El discurs d’odi pot arribar a ser un delicte d’odi quan té lloc en un context públic i es consideri que pugui provocar actes de violència, intimidació, hostilitat o discriminació contra un grup o una persona de col·lectius concrets. En qualsevol cas, el discurs d’odi és sempre un atac als drets fonamentals de les persones destinatàries (dignitat de la persona, dret a no-discriminació, dret a la igualtat).
L’anomenat delicte d’odi és qualsevol delicte contra les persones o les propietats, on la víctima o l’objectiu de la infracció es tria per la seva connexió, real o percebuda, suport o pertinença a un grup determinat.
En l’àmbit europeu1, s’ha definit clarament el discurs d’odi com “el foment, promoció o instigació de l’odi, la humiliació o el menyspreu d’una persona o grup de persones, així com l’assetjament, descrèdit, difusió d’estereotips negatius, estigmatització o amenaça pel que fa a aquesta persona o grup de persones i la justificació d’aquestes manifestacions per raons de ‘raça’, color, ascendència, origen nacional o ètnic, edat, discapacitat, llengua, religió o creences, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual i altres característiques o condicions personals”.
És fonamental prevenir i denunciar el discurs d’odi.
És a dir, és fonamental la motivació discriminatòria d’aquest tipus de delicte. Els delictes d’odi, llavors, estan basats en estereotips, prejudicis i intolerància cap a aquests sectors de la població que són potencialment vulnerables. Consisteix a fomentar, promoure o incitar, directament o indirectament, a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup com els esmentats, contra una part o contra una persona que hi pertany.
Pel que fa a aquesta condició, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha assenyalat que perquè hi hagi discurs d’odi no cal que s’inciti directament o explícitament a la violència, sinó que n’hi ha prou que s’inciti a l’odi en injuriar, ridiculitzar o difamar certes parts de la població i els seus grups específics o la incitació a la discriminació. En aquest sentit, el context, la magnitud i la reiteració són elements importants per valorar la gravetat del discurs d’odi.
Cal un esforç conjunt davant el discurs i el delicte d’odi.
Per la gravetat dels seus efectes tant en les persones i comunitats que els pateixen com en la societat en general, prevenir i denunciar el discurs d’odi és fonamental en les societats diverses. I per reduir la incidència de l’odi en la societat, cal un esforç conjunt per part d’actors socials específics –com l’Administració pública, els mitjans de comunicació, els partits polítics, l’acadèmia, les empreses, les entitats ciutadanes, el món educatiu–, així com de la ciutadania en general.
El vincle entre els discursos socials intolerants i les violències és més evident en alguns casos de violència directa, especialment en els anomenats incidents i delictes d’odi, si bé no cal menysprear la influència que tenen per justificar situacions de discriminació cap a determinats col·lectius o per legitimar socialment la desigualtat i l’exclusió.
Els delictes d’odi esdevenen el recurs dels qui anhelen destruir la pluralitat i la diversitat, i convertir la llibertat en por, i la cohesió i la convivència, en fractura. Aquesta mena de fets constitueix un atac directe als principis de llibertat, respecte a la dignitat de les persones i als drets humans que en són inherents i, en definitiva, als valors superiors de la democràcia real.
Controvèrsia en el debat sobre els límits del discurs d’odi
El debat sobre els límits entre el discurs d’odi i la llibertat d’expressió genera controvèrsia. La manca d’una única definició i la voluntat de no restringir un dret fonamental, limiten la capacitat d’interpretar els discursos discriminatoris com a discursos d’odi, com reconeix l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).
Però, tot i això, es poden denunciar per via penal els continguts o amenaces que es considerin genuïnament delicte d’odi, segons la definició anterior. Encara que això, dins d’una societat i un estat que (re)produeix el racisme, no és senzill. El concepte legal de “delicte d’odi” és molt restrictiu i deixa fora moltes manifestacions que a parer nostre també afecten greument les persones. També es poden denunciar igualment els delictes d’odi a les xarxes.
Santa Coloma
Actualment, estem assistint a la nostra ciutat a una important proliferació de discursos d’odi a càrrec dels regidors del grup municipal de VOX. Aquest discurs es pot veure tant en les seves intervencions al Ple municipal com a les xarxes socials.
Podem trobar un discurs d’odi claríssim, que podria ser tipificat de delicte, en les afirmacions (naturalment, sense cap base que les sostingui) dels regidors de VOX en el ple del passat mes de juliol, en què afirmen que els menors no acompanyats que tutela la Generalitat cobren més de mil cinc-cents euros al mes sense treballar, que la immensa majoria delinqueixen quan arriba a la majoria d’edat, que odien la societat…, insistint en la idea que això passa amb els musulmans (es veu que amb altres no passa, segons la lògica d’aquests regidors), fins al punt de negar que els menors siguin menors… Un autèntic discurs d’odi, per allò que té de mentida, de poc fonament i de criminalitzar tot un segment social. Podeu veure aquesta intervenció en els minuts 40 i 54 del Ple municipal de juliol del 2024.
1 Recomanació n. 15 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa (2015).
