El passat 5 de febrer, l’actual consellera d’Interior, Núria Parlon (regidora i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet de 2009 a 2024), i el director general de la policia, Josep Lluís Trapero (també colomenc d’origen i antic veí del Singuerlín), compareixien a la comissió d’Interior del Parlament, l’òrgan legislatiu de la Generalitat. Tots dos van verbalitzar acusacions greus, sense fonament real, contra un manifestant pacífic, Albert Forcades. De manera reiterada, ara un, ara l’altra van inculpar el ciutadà, de 68 anys, d’agressió a un policia en una protesta per la presència del rei a Montserrat, encara que la causa ja se sabia que havia estat desestimada i arxivada per la Justícia.
Aquesta acusació en seu parlamentària ha estat qualificada de molt greu. Provoca, ara com ara, més indignació i preocupació que els màxims responsables d’Interior no hagin rectificat ni demanat disculpes. Sortosament, hi ha imatges d’aquell dia que ho demostren.
També ha sorprès (no a tothom, s’ha de dir) l’actitud que Parlon ha exhibit a la seva compareixença de la Comissió d’Interior. Interrompia i reclamava a la presidenta, la diputada Ester Capella (ERC), que negués el dret de replicar a diputats que feien palesa la falta de veracitat de la seva intervenció. No es va sortir amb la seva: Capella li va haver de recordar el dret a la llibertat d’expressió.
Trapero i Parlon, sense raó
A la Comissió d’Interior del parlament Trapero va dir: “Un ciutadà va agredir un caporal de la BRIMO, la unitat especialitzada dels mossos d’esquadra, amb una extensible.” I Parlon afegia: “Hi va haver un incident d’una agressió per part d’un dels manifestants a un agent de la BRIMO.”
Trapero reiterava després de la intervenció del diputat Xavier Pellicer (CUP) que el que s’havia intervingut a Albert Forcades era una «defensa extensible», és a dir, «una porra». La porra (o arma extensible) és una arma il·legal que els civils no podem portar.

El diputat Pellicer va insistir que es tractava d’una canya de pescar. Però Trapero va assegurar que les diligències li donarien la raó i que tothom veuria que es tractava d’una «defensa extensible». «Allò no era una canya de pescar, allò era el que jo li he dit. Quan accedeixi a les diligències policials, ho veurà. Era una [defensa] extensible, que s’utilitzava amb aquesta finalitat». També va assegurar que l’informe mèdic avalava que va ser agredit. El director general, enfadat per ser acusat de mentider, va canviar el to de les paraules i va dir que les diligències dirimirien «qui tenia raó».
Vídeos on es comprova la veritat dels fets
En aquest cas, hi ha la sort que l’incident està enregistrat en diversos vídeos. A les imatges es veu clarament com Albert Forcades és a segona fila i du una canya de pescar amb una bandera a la part superior. És una canya molt llarga, que ha de subjectar amb les dues mans per la pressió que fa el vent sobre la bandera. En un moment donat, Forcades s’ajup per ajudar a una persona gran que ha caigut o han fet caure. Un policia de la segona línia aprofita per estirar i arrencar-li la bandera. En doblegar la canya, com es veu a les imatges, el rebot colpeja en l’orella al policia que tenia davant.

És tolerable mentir en seu parlamentària?
Després del tancament i l’arxivament del cas; després de ser absolt Forcades —ja que, segons la interlocutòria del jutjat de la plaça 5 de Manresa, l’acusat no va agredir cap policia—, alguns polítics i mitjans de comunicació s’han recordat d’aquella resposta de Trapero. Segons els fets objectius recollits per la interlocutòria judicial, el membre de l’ANC portava, diu textualment el text del jutge Ramon Landa, una “canya de pescar” amb una bandera estelada.
Trapero: «Allò no era una canya de pescar, allò era el que jo li he dit»
Un agent antiavalots de la policia catalana va estirar la bandera des de la segona línia dels antiavalots i això, assegura, va fer que la canya de pescar colpegés a l’orella del policia de la primera línia, sense cap intencionalitat per part de l’home acusat. Va ser, gairebé, «foc amic» en estirar la senyera estelada que Forcades portava a primera línia de la protesta contra els reis espanyols.
El jutge ha arxivat la causa, que ha defensat el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, gràcies al vídeo gravat al lloc dels fets que confirma que era una canya de pescar i no una «defensa extensible».
Demanda de responsabilitats pel relat fals dels Mossos
Des de la CUP s’ha demanat a la mesa de la Comissió d’Interior del Parlament que estudiï si Trapero va incórrer en responsabilitats “jurídiques, administratives o ètiques” per les afirmacions que va fer sobre el cas, perquè consideren que “No és tolerable que un servidor públic menteixi en seu parlamentària”.
En la Comissió d’Interior que hem esmentat més amunt, la consellera Parlon va interrompre el diputat Pellicer, quan li demanava explicacions. Provoca indignació i preocupació que els màxims responsables d’Interior no hagin rectificat ni demanat disculpes.
A més, davant l’arxivament de la causa, on el jutge assegura que l’acusat no tenia intencionalitat, Parlon segueix defensant Trapero i nega que el director general de la policia mentís a la Comissió d’Interior. “El jutge no nega els fets. Hi ha un atestat policial que els policies no poden manipular”, afirma la consellera d’Interior. Insisteix que hi va haver agressió i arriba a dir, de nou en seu parlamentària, que el mosso “va percebre” que era agredit.
Demanda contra Parlon
La situació ha portat a l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas a presentar, en nom d’Albert Forcades, una demanda de conciliació contra la consellera d’interior Núria Parlon on se sosté que la consellera va imputar al manifestant una agressió contra un agent dels mossos malgrat que el tribunal d’instància de Manresa va sobreseure el cas. Alonso-Cuevillas afirma que si la consellera no es retracta, estaria cometent una calúmnia.
El text de l’Acte de conciliació, prèvia a la interposició de querella per calúmnies, demana, entre d’altres, que s’avingui a reconèixer que les manifestacions efectuades, en seu parlamentària en el sentit que Albert Forcades va cometre una agressió contra un agent dels mossos d’esquadra, no s’ajusten a la veracitat dels fets produïts i són radicalment falses.
A més, quatre partits polítics (Junts, ERC, Comuns i la CUP) han registrat al parlament la petició de compareixença de Josep Lluís Trapero per donar explicacions per “haver mentit” sobre el dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra durant la visita del rei espanyol a Montserrat.
Tot plegat, té la seva repercussió a les xarxes socials, en les quals apareix (o reapareix més enllà de la nostra ciutat) l’etiqueta #Parlondimissió.
Una actitud “familiar”
L’actitud de Parlon a la compareixença de la Comissió d’Interior no ha sorprès a qui ja ha assistit o ha seguit els plens municipals que, fins fa poc, ella presidia com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. L’aval de tenir una majoria absoluta i la gairebé absència de mitjans de comunicació ha permès a l’equip de govern silenciar qualsevol veu o col·lectiu crític amb la seva gestió. Aquest hàbit sembla que no l’ha rectificat com a consellera d’Interior encara que la seva exposició pública i a la crítica són més grans.
Tampoc hem d’oblidar que la responsabilitat política de la Policia Local en l’actual mandat, Parlon la va cedir al partit de Ciudadanos amb qui va fer pacte malgrat ja comptar el PSC amb una majoria absoluta per governar. Una decisió que permet elucidar quin és el seu concepte de la seguretat.
Possible dimissió?
No són poques les veus que han demanat la dimissió de la consellera d’Interior arran d’aquesta situació. No és un fet insignificant que el tàndem d’origen colomenc es reafirmés en l’acusació d’aquest activista independentista malgrat que el jutge hagués arxivat el cas. Per ara, no hi ha hagut cap mena de repercussió en l’àmbit polític i es pot interpretar que al “Govern de tothom” ja li estan bé les acusacions de Parlon i Trapero i que sostinguessin un relat no coincident amb la veritat.
Preocupa que la ciutadania pugui ser inculpada de fets que no ha comès si algun dia no hi ha imatges que ho demostrin. Caldrà estar atents en aquest tema perquè el nostre dret a manifestar-nos i la llibertat d’expressió estan en joc.
El periodista Quico Sallés en fa un bon retrat al diari El Món quan diu: «Un policia, sobretot, no pot mentir. Mentir no és un accident, és un acte deliberat, amb intenció. I el que és pitjor, persistir en la mentida. Sense confiança no hi ha legitimitat, i sense legitimitat, una policia esdevé, simplement, un groller cos repressor.»
Sobre aquest fet també podeu llegir:
“L’activista de l’ANC acusat falsament d’haver agredit un mosso demanda Núria Parlon”. Reclama una rectificació pública de la consellera per haver-li atribuït una agressió que el jutge va descartar (Diari Vilaweb, 26/02/2026)
“Trapero, entre la canya de pescar i la paret: revolta per les mentides del director dels Mossos al Parlament. L’arxivament de la causa contra el militant de l’ANC desmenteix Trapero i la CUP busca les pessigolles a l’expolicia” (Diari El Nacional, 19/02/2026)
“Parlon insisteix que el manifestant de Montserrat va agredir un mosso”. La consellera intenta mantenir la seva versió, contrària a la conclusió del jutge. (Diari El Món, 25/02/2026)
«Núria Parlon, Octuvre t’ha fet un vídeo» (Octuvre-youtube, 22/02/2026)
