Murals per Palestina i cultura de pau: què han de fer les escoles?

La retirada d’un Guernica amb els colors de la bandera de Palestina al Pins del Vallès obre el debat sobre com abordar la cultura de pau a les aules

Fa dos anys els centres educatius de la ciutat i d’arreu del país es van omplir d’actes de solidaritat amb Ucraïna davant de la invasió russa: pancartes, recollides de materials, minuts de silenci… Ara, amb la invasió israeliana de la Franja de Gaza, la regidora d’Educació, Carme Ardid (Junts), ha enviat una circular a les direccions dels centres per demanar que no prenguin partit i també ha instat a retirar una pancarta del Guernica amb els colors de la bandera palestina de l’escola Pins del Vallès. A la Floresta, la direcció de l’escola ha emès un comunicat per dissuadir una concentració convocada davant del centre. Què ha passat en aquests dos anys? Quin paper han de jugar les escoles i la comunitat educativa davant dels conflictes que obren els telenotícies i omplen les xarxes i mitjans? Les escoles i instituts han de mantenir-se al marge?

Els correus electrònics i la polèmica santcugatenca

El revol mediàtic de Sant Cugat ha arribat arran de la retirada d’una pancarta elaborada per infants de l’escola Pins del Vallès a una activitat reivindicativa el passat 17 de novembre al parc de Can Vernet. Convocada per un grup de famílies al marge de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), l’activitat acollia la convocatòria del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), on s’agrupen sindicats, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes (aFFaC) i altres actors educatius, per mobilitzar-se en solidaritat amb el poble palestí en un moment en què l’ofensiva militar d’Israel sobre la Franja de Gaza ja havia matat 11.500 persones, 4.710 de les quals infants.

En aquest cas, els infants van pintar un Guernica amb els colors de la bandera palestina i van crear missatges de pau per als infants palestins. Posteriorment les famílies van demanar permís a la direcció per penjar la pancarta del Guernica a la tanca de l’escola. Menys d’una setmana després de l’activitat, la pancarta va ser retirada després d’una petició expressa de la regidora Ardid, que hores d’ara ha desestimat fer declaracions a aquest mitjà. Prèviament la regidora havia enviat comunicats a les direccions de les escoles i instituts per demanar que no es posicionessin en la nova escalada del conflicte: “Com a responsables de la seva educació i el seu benestar penso que hem de treballar per crear un esperit crític però, a l’hora, vetllar per la pau. No podem traslladar el conflicte a Sant Cugat ni esperonar la violència”.

“Ha interferit en una activitat de la comunitat educativa i demana neutralitat quan hi ha resolucions de les Nacions Unides que reconeixen que és un territori ocupat”, denuncia Riki Benito, un dels pares implicats en l’acció del Pins, que defensa que no parlar-ne també suposa posar-se al costat d’una de les parts, “era un acte de cultura de pau en solidaritat amb un poble ocupat i que sofreix un genocidi”. Benito explica que l’afer ha arribat a Inspecció Educativa per la intromissió de la regidora sobre la decisió d’un centre i que no descarten buscar suports per arribar a altres instàncies com la Sindicatura de Greuges.

L’efecte Streisand –l’intent d’amagar una cosa que acaba provocant l’efecte oposat– que han viscut les famílies del Pins és evident. Per exemple, una piulada del periodista Fonsi Loaiza ha tingut més de 2.400 repiulades. “Tinc coneguts a Madrid que m’expliquen que fins i tot tenen contactes que s’han posat el nostre Guernica a les stories de WhatsApp”, explica Benito, “hem d’aprofitar l’onada per fer més actes de suport al poble palestí perquè un fet tan greu i que apareix als mitjans, fins i tot a l’InfoK, no es pot deixar al marge dels infants”.

El Jovent Republicà ha fet una nova pancarta i l’ha penjat a prop de l’escola. Alhora, arran de la intermediació de la regidora, la CUP n’ha demanat la dimissió i En Comú Podem ha instat que clarifiqui si està en un conflicte d’interessos per mantenir-se com a regidora i presidenta del Rotary. Carme Roca, presidenta de la Coordinadora d’AFAs, explica que mai havien rebut un correu del Rotary fins que Ardid ha assumit la regidoria i Benito diu que a un dels correus enviats a les escoles no només es presentava com a regidora sinó també com a presidenta del club. Ardid tampoc ha respost a aquestes crítiques.

Les famílies del Pins també van enviar una carta a l’alcalde, Josep Maria Vallès, que s’ha desmarcat de la petició de retirada de la pancarta feta per la regidora. “Ens va quedar clar que vostè personalment no va demanar que es despengés el mural”, van replicar a l’alcalde, tot advertint que, més enllà de qui va prendre la decisió, els preocupa que es pressionés l’escola, “ho celebrem, però al mateix temps ens preocupa que la regidora d’educació de la ciutat, la senyora Ardid, prengui de forma unilateral aquest tipus de decisions”.

Abans d’aquest fet, el mateix 17 de novembre en què es preveien fer les accions per l’alto el foc sota el paraigua del MUCE, la direcció de l’escola la Floresta va enviar una circular a les famílies intentant dissuadir la convocatòria feta per un grup de famílies a la porta de l’escola. Aquell missatge va se suficient perquè el dubte acabés provocant la cancel·lació de facto, en aquest cas marcada també per la preocupació d’un grup de famílies d’origen israelià. Més d’un mes després, les famílies convocants expliquen que s’han reunit amb la direcció i amb les famílies crítiques amb la convocatòria sense haver aconseguit desencallar la situació: “Volem fer compatible el dolor de les famílies israelianes amb la convocatòria perquè el que passa és molt greu i ens sentim interpel·lats perquè Europa dona carta blanca”.

Un dels pares del grup impulsor, que prefereix mantenir l’anonimat per conservar la lògica col·lectiva de l’acció, explica que l’argument de la direcció, que va rebutjar fer declaracions a aquest mitjà més enllà del que havia expressar a l’escrit, pretenia no alterar la convivència però “el comunicat ha generat tensió”. L’objectiu de la convocatòria, com en el cas dels Pins, era pintar un Guernica. Les famílies organitzadores lamenten que el diàleg obert a partir del 17 de novembre ha impedit fer cap nova acció: “Volem guarir la forma de resoldre el conflicte a l’escola amb un enfocament constructiu. Òbviament no odiem els jueus ni és el que volíem expressar a la convocatòria”.

Roca, des de la Coordinadora d’AFAs, explica que ja abans del 17 de novembre l’enganxada d’uns cartells del Sindicat d’Estudiants cridant a la vaga per Palestina a l’institut Angeleta Ferrer havia generat la primera fricció. Va ser després, amb la convocatòria del MUCE, que la regidora va enviar el correu electrònic a les direccions. Ni la regidora ni el director de l’institut han respost per ara a la petició d’aquest mitjà. “Entenc que hi ha famílies que ho passin malament però no hem llençat missatges que les incomodin”, apunta la presidenta de la Coordinadora, que ja va fer un comunicat de suport a les famílies del Pins i defensant les accions educatives que fomentin el sentit crític i la cultura de pau, “reconèixer que una població pateix més que l’altra no criminalitza l’altra”.

El recel de les famílies amb vincles amb Israel

Al Pins, explica Benito, no han rebut cap crítica de famílies amb vincles amb Israel. En canvi, a la Floresta sí. I no és d’estranyar. La invasió d’Israel a la Franja de Gaza es va plantejar per part del govern de Binyamín Netanyahu com una resposta a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre i també com una operació per alliberar els ostatges presos llavors pel Moviment de Resistència Islàmic. Fer accions de suport a Palestina és interpretat per alguns sectors com una forma de no solidaritzar-se amb les famílies israelianes afectades per l’atac.

“Les famílies jueves de Barcelona plantejaven que, si s’havia de fer una protesta, fos només per la pau i deixant de banda eslògans ambigus com Palestina lliure”, apunta Paul Sánchez, periodista i president de l’associació cultural jueva Mozaika, que considera que plantejar la llibertat de Palestina pot significar tant el compliment de la divisió plantejada als Acords d’Oslo com demanar la desaparició de l’Estat d’Israel, “hi ha pares que volen situar uns com a bons i altres com a dolents”.

Part del debat polític de fons és si la solució dels dos estats encara és viable. Nur-Din Said, veí santcugatenc d’origen palestí, considera que amb les colònies de Cisjordània ja no es poden crear dos estats i que, per tant, s’hauria d’apostar per un únic estat plurinacional. Sánchez, en canvi, considera que les colònies es poden eliminar, com ja es va fer a Gaza, i en tot cas renegociar les fronteres per la dificultat o impossibilitat de desfer els assentaments israelians més importants que hi ha al voltant de Jerusalem. El president de Mozaika considera que crear un estat plurinacional deixaria els jueus com una minoria i, per tant, desapareixeria l’estat-refugi per als jueus que és l’origen d’Israel.

Sobre el paper de l’escola catalana davant de la nova escalada del conflicte, Sánchez defensa que els centres educatius són espais pedagògics universals on es formen persones sense condicionament ideològic i que, per tant, s’ha de mantenir la neutralitat. “Que s’hagi fet en altres ocasions no vol dir que sigui correcte”, diu en referència a les activitats sobre la guerra d’Ucraïna o d’Iraq, “alhora, per què no es va aixecar la veu quan Azerbaidjan va fer una neteja ètnica contra els armenis poc abans del 7 d’octubre?” Si es parla, defensa, ha de ser a l’aula, amb cura i amb criteris pedagògics: “S’ha de parlar de les races i de les creences que conviuen a aquest país”.

Tal com denunciaven les famílies israelianes de la Floresta, Sánchez apunta a un increment de l’antisemitisme a Europa, no necessàriament present a les protestes propalestines: “Els jueus som els primers a dir que Israel i el seu govern no representen tots els jueus però també és cert que és l’únic estat creat com a refugi per als jueus”. El president de Mozaika també evidencia la contradicció de tenir una extrema dreta europea, en essència antisemita, que fa suport a les polítiques de Netanyahu com una mostra d’un suposat xoc de civilitzacions contra l’Islam.

“Veure que Israel havia patit el pitjor atac terrorista de la seva història i no havia sabut respondre em va enfadar molt”, diu Sánchez, que considera que, fins que no es va activar el gabinet de guerra, la resposta militar d’Israel va ser un desgavell, “Netanyahu només pensa en la seva supervivència política”. Per a ell, l’única forma d’aconseguir un alto el foc i un acord entre Israel i Palestina és la caiguda de Hamàs del govern de Gaza i de Netanyahu del d’Israel: “La majoria d’israelians no volen la Franja de Gaza sinó sentir-se segurs i no crec que el govern faci una política de neteja ètnica tot i que hi ha alguns membres que sí que ho volen”.

La comunitat jueva és diversa. Així va quedar palès a la primera manifestació propalestina viscuda a Sant Cugat arran de la invasió de la Franja de Gaza, on una dona jueva va portar un cartell per demanar l’alliberament dels ostatges i condemnar els atacs a civils israelians i palestins. En canvi, a la manifestació per l’alliberament dels ostatges organitzada per la comunitat jueva santcugatenca el passat 3 de novembre no hi va haver cap mostra propalestina. Es va centrar en l’alliberament dels ostatges tot i que l’exregidor (primer per ERC i després per CiU) Raül Grangé sí que va tocar el moll de l’os del conflicte, tot dient que Palestina ha perdut l’oportunitat d’esdevenir un estat així com criticant les accions propalestines que s’han estès per tota Europa: “El problema és que en moltes d’aquestes manifestacions s’aprofita per cantar consignes contra l’estat d’Israel i contra els jueus. Quan es diu des del riu [Jordà] fins el mar [Mediterrani], Palestina llibertat, vol dir que no compten amb els jueus per a res”.

Françoise Clabecq, santcugatenca filla de jueus perseguits a Europa i defensors de la construcció d’un estat jueu, planteja una mirada més crítica amb el sionisme actual alhora que tampoc comparteix el lema del riu fins al mar perquè suposa negar l’existència d’Israel:“El sionisme volia una terra per als jueus, però originalment no anava en contra de ningú”. Creu que l’alto el foc només és possible mitjançant la pressió internacional i per això veu amb bons ulls la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l’Estat d’Israel.

Per a Clabecq, les accions com la del Pins i la cancel·lada a la Floresta són oportunitats per mostrar civisme i defensar els drets humans: “No entenc el problema. L’escola ha de defensar els drets humans universals. I dins d’això hi ha la denúncia als atacs de Hamàs i a l’escalada de violència indiscriminada i bestial de l’exèrcit israelià. Crec que són drets humans, defenso davant de tot la població civil, sigui d’un costat o d’un altre. Evidentment, per volum de morts, està clar que n’hi ha més de Palestina”.

Laurent Cohen, membre de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins – Junts, lamenta que el posicionament de les escoles davant de la guerra d’Ucraïna fos tan clar i, en canvi, no ho sigui ara amb la invasió de la Franja de Gaza. “No és complex perquè hi ha una potència ocupant i un poble ocupat”, argumenta, “Hamàs no canvia res en tot això, és una resistència armada que es pot condemnar o no però que s’explica en el marc de 75 anys d’ocupació”.

Per a Junts, les intromissions com la de la regidora d’educació representen una vulneració de la llibertat d’expressió. Defensen que l’escola no pot ser neutral perquè ha d’educar per la pau i, en aquest sentit, posen en valor les veus jueves que s’han aixecat a diversos països per condemnar i demanar accions contra l’Estat d’Israel, com és el cas de Jewish Voice for Peace als Estats Units. L’Associació Catalana de Jueus i Palestins participa a la campanya Prou Complicitats amb Israel, reconeguda aquest 2023 amb la Menció Frederic Roda del Memorial per la Pau Joan XIII organitzat per la Universitat Internacional de la Pau (Unipau).

Si l’escola ha de parlar del conflicte, com ho ha de fer?

Precisament la Unipau té un projecte educatiu de cultura de pau anomenat Teixint Xarxes que es fa a diversos instituts de la ciutat i de la comarca. “Mentre l’educació per la pau no sigui part del nucli en la pedagogia i en el sistema educatiu català, no hi haurà consciència davant de situacions de violència a gran escala”, argumenten les educadores del projecte educatiu de la Unipau, “considerem que cal enfortir a nivell curricular el treball de construcció de pau, no només mitjançant tallers o la celebració d’un dia específic”. Per a elles és indispensable enfortir el vincle entre l’escola i les famílies per construir “espais cuidats on es pugui parlar sobre la implicació de la violència a les nostres vides i com gestionar els conflictes a petita escala”.

És una mirada similar a la plantejada per la Coordinadora de famílies per a una educació per a la pau i la no violència a l’escola catalana (Famílies per la pau), que també considera que hi ha un doble raser a les escoles si es compara la resposta donada davant la invasió russa d’Ucraïna amb la invasió israeliana de Gaza: “En el cas de l’actual agressió al poble palestí per part de l’Estat d’Israel, el discurs, tant institucional com mediàtic, es desplega des de la premissa que Israel té dret a l’autodefensa i això, com estem veient des de fa dos mesos ja, sembla que justifica l’acció militar a Gaza i dels colons israelians a Cisjordània”.

Sobre el paper de l’escola, Famílies per la pau apunta que l’omissió també és un acte polític. De fet, defensen que, d’acord amb la llei d’educació i també la llei catalana, educar per la pau i pels drets humans és un mandat legal: “Si els conflictes es treballen des d’una perspectiva pacifista dins del marc del treball fet per l’ONU ningú ho hauria de percebre com una acció incorrecta”.

“Quan la comunitat educativa condemna la violència contra els seus, com en el cas d’Ucraïna, però no ho fa davant l’atac contra es altres, com és el cas de Palestina, està prenent partit en un conflicte bèl·lic i creiem que això és molt greu”, argumenten, “la resistència a les accions de suport a Palestina que hem trobat als entorns educatius ha estat una vulneració de la llibertat d’expressió que esperem que es corregeixi aviat”.

El dret a la llibertat d’expressió no és absolut perquè s’ha de garantir l’ordre públic i prevenir els discursos d’odi, adverteix Dani Vilaró, periodista especialitzat en drets humans i responsable de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya, però dubta que les accions fetes als entorns escolars puguin entrar dins d’aquestes excepcions: “Que es parli de conflicte a Gaza a una aula o que es pengi un mural amb el Guernica i la bandera palestina en el mur d’una escola altera l’ordre públic? És discurs d’odi? Incita a la violència? A piori és evident que no, i la llibertat d’expressió empararia aquestes accions. El simple fet d’exhibir una bandera palestina o israeliana no és res de tot això, ni és racisme, ni és judeofòbia ni islamofòbia”.

Per al periodista, la identificació de Palestina amb Hamàs és “una anàlisi de traç gruixut” ja que fer suport a la població civil palestina no és defensar Hamàs, de la mateixa manera que fer suport a la població civil israeliana no és defensar Netanyahu. Vilaró defensa que les escoles no poden viure aïllades i per això diu que han de ser imparcials però no neutrals: “Es pot ser neutral davant l’assassinat de 1.200 israelians, la majoria civils, el 7 d’octubre per part de Hamàs? Es pot ser neutral davant de més de 18.000 morts per bombardejos, la meitat dels quals nens i nenes? No, no es pot ser neutral. És una qüestió bàsica d’humanitat oposar-se a aquestes morts i denunciar-ho”.

Sobre l’enfocament docent, Vilaró defensa que Amnistia Internacional fa xerrades a instituts i escoles sobre Israel-Palestina, l’Iran, Ucraïna, drets humans… “Mai hem tingut cap problema perquè no ha de ser així si es fades del rigor i la imparcialitat, que no neutralitat, i insisteixo en el matís”, apunta. Ara, però, algunes escoles de Sant Cugat han perdut l’oportunitat d’aportar aquesta mirada davant dels bombardejos a Gaza perquè, tal com explica Benito, hores d’ara els seus fills no han fet cap activitat lectiva sobre el conflicte mentre ara fa dos anys van accions com murals sobre Ucraïna que es van exposar als passadissos de l’escola.

Article original del Cugatenc.