La iniciativa “Salvem la Vall”, formada per entitats i particulars, vol crear un front comú per aturar el pla de creixement urbanístic al sector de la Bonaigua i recuperar l’entorn natural de la riera.
Per Josep Lluís Gil Rivera i Glòria Romero Aloma
El març, l’Ajuntament de Sant Just va convocar unes trobades de participació sota el títol “Repensem la Bonaigua”, que pretenien presentar les alternatives elaborades per l’AMB. El resultat no va ser l’esperat pels convocants, i els veïns es van oposar radicalment a què es construeixi al sector de la Bonaigua (LVdV, núm. 482, abril-23). El darrer maig ha començat a caminar una plataforma, formada per entitats i particulars, l’objectiu de la qual és aturar la construcció d’habitatges als sectors de la Bonaigua coneguts com la Riera, les Escales i, sobretot, la Bòvila.
La nova plataforma recupera l’antic nom de Salvem la Vall, que fa gairebé dues dècades que està inactiva. El seu objectiu torna a ser el d’impedir la construcció d’habitatges a l’entorn natural. En formen part, principalment, l’Associació de Veïns La Plana-Bellsoleig i el grup ecologista Alnus, que reivindica també la importància de protegir i recuperar la riera.
La lluita actual es concentra a Escales i Bòvila, els espais de la vall contemplats a les trobades de març. Recordem que es tracta de sòl programat originàriament a partir del PGM (Pla general metropolità) de 1976. El sector està programat, però no s’han consolidat els drets d’edificabilitat, en tant que encara no s’ha constituït la Junta de Compensació. Això és el que permet que hi hagi una capacitat d’obstaculització del programa per intentar aturar “la destrucció de la vall i la riera”, tal com ho qualifica la plataforma.
Garrofers n’és l’exemple clau. Aquesta zona està més avançada que les altres, ja que actualment es troba en la fase d’urbanització. Els treballs es van engegar fa prop de dos anys i el projecte ja no pot tenir marxa enrere perquè ja s’han consolidat els drets d’edificabilitat a favor dels promotors.
El president de l’AV, Jaume Fàbregas, ha explicat que, tot i mantenir un contenciós amb l’Ajuntament, han arribat a un acord per reduir-ne l’impacte, principalment baixant el nombre d’habitatges de 104 a uns 60 i introduint algunes modificacions que milloraran la mobilitat de vehicles, a través de la rotonda de Can Mèlich.
Un procés participatiu que no convenç ningú
A les dues sessions prèvies a les eleccions, l’Administració va presentar tres alternatives amb la intenció que els veïns i les veïnes votessin aquella que els semblava millor. Cada opció proposava un nombre diferent d’habitatges a construir. La ciutadania es va plantar per rebutjar-les totes i exigir una quarta alternativa: que no es toqui la vall de cap manera. Si no, “estan fent una declaració contra els preceptes ecològics”, afirma Fàbregas.
Membres de la plataforma, com Carol Vallverdú d’Alnus, també critiquen la metodologia: “La participació ciutadana no és escollir el que et diuen els de dalt; és preguntar-nos directament què volem nosaltres i que puguem suggerir idees”. D’altra banda, Narcís Prat, expert en ecologia i excatedràtic, categoritza les actuacions directament com a “xantatge”. Tot i que a les dues reunions es va demanar a l’Ajuntament quant costaria que no es construeixi a la Bonaigua, encara no s’ha presentat cap xifra fiable.
Segons ha manifestat l’alcalde Basagañas en alguna ocasió, la solució de no construir podria arribar a tenir un cost d’uns 75 milions d’euros, però “és un preu que no ha estat establert per cap mena d’expert en cap mena de document”, assenyala Guillermo Amén, membre de l’AV. També creu, i no és l’únic, que aquesta és la forma que té Basagañas per justificar l’edificabilitat programada. Vallverdú afegeix que “l’Ajuntament no està endeutat, per tant, no necessita constructores que es deixin els calés aquí”.
Model de massificació, no d’habitatge protegit
L’Administració municipal defensa que l’edificació al sector comportaria la creació d’habitatge social per al jovent de Sant Just. Des de Salvem la Vall discrepen i argumenten que les seves pretensions són en realitat purament comercials. Ja sigui perquè volen arribar a un nombre específic d’habitants al municipi, o perquè, potser, són els propietaris els qui estan pressionant perquè el pla continuï endavant, “això és una especulació urbanística”, declara Narcís Prat.
“Hi ha altres formes de solucionar el tema de l’habitatge protegit”, considera el portaveu de l’AV. Per exemple, fent disponible aquell que ja existeix. Vallverdú afegeix que “segurament el que es construirà seran cases de luxe, que ni el jovent ni la major part del veïnat es pot permetre”. A part, insisteix que “les condicions per accedir a l’habitatge oficial són gairebé impossibles de complir”.
L’alcalde també argumenta, segons els veïns, que no contempla l’opció de no construir perquè els serveis legals de l’Ajuntament i els de l’AMB consideren que això no és possible. Per la seva part, l’AV La Plana-Bellsoleig han estat assessorats per un arquitecte i un advocat especialitzats en urbanisme. Afirmen que en cada fase del projecte es poden fer esmenes per endarrerir-lo per aconseguir un acord, si hi ha pressió ciutadana.
La vall, sense riera no està salvada
Les propostes de l’Ajuntament no van acompanyades de cap estudi d’impacte mediambiental, la qual cosa “a la llarga és un perill, i més amb el canvi climàtic”, denuncien des d’Alnus. Construir a la llera d’una riera mediterrània implica que si un dia s’inunda, no queda espai perquè l’aigua pugui córrer: “L’Institut ja està en aquesta situació de vulnerabilitat, i si un dia passa alguna cosa, serà el primer edifici a enfonsar-se”, avisen.
També es volen plantar espècies que no són naturals d’aquest entorn i que no respecten la flora autòctona. Tot i que l’eslògan municipal parla de renaturalitzar la riera, “això no és una restauració, és un enjardinament artificial de l’espai, que acabarà convertit en passeig”, opina l’excatedràtic. També indica que no s’ha tingut en compte la mobilitat ni la contaminació atmosfèrica.
L’AV va fer un estudi d’impacte amb l’ajuda d’un tècnic, amb molts menys recursos, que va determinar que els nous habitatges comportarien fins a 600 cotxes més. Per tant, el lema “la vall està salvada” no se sosté des d’un punt de vista ecològic. Salvem la Vall també afirma que el pla comportaria l’ús de 9 milions de tones de formigó, i que cal soterrar una línia d’alta tensió i altres dues de mitja tensió.
Han passat les eleccions: i ara què?
La majoria absoluta del nou govern no va ser una bona notícia per a la plataforma, que esperava poder pactar amb algun altre partit per fer front a la proposta dels socialistes. Així i tot, el moviment d’oposició segueix a l’espera de veure com es desenvolupa el pla urbanístic i que l’Ajuntament convoqui una nova reunió on doni les respostes que encara no han rebut.
Salvem la Vall és una plataforma incipient que necessita formalitzar-se, i sobretot, que s’apunti més gent, a través del correu salvemlavallsjust@gmail.com. A la reunió del 3 de juliol es va acordar de donar visibilitat al problema per la Festa Major i d’engegar l’estratègia comunicativa a través de xarxes, però caldrà més ajuda.
Fins al moment han publicat un manifest a change.org, “Salvem la vall de Sant Just”, que ja té més de 700 firmes i al qual s’han adherit entitats com la SEAS o Ecologistes en Acció. També tenen una web on informen amb detall sobre el pla de la Bonaigua i per què aquest és desfavorable per a la vall, la riera i la ciutadania.
Aquesta notícia ha sortit publicada a La Vall de Verç
