Aïllament tèrmic insuficient, portes que deixen entrar l’aigua, extintors en zones de pas, tubs d’extracció de fum col·locats on no toca, finestres trencades, instal·lació d’ascensor però esglaó a l’entrada des del carrer… Sembla inacabable la quantitat d’elements defectuosos que denuncia el veïnat que va acollir-se al projecte gestionat per l’Ajuntament de rehabilitació dels edificis inclosos a l’àrea de conservació i rehabilitació ACR2-Mas Marí, que pretén rehabilitar els habitatges més antics i deteriorats de Santa Coloma. Fotos: Albert Azurmendi.
La idea proposada per l’Ajuntament és bona: rehabilitar finques velles, millorar l’aïllament tèrmic, l’accessibilitat, la instal·lació elèctrica i totes les deficiències importants que puguin tenir és, efectivament, una bona idea. I diríem que necessària, coneixent el parc d’habitatges de la ciutat i l’obligatorietat per llei de passar la inspecció tècnica d’edificis (ITE). Però s’ha quedat en intencions, perquè l’execució sembla que està deixant molt a desitjar.
Però abans d’entrar en detall, coneguem una mica el projecte.
L’ACR2-Mas Marí
L’any 2016, en el marc del projecte “Renovem els barris”, l’Ajuntament va delimitar un àmbit de rehabilitació en el sector Fondo-Santa Rosa, que, juntament amb el Raval, són les zones que concentren edificacions amb més dèficits. Per això es va dotar d’un instrument urbanístic com és la declaració d’àrees de conservació i rehabilitació (ACR), la continuació d’un projecte pilot: l’ACR1-Pirineus.
Així, el 25 d’octubre de 2016 la Junta de Govern local va aprovar l’avantprojecte de l’ACR2-Mas Marí per a la rehabilitació d’edificis dels carrers Mas Marí, Pirineus, Valentí Escalas, Bruc, Doctor Pagès i Flor i Cel, amb 48 edificis, que representen 423 habitatges i 51 locals. Finalment, al conveni amb l’Ajuntament s’hi van acollir 34 edificis amb 362 habitatges i 41 locals. Són un total de 548 propietaris i propietàries i 946 habitants (segons el padró).
L’Ajuntament és el gestor del projecte. És l’encarregat de contactar amb les persones propietàries i fa de mediador, encarrega els projectes tècnics i les obres mitjançant les licitacions corresponents, avança pagaments i ofereix facilitats per abonar-los al veïnat que s’acull al conveni. També, i aquest és un dels punts clau respecte al tema que ens ocupa, és l’encarregat de vetllar per la correcta execució de les obres.
Les obres es van adjudicar el maig de 2021 per un import de 3.357.922,63 euros (IVA inclòs) a ACR2 MAS MARÍ, constituïda per les empreses Rogasa i Rehacsa Promociones SL. El termini d’execució de les obres era de 20 mesos. Si tenim en compte que algunes finques encara no han signat el final d’obra, aquestes porten ja més d’un any de retard.
L’import que han de pagar els propietaris (a l’Ajuntament) varia en funció de les actuacions que s’hagin de fer en l’immoble corresponent i el coeficient de l’habitatge, però estan al voltant dels 7.000 i 8.000 euros. Les famílies que no podien fer front a aquests pagaments i complien requisits van poder sol·licitar una subvenció a l’Ajuntament, l’import de la qual ha de ser reintegrat en el moment de transmissió de la propietat (sigui per venda o per decés i transmissió als hereus).
Unes grans expectatives, una gran frustració
El fet que l’Ajuntament fes tota la gestió semblava una situació idíl·lica per les propietàries: no havien de buscar pressupostos, ni triar i contractar la constructora, ni fer el seguiment de les obres… però, per contra, no podien decidir sobre materials, colors, etc., tot els venia donat.
Més enllà de la no participació en la presa de decisions en unes obres que, encara que amb bones condicions de pagament, estan pagant els propietaris i propietàries, el motiu que ha portat a la indignació del veïnat és el resultat final, amb multitud de deficiències, mala execució i, fins i tot, alguna situació surrealista. A sobre, pel camí s’ha anat incrementant el cost, de manera que ha suposat la inversió final més gran que la inicialment prevista i amb uns resultats que estan lluny de ser els esperats.
D’entre les persones afectades, estan especialment molestes les del carrer Valentí Escalas núm. 30, que, fins i tot, van presentar una instància a l’Ajuntament el febrer passat (que segueix sense resposta) per tal que resolgui les nombroses incidències que han trobat en unes obres que sembla que, tant la constructora com l’Ajuntament, donen per acabades, atès que els insten a signar el document de final d’obra.
Entre les queixes que Infograma hem pogut constatar, trobem:
- la porta de ferro que es va instal·lar al terrat no té les mides adequades i fa que, quan plou, l’aigua entri per sota i baixi escales avall;
- es van instal·lar tubs d’extracció de fum, però en un dels habitatges el van connectar on no corresponia i caldrà modificar;
- per error, van pintar el celobert, no pressupostat, un error que la constructora volia fer pagar als veïns, cosa que es van negar a assumir;
- havien instal·lat els extintors de cada replà al costat de la porta de l’ascensor, en un estret passadís que dificultava el pas amb un carro o en cadira de rodes (els operaris han passat a resoldre aquesta incidència i han situat els extintors en un altre lloc, però han deixat els rètols que marquen la seva situació tal com es veu a la imatge).
Però hi ha molt més. L’eficiència energètica i l’accessibilitat eren dos dels pilars sobre els quals se sustenta aquest projecte; doncs bé, i l’una ni l’altra s’han resolt adequadament. L’aïllament tèrmic s’ha instal·lat correctament a la façana posterior i, per tant, compleix la seva funció aïllant, però no pas a la façana que dona al carrer, en què, com que és d’obra vista, no s’ha pogut instal·lar en les mateixes condicions i no aïlla adequadament.
Quant a l’accessibilitat, ha millorat amb la instal·lació d’un ascensor, però no s’ha pensat a eixamplar la vorera ni refer l’entrada de l’edifici, que té un petit esglaó que dificulta l’accés amb cadira de rodes (una vorera, per cert, en mal estat i a la qual li falten bol·lards, raó per la qual és habitual trobar cotxes aparcats a sobre). El petit esglaó per accedir al portal no és tan petit en altres números del mateix carrer.
A més, l‘ascensor ha tapat l’única finestra que hi havia per replà i ara l’escala no té ventilació. Això hem pogut saber que, com a mínim, també ha passat al núm. 32.
Més greu encara va ser que l’agost passat es va produir la mort d’una persona en precipitar-se de la bastida quan intentava colar-se a l’edifici del núm. 30. El plec de clàusules administratives exigia la presència obligada i permanent d’un vigilant durant la nit i bonificava amb 10 punts el compromís d’un segon vigilant. L’empresa adjudicatària va guanyar els 10 punts, però cap dels dos vigilants, si hi eren, van poder evitar aquest accident.
A la instància, les veïnes també han aprofitat per qüestionar el sobrecost en el preu final, demanen explicacions i aclariments al respecte.
Sumem: finestres i persianes trencades, acabats defectuosos, arqueta d’entrada petita, runa abandonada, brutícia…
En definitiva, un sens fi d’anomalies i mala execució que, juntament amb la frustració de no poder decidir res del que estan pagant i que, a sobre, no els escoltin en les queixes, han fet a molts veïns penedir-se d’haver-se sumat a un projecte del qual esperaven molt més.
Els propietaris i propietàries de Valentí Escales núm. 30 han estat els més proactius a l’hora de batallar els seus drets amb reclamació via instància, però tenim constància que els desperfectes i els despropòsits es repeteixen als núm. 24-26, 28 i 32. Tots ells mereixen resposta i reparació de les deficiències.
Caldrà analitzar què ha fallat, perquè si l’objectiu és continuar el projecte a tot el sector Fondo-Santa Rosa s’haurà de corregir aquesta mala gestió, ser més estrictes en els criteris d’adjudicació i fer un seguiment molt més exhaustiu de les obres per part de l’Ajuntament per tal que la situació que s’està vivint en l’ACR2-Mas Marí no es torni a repetir.
