Les escoles Joan Maragall, l’Olivera, Turó de Can Mates i Catalunya superen els 20µg/m3 de concentració de diòxid nitrogen al seu entorn, situant-se així per sota del límit legal actual (40µg/m3) però per sobre de la nova normativa europea que entrarà en vigor el 2030, on s’estipula un límit de 20µg/m3, i encara més per sobre de la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que demana no sobrepassar els 10µg/m3. Així ho recull un estudi publicat per Ecologistes en Acció on es detallen els resultats de l’anàlisi de la qualitat de l’aire de 79 escoles de Catalunya (Barcelona, Badalona, Sant Cugat, Olot i Vielha). D’aquestes, quatre de Barcelona incompleixen la normativa actual, un 87,3% incompleix la nova normativa i només dues d’Olot estan per sota del límit recomanat per l’OMS.
A Sant Cugat el mesurament s’ha fet a les quatre escoles ja esmentades i només el Catalunya, amb 20,9µg/m3, se situa molt a prop del límit de la nova normativa. Les altres tres escoles el superen amb escreix: 27,3µg/m3 el Joan Maragall, 26,2µg/m3 l’Olivera i 25,7µg/m3 el Turó de Can Mates. L’estudi posa el focus en els centres educatius perquè la població infantil és més vulnerable a la contaminació perquè té una freqüència respiratòria elevada, és més baixeta i té un sistema respiratori i immunitari menys desenvolupat.
“S’han de pacificar els entorns escolars, restringir el trànsit rodat i potenciar la mobilitat neta”
“Als nuclis urbans, gairebé tota la contaminació per diòxid de nitrogen es deriva del trànsit rodat”, explica Dídac Navarro, tècnic d’Ecologistes en Acció, que insisteix que els ajuntaments tenen mesures per reduir el trànsit rodat a dins de les ciutats com ara la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que demana que sigui ambiciosa i no només per complir l’obligació europea, “s’han de pacificar els entorns escolars, restringir el trànsit rodat i potenciar la mobilitat neta”. El mesurament, que s’ha fet mitjançant tubs de captació que posteriorment s’han analitzat en un laboratori acreditat, ha comptat amb el suport de la Revolta Escolar i de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFAs).
Carola Alegre, membre de la Coordinadora d’AFAs de Sant Cugat, recorda que ara fa tres anys ja van advertir que les escoles públiques incomplien els límits de l’OMS, llavors amb dades de diòxid de carboni i de PM10 recopilades per la comissió de sostenibilitat de l’escola Joan Maragall a través de la informació pública de l’Àrea Metropolitana (AMB). “La Revolta Escolar fa anys que adverteix de la situació però des d’aleshores s’ha fet poca cosa”, explica Alegre, que diu que el govern actual no preveu fer noves pacificacions sinó potenciar els camins escolars segurs, una mesura en clau de seguretat en el trajecte que pot animar algunes famílies a anar a peu o en bicicleta a l’escola però que no limita la resta del trànsit de l’entorn escolar, “el 8 d’octubre vam demanar una reunió però encara no en sabem res i també van fer una taula de mobilitat però no ens van convocar malgrat que, segons el reglament, dues AFAs d’escoles públiques en formen part”.
La Revolta Escolar demana accions urgents a l’Ajuntament per reduir la contaminació i la sinistralitat
La Revolta Escolar va sorgir a Sant Cugat l’any 2021 i va fer diverses mobilitzacions per demanar la pacificació i vianantització dels entorns escolars. Ho feia amb accions al carrer en què les famílies tallaven el trànsit mentre els infants es manifestaven o feien activitats lúdiques. El passat mes de març insistien, però, que no s’havia avançat en la proposta de pacificar més entorns escolars i dos mesos més tard van fer una bicicletada fins a l’Ajuntament, coincidint amb el Ple municipal, per demanar accions en un any en què han transcendit tres atropellaments als entorns escolars. Jaume Valldeperas, membre de la Revolta Escolar, diu que, sabent les dades exposades per Ecologistes en Acció, l’Ajuntament hauria de prendre mesures per reduir aquests indicadors. En el moment de redactar aquest article, el consistori no ha respost a les preguntes d’aquest mitjà arran de l’informe.
La preocupació de les AFAs de les escoles mesurades: medi ambient, salut i rendiment escolar
El Joan Maragall és l’escola amb les pitjors dades d’entre les quatre afectades. Té molt a prop Rius i Taulet i Lluís Companys, vies importants de circulació al centre de la ciutat, i a tocar del pati d’infantil hi ha el passeig Sant Magí, aparentment menys important però amb un trànsit constant. “Esperàvem més diferència respecte a les escoles de Barcelona”, diu Clara Sanmartí, membre de l’AFA del Maragall, tot lamentant que algunes famílies prioritzen anar en cotxe a l’escola per sobre de l’aire net, “l’Ajuntament també prioritza la seguretat vial a la salut”. Per a l’AFA de l’escola pública més antiga de Sant Cugat, caldria vianantitzar el passeig Sant Magí o, com a mínim, tallar el trànsit durant l’horari lectiu. Malgrat la reivindicació, reconeix que el canvi de model de zonificació escolar implementat el mandat passat, quan es va passar de dues a cinc zones escolars per a la preinscripció, prima la proximitat del domicili a l’escola i, per tant, redueix els possibles desplaçaments en cotxe.
L’Olivera està envoltada de vies amb molt de trànsit. Al lateral de l’escola hi ha l’avinguda de Can Bellet, que travessa Volpelleres des de la Via Augusta fins a l’avinguda de la Clota. Molt a prop té l’avinguda de la Clota i la Ronda Nord i no gaire lluny, la rotonda del Xic, la rotonda de l’Hipòdrom i la C16. “L’escola està en un punt amb molt de trànsit però obert, a diferència d’algunes escoles de l’Eixample de Barcelona recollides a l’estudi, així que no ens ofeguem però estem per sobre dels estàndards”, valora Jordi Abel, de l’AFA de l’Olivera, tot demanant mesures per premiar l’ús de la bicicleta no només amb infraestructura sinó també amb rebaixes fiscals o vals a comerços, “també hem tingut ensurts pel que fa a la seguretat a l’entrada i la sortida de l’escola així que com a mínim s’hauria de tallar el trànsit en aquests moments”.
Conscient que és molt difícil actuar sobre les artèries principals del trànsit de la ciutat properes a l’escola, Abel planteja també potenciar la conscienciació perquè les famílies que deixen els infants en cotxe per després marxar a la feina deixin de fer-ho, més tenint en compte que la ubicació provisional de la Mirada, en mòduls des del 2016, suposa una sobrecàrrega de mobilitat a la zona durant l’entrada i sortida de les escoles.
“El Turó de Can Mates és una escola pensada per anar amb cotxe”
L’escola del Turó de Can Mates està al límit del parc homònim però amb el carrer Josep Irla al davant, una via que connecta el parc Central, la carretera de Vallvidrera i Can Mates oest (al carrer Prat de la Riba). Elena Albereda, membre de l’AFA de l’escola, explica que aparentment és un indret poc contaminat perquè l’escola fita amb el parc però l’alta quantitat de trànsit del carrer suposa una gran exposició a contaminants i també a situacions d’inseguretat per a les famílies que es desplacen a peu o en bicicleta. “És una escola pensada per anar amb cotxe perquè hi ha pocs veïns propers”, valora la mare, que demana més implicació de l’Ajuntament amb iniciatives de foment de l’ús de la bicicleta com el bicibús, per a la qual explica que el consistori només els va facilitar unes armilles però cap control policial o d’agents cívics a les cruïlles més complicades dels recorreguts, “cal que els carrils bici tinguin continuïtat dins del barri, una plataforma per als autobusos i que la Policia Local multi els cotxes mal aparcats”.
Albereda també posa el focus en els efectes de la contaminació sobre el desenvolupament cognitiu i l’aprenentatge dels infants. Fa referència a diverses investigacions i informacions de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global) on es determina que l’alumnat de les escoles més properes al trànsit tenen un menor desenvolupament cognitiu. “El desenvolupament cognitiu dels nens que assisteixen a escoles exposades a la contaminació de l’aire per la seva proximitat al trànsit es veu alentit, segons l’estudi publicat a PLOS Medicine dut a terme per investigadors del CREAL (Centre de Recerca d’Epidemiologia Ambiental)”, recull IS Global a una publicació del 2015, en què ja s’adverteix que les regions del cervell relacionades amb funcions executives com la memòria de treball i l’atenció tenen respostes inflamatòries quan s’exposen a la contaminació de l’aire a causa del trànsit.
“Els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge”
Jordi Sunyet, investigador de l’estudi, es mostrava clar: “Els nens que assisteixen a escoles amb nivells alts de contaminació, tant a la classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge, del 7% anual en contra del 11%, respecte a les escoles menys contaminades”. En un altre estudi del CREAL, en aliança amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es concloïa que els infants d’entre 7 i 11 anys amb més exposició a la contaminació de l’aire presentaven més problemes de comportament alhora que relacionava l’exposició a sorolls a un increment dels símptomes de trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
IS Global també ha analitzat l’impacte de Protegim les escoles, un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat passat i que, segons la investigació, va permetre reduir en un 80% el trànsit als entorns escolars, incrementar l’ús de l’espai públic per part dels vianants i dels propis infants, millorar la qualitat de l’aire a la majoria de centres (indicador NO2) i tenir una millor percepció de l’espai públic. En conseqüència, proposaven pacificar tots els entorns escolars, una petició que també fa Ecologistes en Acció, i incorporar altres solucions als centres ubicats a carrers principals, fer mesures de pacificació a altres carrers propers i establir una estratègia d’avaluació a mitjà-llarg termini.
“A les entrades i sortides de l’escola hi ha molta gent que va amb el cotxe”
Finalment, l’Insitut-Escola Catalunya es troba al bell mig de Mira-sol tot i que a un dels seus carrers principals: el camí de Sant Cugat al Papiol. “Com que som a un barri sense edificis alts i amb poc trànsit, la sensació és bona però a les entrades i sortides de l’escola hi ha molta gent que va amb el cotxe”, explica Gerard Mayol, membre de l’AFA del Catalunya, que celebra que sí que s’han fet passos a favor de la mobilitat activa com el carril bici construït durant el mandat passat que passa per davant de l’escola donant continuïtat al del camí de Sant Cugat al Papiol i estenent-se fins a Can Cabassa, “no sé si es pot pacificar més però, en tot cas, la iniciativa d’Ecologistes en Acció és una bona manera de mesurar perquè les dades oficials o són difícils de trobar o no existeixen”.
La Mirada, més arguments de l’AFA en contra de la ubicació de la Guinardera
L’Escola la Mirada, tot i no formar part de l’estudi, està afectada per partida doble. En primer lloc, pel que fa a la seva ubicació actual, a banda i banda de l’Olivera. Més a prop de l’avinguda de la Clota hi ha els mòduls d’infantil mentre que al parc de la Guineu hi ha els de primària. En segon lloc, pel debat sobre la ubicació del centre i la decisió política de prioritzar la parcel·la de la Guinardera que es troba fit a fit amb la C16 i l’avinguda Europa, i a prop de la Ronda Nord i de la carretera de Rubí.
“És rellevant que un grup ecologista de debò hagi fet un informe que desmunta la ubicació triada per ‘motius mediambientals’”, argumenta Nico Gibert, membre de l’AFA de la Mirada, en referència a la tria de la Guinardera com a ubicació per no afectar el bosc de Volpelleres arran de la mobilització i judicialització de col·lectius com SOS Bosc i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), “ja hi ha un informe de l’Ajuntament que adverteix de l’elevada contaminació a la Guinardera així que no seria cap sorpresa si el projecte troba traves”.
“El govern ha dit que ja li està bé la suspensió i, per tant, allarga proactivament el conflicte”
Gibert defensa, a més, que fer l’escola a l’emplaçament escollit el mandat passat permetria reduir aquesta exposició perquè el carrer Alfons d’Aragó té menys trànsit i el centre quedaria rodejat d’una zona natural. L’AFA referma la idea que ja va exposar el mes passat arran de la suspensió del procés judicial referent a la modificació urbanística que permetia implementar l’escola al bosc de Volpelleres: “El govern ha dit que ja li està bé la suspensió i, per tant, allarga proactivament el conflicte”.
Per al representant de l’AFA, és difícil actuar sobre la via pública tant a l’emplaçament provisional com al definitiu tenint en compte la rellevància dels carrers que l’envolten per a la xarxa viària municipal i supramunicipal. Tot i això, defensa que es poden prendre mesures de renaturalització. També planteja la possibilitat d’instal·lar ventilació amb filtres i purificadors d’aire, de manera que la qualitat de l’aire a l’interior de les aules creixi, una decisió, però, que no reduiria l’exposició a contaminants a l’hora del pati. Gibert recorda que hi ha altres contaminants que no s’han mesurat encara als entorns escolars com els derivats de la fricció dels pneumàtics o el desgast dels frens.
