. Res d’exclusiu d’aquesta entitat.
El tema o problema apareix en gran part dels moviments socials, o almenys, potser, d’aquells que hom podria dir clàssics o veterans. A l’OAT, en tot cas, han decidit no elucubrar i passar a l’acció. Han fet tallers d’autoanàlisi, i obriran un procés amb acompanyament per garantir continuïtat i reforçament de l’entitat. I és que, subratlla la presidenta, «sent conscients que hem guanyat molt, que hem avançat i que estem afirmant-nos en el territori, per dir-ho d’alguna manera, sabem que encara ens queda molta feina i volem garantir continuïtat i enfortiment d’aquest moviment».
Acció efectiva
Representants d’entitats convocants de la manifestació del 19 de març del 2018. Foto MLRS
L’acció de l’Observatori ha estat determinant per aconseguir fer efectiu i ampliar el dret a l’aigua a la ciutat, per exemple, amb l’aprovació pel ple municipal d’una instrucció/protocol per fer accessible l’aigua als habitatges on hi hagi persones en situació de vulnerabilitat i que visquin en un habitatge que està en situació de precarietat.
Darrerament, s’ha aconseguit també que s’unifiquin els criteris per accedir als ajuts socials, que eren diferents als d’accés a la tarifa social que estipula l’Agència Catalana de l’Aigua, de manera que a Terrassa l’ajut per a aquest cànon era minoritari. També s’ha aconseguit fer un protocol d’actuació sobre l’aplicació d’aquests ajusts socials signats per l’Ajuntament, per Taigua i per l’Observatori de cara a coordinar la interlocució entre els diferents serveis municipals que intervenen en aquests ajuts, «perquè hi havia una dispersió d’informació, i molt de desconeixement de com fer-ho, que deixava molta gent sense l’ajuda justa i necessària», aclareix la Dolors. Ara s’està fent una campanya comunicativa sobre la qüestió.
En l’àmbit de l’educació i del foment del que es coneix com a Nova Cultura de l’Aigua, han creat la citada Maleta Pedagògica de l’Aigua, una eina per a la informació i formació molt efectiva a escoles, instituts i biblioteques, i en el marc de la qual s’han realitzat dos concursos de relats i també de fotografia relacionats amb la temàtica de l’aigua .
Pel que fa a la qüestió de la qualitat i el sabor de l’aigua, un tema i preocupació històrics a Terrassa, l’OAT constata que es garanteix la total seguretat sanitària per al consum. Amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Gremi d’Hostaleria s’han fet unes càpsules informatives per a fomentar el consum de l’aigua de l’aixeta. S’ha treballat, així mateix, en la creació d’una aplicació sobre les fonts públiques d’aigua a Terrassa, al mateix temps sobre el reaprofitament circular de les aigües de diferents procedències.
En l’àmbit d’indicadors i control social, destaquen des de la Permanent les jornades de debat i reflexió realitzades i fruit de les quals es plantegen una sèrie d’indicadors perquè l’empresa pública els incorpori, tot posant l’accent en els objectius de transparència, participació, de dret humà, sostenibilitat.
I aprofundint en la transparència i democràcia pròpies, de la mateixa OAT, i en el que ja s’ha assenyalat sobre control de la pròpia activitat (qui observa l’observatori?), hi ha l’exercici de rendició de comptes. «Això, la rendició de comptes», subratlla la Dolors. «Volem rendir comptes a la societat del que fem. Els últims anys s’havia fet regularment la presentació de la memòria d’activitat. Però vam decidir, ja l’any passat, fer-ho més dinàmic i centrat, així que ho fem temàtic, un sol tema i a fons cada vegada».
L’OAT ha creat també una calculadora d’ajuts socials que es pot consultar a la seva web.2 Amb aquesta eina, qualsevol persona o família pot consultar i veure el resultat, si té o no dret als ajuts socials. Això s’ha fet amb la col·laboració de la UPC.
Les tarifes
Una parada de l’organització Dones d’Aigua, a la qual pertany l’actual presidenta, Dolors Frigola (primera per l’esquerra). També hi ha l’expresidenta Sònia Giménez (primera per la dreta). Foto CEDIDA
Les tarifes de l’aigua no s’havien tocat des de l’any 2014. Amb els canvis d’aquests anys, també el de la gestió i servei, la mateixa municipalització, es va fer molt necessari ajustar els preus. Des de l’OAT ho van considerar una «oportunitat», car amb la feina feta pel grup d’indicadors i control social «ja havíem fet prospecció d’idees, inclús sense tocar el sistema que existia». Però amb la perspectiva de les eleccions municipals, la decisió es va posposar. I les propostes de l’Observatori no van ser tingudes en compte, ni pel que fa als trams ni a la progressivitat, en la proposta aprovada inicialment.
La protesta ciutadana va ser immediata i gran. Una part, a més a més, culpant-ne la municipalització. L’OAT proposà 5 trams o blocs d’acord amb el nombre de membres de la unitat familiar i del consum. Durant l’any 2024 es van treballar aquestes propostes amb l’Ajuntament i Taigua, amb certes resistències per part dels tècnics. Al final, van ser acceptades, «en bona part, gràcies a l’aportació dels representants de l’UPC, que van fer un treball extraordinari», subratlla la Dolors, «perquè hi van posar els criteris de coneixement i tècnics que des de l’Administració no van poder rebatre”. Des de l’1 de juny del 2025 s’apliquen les noves tarifes en la línia que proposava l’OAT.
Què fa una entitat com tu en un lloc com aquest?
Tot aquest procés de debats i negociacions sobre les tarifes va «posar en crisi la concepció que nosaltres mateixes teníem sobre el paper de l’Observatori», assegura la Dolors. Per exemple, el concepte de la coproducció, de la nostra incidència real, que es reconegués el paper de persones que tenen una formació i un gran coneixement, en aquest cas, en el tema tarifari com és la UPC. En certa manera, va ser la primera gran topada amb el poder local institucionalitzat, en la votació al consell d’administració de Taigua, a on l’OAT té dos representants, i també a les reunions amb els representants del govern i a les comissions de treball sobre el tema. «Discutíem i semblava que arribàvem a un acord, però quan arribava el moment mai teníem el vistiplau definitiu. Aquest treball de coproducció no trobava una sortida».
Van optar per anar al Ple municipal i presentar una proposta ciutadana, dins l’apartat de participació de les entitats. I la proposta va tirar endavant. «Això, d’alguna manera, per nosaltres va ser una victòria, però també posava en qüestió el nostre reconeixement amb aquesta línia de treball de la coproducció, perquè havies d’acabar optant per entrar en el seu món, el dels partits polítics i els seus equilibris en el Plenari Municipal».
Afegeix encara: «Quan estàvem a la Taula de l’Aigua i quan estàvem al moviment social, sempre criticàvem que la gestió privada tenia el control del coneixement i crèiem que quan hi hagués una empresa pública, el coneixement seria de tots. I això, jo crec que en aquests moments també es va qüestionar. Si no fos perquè ens va fer costat el món acadèmic molt difícilment ens n’hauríem sortit. Si haguéssim sigut només un observatori ciutadà a seques, sense aquest coneixement, ens hauríem cremat».
No sembla massa difícil imaginar la resistència de gestors i administradors a acceptar la intromissió en el seu suposat territori exclusiu, ja sigui els de l’empresa, encara que es denomini pública o dels tècnics municipals. Així ho confirmen els membres de la Permanent: «A qualsevol canvi, a qualsevol proposta, ha costat molt avançar, molt», subratlla l’Emili Díaz, membre fundador també de la Taula de l’Aigua.
1 https://catedrataigua.upc.edu/ca/
