Sense avís previ ni cap explicació, l’Ajuntament ha cancel·lat el cicle de cinema de la biblioteca Singuerlín. També s’ha suspès la projecció del Documental del mes. Ara, les úniques projeccions de cinema són a La Ciba, que cada cop acapara més activitats, en detriment de la resta d’equipaments
El butlletí informatiu l’Ajuntament Informa del passat 15 de setembre anunciava que després del parèntesi estival el cinema tornava a la Biblioteca Singuerlín. Ho feia amb el biopic d’Aretha Franklin, Respect, aquell mateix divendres dia 15, i amb Un héroe samurai pel públic infantil l’endemà. Doncs, vist i no vist, sense previ avís -en realitat sense cap avís, ni previ ni posterior- aquest cicle de cinema a la biblioteca es va suspendre.
Alguns números del pressupost de cultura
Podria semblar una notícia menor si no fos que la cultura, en general, és un drama en la nostra ciutat i el cinema, en particular, és pràcticament inexistent. Aquí unes quantes dades per fer-nos a la idea. El pressupost de l’ajuntament d’aquest any 2023 -sense organismes autònoms i societats mercantils- ha estat d’una mica més de 128.000.000 d’euros. Cultura compartia àrea amb participació i cooperació (en el mandat actual ho fa amb esports i LGTBI) i el pressupost de tota aquesta àrea ha estat de 2.000.000 €, dels quals 1.450.000 € per cultura. Podria semblar bastant, però resulta que gairebé la meitat va cap al que anomenen “cicle festiu” (eufemisme de “Festa major”) i, per tant, finalment, per tota la resta d’esdeveniments culturals s’inverteix només un 0,55% del pressupost municipal, uns 700.000 €. Una darrera dada, per a “foment de la lectura i biblioteques” només s’hi dediquen 48.000 €.
El districte centre i La Ciba: acaparadors d’esdeveniments
I tornem al cinema que és el que ens ocupa. De forma gairebé simultània a la suspensió del cicle de cinema previst a la biblioteca Salvador Cabré s’anunciava el programa “Crispetes a La Ciba”. Seria de celebrar si no fes la sensació que tot acaba anant a parar a La Ciba, sensació fonamentada, en aquest cas concret, en el fet que ja no hi ha cinema enlloc més.
És més que palesa la centralitat d’esdeveniments a Santa Coloma. La gran majoria d’activitats tenen lloc al barri centre o proximitats i, encara que La Ciba, estrictament parlant, pertany a Riu Nord, està a escassos 450 m de la Pl. Vila. Els insuficients actes que passen fora d’aquest àmbit és fonamental mantenir-los. Per això l’anul·lació d’aquest cicle de cinema no és només trist perquè perdem un espai on gaudir d’aquest art, sinó perquè es perd una activitat en un districte diferent del districte I.
Què ha passat amb el Documental del mes?
Si parlem de cancel·lacions hem de parlar també de l’estrany cas del “Documental del mes”, que era una de les activitats més interessants de les quals podíem gaudir, amb documentals de grandíssima qualitat i amb valors (ja n’havíem parlat a la nostra revista). Doncs bé, parlem en passat perquè, també sense avís, el documental de setembre no es va projectar, malgrat aparèixer al web del DocsBarcelona. El mateix destí va córrer el de l’octubre, anunciat pel passat divendres dia 20, amb la diferència que el van retirar prèviament del citat web. L’Ajuntament va adquirir la llicència de projecció per tot l’any. Per què no s’han reprès les projeccions després de l’estiu? I per què no es donen explicacions al respecte?
Experiències d’èxit
Sabem que el problema del cinema no és exclusiu de la nostra ciutat. És un fet que el cinema “de barri” està en crisi des de fa molt de temps: primer van ser les multisales de les grans superfícies i, en els darrers anys, les plataformes audiovisuals que et permeten “gaudir” dels cinema sense sortir del saló de casa. Un dels primers articles de l’Infograma va ser un recordatori del cinemes colomencs que van anar tancant un darrere l’altre fins al tancament del Principal a finals dels 90, i on també parlàvem del fracàs dels Cinemes City als Cúbics, fa poc més de 10 anys. És un fet que el cinema de gran format local està en crisi, però no tot està perdut. N’hi ha experiències d’èxit de cinemes que han reobert, com el CineBaix de Sant Feliu de Llobregat o cine Alhambra de La Garriga, cinemes autogestionats recuperats per veïnes i veïns de les respectives ciutats.
Com l’ajuntament no fomenta prou el cinema i quan ho fa és localitzant-lo cada cop més en un sol indret, potser ens haurem de posar la ciutadania de Gramenet i organitzar un cineclub en algun espai d’un barri perifèric. I qui sap si això podria donar peu més endavant a sumar-nos a aquests dos municipis citats i tenir el nostre propi cinema…
