Pere Pla Arús fou un altre alcalde colomenc del període republicà del qual rarament es parla ni s’ha fet mai cap reconeixement institucional. Durant la Dictadura, va seguir vivint a Gramenet. La por a represàlies van fer que ell i el seu entorn optessin pel silenci. Fins i tot després de mort, la família no ha explicat gairebé a ningú que el seu pare o el seu avi havia estat alcalde de Santa Coloma.
Fa més de seixanta anys que Pere Pla Arús va morir, però la seva petjada no s’ha esborrat de Santa Coloma de Gramenet. Al passeig Mossèn Jaume Gordi segueix dempeus la casa on va viure i també la casa on anys enrere ell tenia el taller de serralleria i de bicicletes. Encara hi ha, al mateix passeig, una bonica reixa que ell va forjar i amb una data de fabricació prou significativa per a la història “1936”.
Pere Pla Arús és el segon alcalde republicà i el primer d’ERC. Un altre alcalde que, desconeixem quin pot ser el motiu, no apareix tampoc a la llista d’alcaldes de Santa Coloma de Gramenet de la Viquipèdia.
Va tenir un rellevant paper polític durant la República a la nostra ciutat, però no va patir Consell de Guerra. És probable que la seva relació el rector i el fet de ser un catòlic practicant li estalviés aquest mal tràngol. De fet, segons explica la família, els falangistes el van anar a buscar i ell es va refugiar a la ben propera a casa seva Església Major.
Dèiem en l’article dedicat a l’alcalde Josep Gonzàlez Sabaté que des d’Infograma volem recuperar aquestes històries silenciades, ara oblidades de la memòria històrica de Santa Coloma de Gramenet i ho fem a través de les famílies. Aquest article no és una recerca històrica rigorosa, sinó un primer pas; és fruit del testimoni, la conversa amb Pere Mirabet Pla, net de l’alcalde i que no va arribar a conèixer el seu avi. L’article té una segona part on us ampliem la informació i us proposem recomanacions bibliogràfiques.
Neix, viu i treballa a Santa Coloma de Gramenet
El meu avi, Pere Pla Arús neix a Santa Coloma de Gramenet, al carrer Mas Fonollar, l’any 1904. És fill de Cristina Arús Pedragosa, també colomenca, i d’Isidre Pla Grau, que procedeix de Sant Adrià. Té una única germana, Coloma, que de gran es farà monja. Es casa amb Maria Castañer Salvatella, la meva àvia, que procedeix de l’Empordà. Tenen dues filles: Maria, la meva mare, i Anna. Malauradament, no arribo a conèixer el meu avi perquè mor l’any 1962 i jo neixo el 1967. És enterrat al cementiri de Santa Coloma.
D’ofici és serraller, com el seu pare, el meu besavi. El taller és al passeig Mossèn Jaume Gordi número 30. Més endavant allà també hi faran bicicletes. Ell i la meva àvia viuen al mateix carrer però al número 32. Les cases encara hi són. La casa del número 28 conserva encara les reixes originals que daten de 1936. Tothom pot veure el número. Les va fer ell mateix. També va ser l’avi qui va posar tota la serralleria i les reixes de la Casa Bloc de Sant Andreu.
(L’historiador Juanjo Gallardo ens informa que en un document de 1937 el negoci apareix com «Construccions metàl·liques, Serralleria, Forja Artística, Portes de Ballesta, Ferros, Peces per a la Indústria i Bicicletes» amb una «Sucursal d’Exposicions» a la Plaça de la República (l’actual Plaça de la Vila) número 15.)
Propietari d’un comerç de bicicletes a la plaça de la Vila
En acabar la guerra tanca el comerç de ferreteria i bicicletes i es trasllada al carrer Marina número 30 de Barcelona. Aquest establiment es trobava a la plaça de la Vila, on des de desembre de 1939 hi ha la botiga Gou coneguda popularment com «Ca la Maria».
El taller segueix al mateix passeig de l’Església, però crec que ell prefereix no ser gaire vist, no seguir amb un negoci davant de l’Ajuntament.
La bomba i el mercat
M’explicaven que van posar una bomba davant de casa de fabricació casolana. Sembla que la gent se li va queixar que els ramaders aigualien la llet que venien, però ells deien que no era cert. L’avi, per tal de tenir un judici imparcial, va demanar una inspecció de la Generalitat. Potser a algú no li va agradar…
Sent ell alcalde es posa en marxa el projecte del Mercat Sagarra, un mercat que s’inaugurarà el juliol de 1934, quan Josep Gonzàlez Sabaté és alcalde.
Refugiat a la rectoria
L’avi és una persona devota. Va a missa. Una de les poques coses que em van explicar d’ell era que, durant la guerra, quan l’església és usada com a dipòsit per al material bèl·lic salva el Sant Crist de la crema. Sembla que ell i alguna persona més se l’emporten i l’amaguen on hi ha unes vinyes, a l’actual carrer Joan Ràfols.
Acabada la guerra, el venen a buscar els de la Falange. Ell es refugia a la rectoria de l’Església Major. De fet, hi viu molt prop. El rector i el mateix alcalde de llavors, el doctor Badia, intercedeixen per ell. En diuen que és una bona persona i això atura que se l’emportin i el jutgin. Crec que no pateix cap altre ensurt tan greu com aquest. Però segur que té por i en seguirà tenint. Segur que s’assabenta de l’assassinat de Celestí Boada, que estan buscant Josep Gonzàlez Sabaté…
L’historiador Juanjo Gallardo ens confirma que mai va ser encausat ni va passar per cap Consell de Guerra.
Silenciat
Quan era petit sempre em deien que no digués a ningú que l’avi havia estat alcalde. L’àvia, la mare, la família sencera seguíem amb aquella por encara que ell ja no hi era. Encara avui se’m fa estrany parlar-ne.
Em van explicar ben poc de la història política del meu avi. Que jo sàpiga, no va guardar cap documentació que l’incriminés a ell o altres. Ni tan sols en tinc gaires fotografies.
Fundador del club de futbol més antic de Santa Coloma
Per llibres que s’han publicat, sé que va ser el fundador del F.C. Gramenet, el club de futbol més antic de Santa Coloma. Va ser l’any 1923 -l’any passat s’hauria pogut celebrar el centenari- i el seu equip era samarreta ratllada groga i blau marí.
Va acabar la dictadura, però mai s’ha posat en contacte ningú de l’Ajuntament amb nosaltres per parlar-ne, per saber-ne. I seguim vivint aquí, en el mateix lloc. És ben fàcil localitzar-nos. De fet, no em sorprèn aquest interès nul. Si ni tan sols fan perquè aparegui a la llista d’alcaldes de la ciutat…
El barret
L’avi sempre vestia amb barret i rarament se’l treia. Des de ben jove patia d’alopècia i aquesta peça de vestir li donava un aspecte inconfusible.
Trajectòria política
La família va explicar a Pere Mirabet Pla ben poc sobre la vida política del seu avi. La por va fer que la família silenciés aquest tema. Podria semblar que el fet d’haver estat alcalde fos poc important per a Pere Pla Arús. Veureu que no és així. Des d’Infograma us ampliem la informació a partir del que hem extret de bibliografia.
Les eleccions municipals són el 12 d’abril de 1931 i l’Ajuntament es constitueix el 14. Pere Pla Arús esdevé el primer tinent d’alcalde pel Partit Catalanista Republicà (PCR). S’escull Manuel Vilaseca Sagalés del mateix partit com a alcalde.
El 29 de maig de 1931es crea la seu local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Santa Coloma. La forta presència d’ERC al poble fa que alguns regidors abandonin PCR i ingressin al nou partit. És el cas de Pere Pla.
L’alcalde Vilaseca Sagalés acabarà militant a la Lliga Regionalista. Aquesta situació produeix fortes desavinences a l’equip de govern municipal i Vilaseca Sagalés presenta la dimissió el 8 de juny. El substitueix com a alcalde Pere Pla Arús, d’ERC.
Pere Pla Arús és el primer alcalde d’ERC de Santa Coloma de Gramenet
De nou es presenta a les eleccions del 14 de gener de 1934. És un dels onze electes escollits per ERC, la força política més votada, i un dels futuribles alcaldes, l’altra proposta és la de Celestí Boada. Finalment és escollit Josep Gonzàlez Sabaté. En el nou ajuntament, Pere Pla Arús forma part de les comissions de: de Governació i Cementiris. Exerceix com a tal fins als Fets del 6 d’octubre de 1934.
És present a la represa de l’Ajuntament del Front d’Esquerres de febrer de 1936. Pere Pla Arús seguirà sent regidor durant la guerra.
Alguns dels reptes més importants
Pere Pla Arús, com a alcalde, haurà de fer front a un significatiu increment poblacional de Santa Coloma de Gramenet arran de la urbanització de les Cases Barates a la riba dreta del Besòs. Uns nous habitants que sovint manquen d’un treball remunerat i que no són ben acollits per la majoria dels colomencs. Els titllen de forasters i els acusen de fer impossible la vida tranquil·la, que és recordada gairebé com idíl·lica, d’anys enrere del poble. S’hi suma que, a causa de la seva precària situació econòmica, aquest nou veïnat no pot fer front a les despeses de lloguer de les seves cases i l’espai on viuen no té condicions de clavegueram, aigua, enllumenat, etc.
L’historiador Juanjo Gallardo ens narra un fet ben significatiu en aquest sentit: durant els primers anys de la República, Santa Coloma pateix greus problemes d’atur, fet que provoca aldarulls com el viscut el 13 d’abril de 1933. Un grup d’uns dos-cents obrers de les Cases Barates s’apoderen d’eines de diverses ferreteries del nucli antic de Santa Coloma. Saben que l’Ajuntament té previst engegar unes obres a la riera de Can Franquesa i es dirigeixen allà amb la intenció de posar-s’hi a treballar. Alertats als mossos d’esquadra surten a buscar els causants d’aquests avalots. Sembla que va haver-hi trets i els manifestants van haver de fugir i abandonar les eines. Un dels negocis d’on agafen les eines és el del mateix alcalde Pere Pla Arús. Posteriorment, portaveus d’aquests obrers van a la Casa de la Vila on es troben amb ell i aconsegueixen el seu compromís que contractaran a treballadors colomencs per a les obres.
Lectures recomanades
«La República i la Guerra Civil a Sta. Coloma de Gramenet», de Montserrat Carreras Garcia i Helena Ruiz i Tossas (1986).
«Los orígenes del movimiento obrero en Santa Coloma de Gramenet: el anarcosindicalisme (1923-1936)», de Juanjo Gallardo (2000).
«Celestí Boada. Alcalde republicà de Gramenet de Besòs», de Pau Vinyes i Roig (2023).
I l’article «El republicanismo colomense en el tránsito de la Dictadura a la República» de Juanjo Gallardo a Àgora 4.
