El ministre de Salut Pública de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Salek Baba Hasana, explica que, arran de la pandèmia, la situació sanitària als camps de refugiats de Tindouf (Algèria) ha empitjorat i no s’ha aconseguit recuperar per les retallades en els fons de cooperació internacional. Per això és tan important la tasca que fa Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS), una entitat que gestiona un pis on venen infants dels camps de refugiats per rebre tractament mèdic a Catalunya. Però el pis també va perillar arran de les retallades de l’Ajuntament en l’àrea de cooperació, que van suposar la reducció del conveni en SCAPS a la meitat malgrat estar signat i vigent.
Finalment el Ple va aprovar tornar a dotar l’entitat amb la quantitat acordada amb una modificació pressupostària aprovada el mes de maig, el que no va evitar la queixa de les entitats de cooperació a l’Audiència pública per la retallada de molts altres convenis. Un cop resolt i garantida la continuïtat de la feina d’SCAPS, el ministre va visitar Sant Cugat el passat 10 de juliol per veure el pis i fer una recepció oficial a l’Ajuntament, on va signar el llibre d’honor de la ciutat. Al final de l’acte va atendre elCugatenc.
– Gràcies a l’acció d’entitats com Zehar-Errefuxiatuekin, a principis de juliol es va aturar la deportació d’un activista polític sahrauí que es trobava al País Basc. Quina valoració en fas?
– La presència d’aquest jove i de tants d’altres que vindran és una mostra de l’ocupació colonial que sofreix el nostre poble. La part ocupada pel Marroc és una gran presó. Lluitem, precisament, per l’alliberament de tot el territori i la unificació del nostre poble. Agraïm a les organitzacions dels drets humans que han aconseguit evitar que el retornessin a l’infern colonial perquè, si hagués tornat, l’haguessin empresonat. És important per al jove i per a la causa, per als amants de la justícia i la llibertat.
“Agraïm a les organitzacions dels drets humans que han aconseguit evitar que retornessin l’activista sahrauí a l’infern colonial”
– La majoria sahrauís exiliats o migrats a Espanya tenen la condició d’apàtrides. Sent una excolònia espanyola, no tindria més sentit poder accedir a la nacionalitat espanyola i, per tant, a més drets?
– Sí però la nostra lluita no és trobar una identitat nova sinó recuperar el que és nostre: mantenir la nostra identitat i nacionalitat. La nacionalitat espanyola és, en tot cas, una oportunitat de mantenir els vincles culturals que han deixat 100 anys de colonització. L’espanyol és un símbol d’identitat nacional que ens caracteritza a una zona totalment francòfona. Volem conservar-lo com a identitat i riquesa cultural i històrica perquè suposa un vincle amb Espanya i amb Amèrica Llatina.
– A l’acte has criticat el posicionament del govern espanyol. El mes de febrer del 2023 es va evidenciar l’acord entre els governs espanyol i marroquí en diversos aspectes com ara l’economia i la migració, consolidant així “la nova etapa de relació bilateral”. Què ha canviat des de llavors?
– Res. Ningú entén la posició del govern espanyol, que s’alinea amb la posició colonial marroquina. Espanya ja no té una posició de neutralitat activa tot i que segueix sent la potència administradora del territori amb responsabilitats històriques fins que el territori es descolonitzi. Tant si fa suport al Marroc com si no, serà així.
“Les Nacions Unides han de fer aplicar totes les seves resolucions que demanen respectar el dret d’autodeterminació del poble sahrauí”
– Com es pot fer un procés de descolonització si bona part del territori està ocupat pel Marroc?
– Això és responsabilitat de les Nacions Unides, que han de fer aplicar totes les seves resolucions que demanen respectar el dret d’autodeterminació del poble sahrauí. Fins que això no passi, el procés de descolonització no es podrà efectuar. És a dir, la comunitat internacional n’és responsable.
– En relació a les Nacions Unides, Marroc presideix el Consell dels Drets Humans, una presidència a la qual els sahrauís us oposeu.
– És una anomalia, com la invasió de Gaza. El Marroc té el suport de diversos països. Però com pot ser que una dictadura que ocupa un altre poble, el massacra i viola el dret internacional es presenti per presidir el Consell dels Drets Humans?
– La qüestió és que és un aliat clau per a Europa en aspectes com ara la política migratòria amb l’externalització de fronteres.
– Però nosaltres no en podem ser la víctima. D’acord si volen lluitar contra la migració però això no ha de ser en contra dels drets d’altres pobles. Seria un crim: sacrificar els interessos i la llibertat de tot un poble per aquests interessos. Els països europeus que defensen els drets humans i la democràcia són els que mantenen el Marroc en l’ocupació.
– El 2020 es va aturar l’alto el foc arran de l’actuació del Marroc contra una manifestants al Guerguerat. Quina és la situació actual de la guerra?
– És manté i no s’aturarà fins que no tinguem una solució definitiva del conflicte. Hem esperat 30 anys per a res. El Marroc va violar l’acord pensant que posaria fi al conflicte i ha acabat provocant una nova guerra que no sabem quan pot acabar.
“La guerra no s’aturarà fins que no tinguem una solució definitiva del conflicte”
– Després de quatre anys i sense gaire notícies sobre el conflicte a Europa, té sentit mantenir-lo o el cost humà és molt més gran que el resultat polític?
– Sabíem que era una lluita a gran termini i el nostre objectiu és continuar-la fins assolir els nostres objectius. Seguirem amb totes les conseqüències.
– La desestabilització política del Sahel, el cop d’estat a Níger, la major presència de Rússia i la Xina i el descrèdit creixent de França a Àfrica suposen algun canvi en la lluita sahrauí?
– Té efectes a nivell d’Àfrica o regional. A nosaltres ens beneficia que altres pobles assoleixin la llibertat però directament tots aquests condicionants, no. Som membres de la Unió Africana com un estat.
– Com la Unió Africana, que viu un cert estancament, pot ajudar a la descolonització?
– El reconeixement de l’Estat sahrauí és un èxit històric. Som presents a tots els fòrums internacionals que planifica la Unió Africana, també en les conferències d’associació amb Europa, el Japó…
– Adverties que, d’ençà la pandèmia, la situació sanitària és complicada al Sàhara Occidental.
– No només per a nosaltres, és una situació complicada per a tothom. Intentem recuperar els programes que s’han perdut: les comissions mèdiques, els programes per a infants, per a dones, per a la reproducció sexual, les malalties cròniques… als campaments. Tot es fa amb fons de la cooperació internacional.
– S’ha reduït?
– Sí, per a tothom. Les agències de les Nacions Unides han reduït el pressupost entre un 20 i un 30%. Això ens afecta.
“Les agències de les Nacions Unides han reduït el pressupost entre un 20 i un 30%”
– Per això és important tenir projectes com el pis d’SCAPS. Aquí una retallada del pressupost va fer perillar la continuïtat del projecte. Com es troben els altres pisos que hi ha a l’Estat espanyol?
– A Catalunya hi ha un pis a Lleida, un a Granollers i el de Sant Cugat. Tots tres són d’infants. A la resta de l’Estat hi ha dos pisos d’infants al País Valencià, un al País Basc i un a Castella – la Manxa. D’adults hi ha un únic pis a Astúries. El nostre objectiu és aconseguir més pisos a Espanya. Hi treballem.
– Prioritzareu fer més pisos per a adults?
– Sí, el que tenim només acull quatre persones.
– Tot just comencen les Vacances en Pau [el programa amb què nens sahrauís passen l’estiu amb famílies d’arreu de l’Estat, el que s’aprofita per fer revisions mèdiques]. Com es troba el projecte després de l’aturada de la pandèmia?
– Recuperant-se tot i que per ara no hem arribat a les xifres d’abans de la pandèmia. Enguany són uns 4.000 infants que venen a l’Estat espanyol, a Catalunya uns 300. És un dels projectes més importants que hem fet per mantenir els vincles i la solidaritat. Sortir dels campaments durant els dos mesos d’estiu beneficia molt els nens sahrauís. Això ajuda a mantenir el vincle quan acaba el programa perquè aquell nen passa a tenir dues famílies: la biològica i la d’acollida. És un dels projectes més bonics que hem promogut.
