La Unió Coral, el Casino i l’Ateneu Santfeliuenc són les tres úniques entitats que funcionen a la ciutat des de fa més de 100 anys. Des dels seus naixements, al segle XIX, han evolucionat al ritme que ho ha fet la societat, sent un reflex d’allò que l’ha caracteritzat. Un dels aspectes on s’ha percebut ha sigut la figura de la dona: des que es van crear i entre totes, no sumen més de quatre dones a les seves presidències. Quan s’han incorporat al capdavant de les entitats centenàries? Quin rol han tingut en el càrrec? Com ha canviat l’organització quan l’han ostentat?
La Unió Coral engega la primera presidència encapçalada per una dona
La Unió Coral ha incorporat, aquest 2025, la primera dona a la presidència. L’entitat va néixer l’any 1892 i ha sigut històricament un punt de trobada pels santfeliuencs i santfeliuenques. La seva activitat primordial, històricament, ha sigut el Cor, amb el qual s’han entonat temes tradicionals de Catalunya, com havaneres i caramelles. Ara bé, la seu també ha sigut un lloc de reunió per jugar a jocs de taula, prendre un cafè al bar, assistir als espais de ball o a les representacions d’obres de teatre, etcètera.
Aquests espais han estat presenciats, majoritàriament, per homes. Tot i que també hi ha hagut dones, la seva figura i capacitat per desenvolupar-s’hi ha estat reduïda. A tall d’exemple, el 1924 va aparèixer una secció de dones; unes sòcies que, malgrat això, no tenien veu ni vot a la Junta. És, doncs, un reflex d’una societat que fins al 1933 no va incorporar aquesta figura en el sufragi.
Mayte Llopart és l’actual i primera presidenta de la Unió Coral. Va agafar el càrrec el passat 8 de març i treballa en un projecte on pretén ampliar el teixit de dones que assisteixen a la seu de l’entitat. Afirma que “mai a la vida s’havia proposat una dona” per a l’alt càrrec. De fet, descriu que és una entitat en què, avui dia, encara hi ha una presència major d’homes. Amb aquest context, el seu objectiu és “defensar l’entitat i intentar fer-la el màxim de plural possible”.
Segons la presidenta, la inclusió de la dona a la Unió Coral implicarà obrir l’entitat al poble i ampliar les membres que participen en els tallers que s’hi fan i al Cor, una de les poques seccions amb majoria de dones. Per ella, la clau és “oferir els espais a qualsevol activat en benefici de la població”: “Hem de tornar a fer que la ciutadania senti la Unió Coral com casa seva”. Un objectiu que permetrà garantir la supervivència de l’entitat i transformar una entitat històricament dirigida i marcada per homes en una organització per a tots els públics. Un repte de renovació que descriu com a complicat, però que és el llegat d’una societat encapçalada per homes.
Júlia Latorre i Montserrat Martí, les dues presidentes que ha tingut el Casino Santfeliuenc des del 1879
En el Casino Santfeliuenc, les xifres segueixen, aproximadament, la mateixa tendència que en la Unió Coral. L’entitat va néixer el 1879 i, fins avui dia, només dues dones han encapçalat la presidència. Són la Júlia Latorre, que va fer-ho del 2010 al 2015, i la Montserrat Martí, del 2015 al 2019. En l’actualitat, és presidida per Antoni Esteve.
Esteve, Latorre i Martí relaten com l’entitat s’ha transformat en consonància amb els moments polítics i socials. Així doncs, va néixer com un centre creat per la classe benestant de Sant Feliu. No va ser fins després de la dictadura franquista que es va obrir a tota la població independentment del nivell econòmic. Al llarg de la història, ha ofert i continua oferint activitats diverses, com teatre, ball, bar i excursions.
Ara bé, l’entitat ha estat històricament encapçalada per homes. Esteve explica que el Casino va ser creat des d’una societat paternalista en què “la dona del soci [de l’entitat] no tenia cap dret”. No va ser, per tant, cap excepció en el panorama social de l’època, marcat per un masclisme que va perdurar fins ben entrada la democràcia.
Maria C. Sousa Sant va ser la primera dona que va entrar en una Junta del Casino. Ho va fer l’any 1974 com a secretaria, 95 anys després de la fundació de l’entitat. I, fins al 2010, no va haver-hi la primera presidenta, Júlia Latorre. Latorre ho atribueix a la mirada masclista que ha caracteritzat la història al llarg dels anys: “Jo vaig ser la primera dona. Va ser molt difícil introduir-nos perquè teníem molt pocs drets”. Hi va entrar després d’estar anys a la Junta, igual que ho va fer Montserrat Martí el 2015. Ambdues afirmen que, en aquells anys, la situació ja estava més normalitzada i l’apropament de l’entitat a tota la ciutat va ser més fàcil de dur a terme; la dona ja assistia, de manera recurrent, als espais que habilitava l’entitat. El repte de mandat, doncs, no el van ubicar en l’obertura de l’entitat, sinó en la continuïtat en termes econòmics, una de les missions amb què es troben diverses entitats santfeliuenques en l’actualitat.
L’Ateneu Santfeliuenc treballa per a un Pla d’Igualtat sota la presidència de Sussagna Artigas
Sussagna Artigas és l’actual presidenta de l’Ateneu Santfeliuenc i, també, va ser la primera dona escollida per ser-ho. Ostenta el càrrec des del 2011 i exposa com treballa perquè tots els projectes que es desenvolupen i s’acullen a l’entitat segueixin el principi de respecte i igualtat de gènere. De fet, en l’actualitat treballa per a la creació del Pla d’Igualtat de la Federació d’Ateneus de Catalunya.
La presidenta recorda que l’entitat, del 1881, es va fundar fruit de la necessitat “de fer arribar cultura a les classes treballadores”. Una formació de caràcter irregular que es va donar en forma d’escoles nocturnes des del 1883 i diürnes des del 1893. Ara bé, aquest servei no es va obrir a les dones fins al 1895. L’entitat va continuar fins a la Guerra Civil i dictadura franquista, quan es va interrompre, i en el retorn de la democràcia es va reprendre ampliant-ne els serveis i l’oferta.
L’Ateneu Santfeliuenc ha tingut una història que ha intentat trencar els rols de gènere i fer arribar a tota la població allò que estava destinat únicament a certes classes econòmiques, com l’ensenyament. No considera “que hagi estat una entitat masclista” i ho exemplifica amb els estatuts que l’han regit, en què no s’ha privat les dones de drets com el vot.
Defensa que l’entitat ha tingut, sempre, una voluntat de tenir “una perspectiva de gènere”: “El caràcter liberal feia que no fos una entitat dura amb les dones”. Una missió que continua tenint Artigas en el seu mandat. Segueix una línia igualitària amb el gènere i la societat, que es reflecteix en els projectes que desenvolupen i acullen. A tall d’exemple, a banda de cursos formatius, exposicions i xerrades, treballen en un Pla d’Igualtat que es crea des de la Federació d’Ateneus que permetria actuar davant de conductes masclistes: “No hem tingut cap incident en aquest àmbit, però volem saber reaccionar en cas que passi alguna cosa així”.
Així doncs, la Unió Coral, el Casino Santfeliuenc i l’Ateneu Santfeliuenc són les tres entitats que continuen vives i que tenen més de 100 anys d’història. Unes organitzacions que, per si soles, relaten els rols de gènere que han marcat la societat històricament, així com la lluita per a la igualtat.
