La plataforma veïnal ecologista Ni Un Pam de Terra ha fet pública la petició a l’Ajuntament del Prat de moratòries per als projectes urbanístics expansius que el consistori té projectats a l’ARE Sud, ja en ple desenvolupament, i a l’eixample nord, al sector Seda-Paperera.
El motiu és que sol·liciten revisions i actualitzacions d’aquests plans conformes “a les actuals evidències científiques i l’avaluació preliminar sobre riscos d’inundació, segons els mapes de perillositat de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial en matèria d’inundabilitat, sigui pluvial, fluvial o costanera”.
Els activistes remarquen que les zones pratenques on es projecta la construcció de més de 8.000 habitatges consten en els mapes d’àrees de risc d’inundabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua. A més, consideren que aquest risc “ha de ser reavaluat en un context d’augment significatiu de la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics a l’àrea metropolitana a causa del canvi climàtic”. Afegeixen així l’argument de la seguretat de la ciutadania a les raons mediambientals que ja els feia confrontar el creixement urbanístic o l’ampliació de l’aeroport anteriorment.
Ni Un Pam de Terra ha dut a terme aquesta acció en el marc d’una iniciativa d’Ecologistes en Acció, que aplega més d’una dotzena de col·lectius locals del mateix caire a tota Catalunya. A més de l’alcalde del Prat, la petició s’ha fet arribar a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i als directors de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’Ajuntament considera el creixement al nord com “un dic de contenció”
Precisament des de Delta ens vam interessar pels riscos d’inundabilitat del Prat arran dels tràgics successos provocats per la Dana a l’Horta Sud valenciana i els episodis d’inundacions puntuals a la nostra ciutat per les fortes pluges del 4 de novembre, que van posar la comarca en alerta vermella. De fet, va ser el nostre Tema del Mes a l’edició de novembre.
Trobem que els arguments des de l’àrea d’urbanisme, però, són totalment contraposats al relat de les plataformes veïnals ecologistes com Ni Un Pam de Terra. Des del consistori defensen que l’actual plantejament de desenvolupament urbanístic al nord del nucli urbà amb el projecte Seda-Paperera suposa una “oportunitat de millora”.
Ho justifiquen per l’elevació del terreny que hi ha prevista pel futur de la zona, una pujada que anirà guanyant alçada a mesura que s’allunya del riu. A més, també preveuen la construcció de dipòsits a tocar del Llobregat que tindran la funció d’evitar inundacions per pluges i de disminuir la contaminació d’aigües que s’aboquin a la zona fluvial.
D’altra banda, argumenten que, per protegir el nou barri i tota la ciutat, el disseny planificat preveu uns elements de defensa contra riuades: als punts del Llobregat on hi ha més risc de desbordament (sota el pont de la C-31 i sota el del ferrocarril) s’aixecaran unes motes que se sumaran a la de la carretera B-20 i el vial que s’està construint actualment i que, gràcies a novament a l’alçada prevista, també serviran de protecció. Des del consistori afegeixen que aquesta elevació fa precisament necessari refer de nou tot el sector dels carrers Urgoiti i Ponsich, perquè si quedés al mateix nivell actual seria una zona amb clar risc d’inundacions.
Amb tot això, en cas d’una crescuda molt gran del riu, es preveu que l’aigua passi per sobre i, tot i que no es podrien evitar les inundacions al nucli urbà, sí que això faria que l’aigua arribés més tard i en menor quantitat. D’acord amb els estudis realitzats, en cas de desbordament, a la població del Prat la fondària de l’aigua disminuiria aproximadament 1 metre respecte al mateix episodi sense les mesures descrites (amb zones on pot arribar a disminuir en 1,5 metres i zones on la disminució seria de 0,75 m).
El risc d’inundació al Prat és històric i inevitable
Curiosament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) considera actualment el nucli urbà pratenc com una zona de perillositat per inundació baixa. Pel que fa al mapa de Protecció Civil de la Generalitat, que marca les zones de risc d’inundació fluvial, no mostra els carrers pratencs negats d’aigua si marquem les opcions d’avingudes amb períodes de retorn de 10 o 100 anys, però sí que ho fa quasi en la pràctica totalitat del municipi si seleccionem l’opció de 500 anys, la qual cosa significa que estem en clar risc cas d’una riuada extraordinària, pràcticament mai registrada, però no impossible. És conegut que la història del municipi està farcida d’episodis de perill per a la població a causa de les riuades.
El cap de Medi Ambient de l’Ajuntament, Pau Esteban, explicava en declaracions a El Prat Ràdio que episodis de crescuda del Llobregat com el de novembre, de 600 metres cúbics per segon, són “esperables i previsibles” i és en aquests casos quan és totalment habitual que els dics de passeig del parc fluvial quedin inundats i posteriorment plens de fang. De fet, tenim precedents recents el 2018 d’un episodi similar.
Esteban afirmava que des de 2004 no s’ha produït mai encara que la zona d’escales de baixada al riu quedessin totalment cobertes per l’aigua, igual que tampoc ha succeït mai que el Llobregat ocupi la gran plana d’inundació prevista des del moment del seu desviament, que són els espais naturals de Cal Tet fins al terraplè que els separa de la zona del camí de la Bunyola. Un fet que es calcula que podria passar algun dia si el riu arriba a la seva part final amb un cabal d’entre 1200 i 1300 metres cúbics per segon.
