Entrevista amb Toni Rodon, doctor en Ciència Política i autor del llibre Quan el teu veí és diferent. La relació entre la segregació i el capital social.
Toni Rodon parla ràpidament, amb l’entusiasme característic d’aquells acadèmics que fan allò que els hi agrada. Professor a la UPF, dedica part del seu temps de docència i recerca en dues de les universitats més prestigioses del món com són la London School of Economics i la Standford University. Rodon, però no és un observador distant. És conscient dels efectes nocius que la segregació provoquen en la societat, i no dubta a posicionar-se per a reivindicar el desenvolupament de polítiques públiques que adrecin el problema. Parlem, entre altres qüestions, sobre la segregació a la ciutat de Barcelona i les raons de l’èxit electoral de l’extrema dreta de VOX.
El teu llibre analitza la relació entre segregació i capital a Catalunya, i ho fa, principalment, a través de l’estudi del comportament electoral de l’extrema dreta (VOX). Em pots explicar, abans de tot, què entenem per segregació i què entenem per capital social?
La segregació, en termes acadèmics, és la distribució no aleatòria de les persones a l’espai. En termes pràctics, què vol dir? Per exemple, imagina’t que la gent que porta ulleres viuen separats dels que no en porten per un kilòmetre de distància dels que no en porten. Aquí parlaríem de segregació. Què passa? Que aquesta distribució normalment sorgeix en categories rellevants per a la societat, que acostumen a ser, principalment, la immigració i la pobresa en general.
La segregació que sempre es produeix en gairebé totes les societats, i és gairebé impossible no tenir-la. Ara bé, comença a ser un problema quan intersecciona amb dimensions rellevants que generen conflicte en una societat, i la majoria d’elles tenen la variable econòmica i la part de la immigració.
Entesos. I el capital social, com l’hem d’entendre?
El capital social és un concepte que es fa servir en ciència política, però també en sociologia. Per simplificar, ho podem entendre com aquelles característiques d’un grup humà o d’una persona concreta que, ponderables o no ponderables, li permeten actuar quan hi ha un problema. Imagina’t que tu tens una criatura i el fill es posa malalt, i aquell dia has d’anar a treballar. Si no hi hagués ningú a la societat, doncs, no podries fer res, però si hi ha algú a la societat, i tens capacitat de contactar-hi, això forma part d’una capital que anomenem social. En el fons, molt sovint, el capital social s’ha definit com la capacitat d’una societat d’acollir el que és diferent. La confiança és un dels grans components del capital social.
D’acord. Definits els termes claus, quins són els principals factors o variables que contribueixen a una major segregació?
Primer hi ha un factor estructural. En les societats capitalistes actuals, on l’habitatge és un actiu i no un dret, acabaràs vivint en barris o ubicacions on la gent s’assembla a tu i al teu nivell de renda. L’altre factor és més institucional, i té a veure — com mostres molts estudis —, que quan triem casa o lloc per viure, bàsicament mirem la qualitat de les escoles, la qualitat dels serveis sanitaris i si podem anar a peu o a la feina o fàcilment a la feina. Són les grans tres variables que tothom mira, a banda del peu del pis, evidentment, que estaria a dalt de tot. Aquestes tres són les principals.
Centres gran part del teu estudi en l’anàlisi de Barcelona. Quin és l’estat de la ciutat en termes de segregació?
Barcelona parteix dels nivells de segregació, sobretot amb l’arribada de la immigració als anys seixanta. Des de llavors, la segregació disminueix de forma continuada: es fan polítiques públiques, l’ascensor social funciona (relativament), hi ha creixement econòmic, etc. Això fins a l’entrada del mil·lenni, que implica l’arribada de la immigració d’altres països a la ciutat. Després hi ha un fet aparentment paradoxal i és que durant la crisi econòmica, la segregació baixa una miqueta.
Per què?
Principalment perquè molta gent que havia vingut per feina de la ciutat de Barcelona, molt sovint per anar a altres ciutats metropolitanes, per cert. Recentment, però, estem veient un nou increment de segregació a la ciutat per culpa de l’increment dels preus dels lloguers i pel preu de l’habitatge en general. A Mataró, o Granollers, per exemple — dues poblacions que estan veient incrementada la seva població —, pel mateix preu que pagues a Barcelona per una habitació, tens una casa. Molta classe mitjana, o mitja alta, està migrant cap a aquests municipis.
I les classes altes, com els hi afecta?
A les classes, en general, no els hi afecta massa l’increment dels preus de l’habitatge perquè s’ho poden permetre igualment. Però sí que hi ha un altre tipus de segregació que estem veient últimament a la ciutat que són les persones provinents dels països nòrdics (tot i que també provenen d’altres països) que són gent que treballa en sectors que permeten treballar remotament, i ho fan amb uns sous molts superiors als de la mitjana de la ciutat. Molts d’ells van a viure al barri de Poblenou, per exemple.
Parlem una mica de Vox — o de l’extrema dreta —, perquè sovint des de l’esquerra s’ha dit que aquests partits s’aprofiten de la segregació existent en alguns barris per a fer discursos d’odi que mobilitzin l’electorat.
Sí. Primer de tot, explicar que VOX té una estructura de vot curvilínia negativa, és a dir, que obté suport bàsicament entre els més rics i els més pobres. Tot això amb matisos, és clar. Si ens posem a analitzar les zones més pobres i segregades, el primer guanyador és l’abstenció. És gent que no està interessada per la política, que no té informació sobre els procediments electorals, que i pensa que ningú li arreglarà res; per tant, s’abstenen. En aquestes zones, en segona posició, hi trobem el PSC i, just després, VOX.
Text: Guillem Pujol
Fotos: Pol Rius
