L’oposició assetjant Garcia Albiol amb crítiques a la inseguretat ciutadana mostra un canvi en les actituds polítiques a la ciutat. La nit de Sant Joan a Badalona, lluny de ser una celebració tranquil·la, va ser escenari de múltiples incidents: una vuitantena de petits incendis, gairebé mil trucades al 112, una violenta baralla amb ferits per arma blanca i de foc després d’una multitudinària festa il·legal a Montigalà i la crema de la peanya de l’escultura d’Anís del Mono.
La revetlla ha desfermat una tempesta política a la ciutat. L’oposició va forçar un ple extraordinari per rebutjar l’actuació de l’equip de govern del PP en una política estrella dels conservadors, la seguretat ciutadana.
L’objectiu de la sessió plenària era obligar el govern municipal a donar explicacions detallades sobre l’operatiu de seguretat desplegat i, qüestionava la continuïtat del regidor de Seguretat, Juan Manuel Ruiz.
La sessió, celebrada divendres 11 de juliol al matí, no va convèncer l’oposició, que tampoc va poder dur a terme cap votació a causa d’un defecte de forma en la redacció de l’ordre del dia.
L’exalcaldessa i regidora de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, va obrir el foc amb un to de dura crítica. Va acusar l’alcalde Albiol d’una presumpta estratègia política: la de generar un clima de “desordre” a la ciutat per, posteriorment, erigir-se com a salvador en restablir l’ordre. Sabater va dir: “Li agrada el caos perquè, com pitjor vagi, a vostè li va millor. Ha instaurat una sensació d’inseguretat per després presentar-se com el salvador, capitalitzant la por ciutadana”. A més, va qualificar la revetlla de Sant Joan d’aquest any com “la pitjor de la història de la ciutat”, atribuint-ho a una clara “deixadesa, manca de planificació i acció” per part de l’executiu local. La seva intervenció va culminar amb una sentència: “la dimissió del regidor de Seguretat és irrenunciable”, subratllant la gravetat de la situació i la necessitat de responsabilitats polítiques.
Autonetejar-se els carrers
A continuació, la presidenta de Badalona En Comú Podem, Aïda Llauradó, va reblar la crítica, acusant el govern municipal de “mentir” o, si més no, d’oferir una versió esbiaixada sobre l’efectivitat del desplegament policial. Va posar en evidència la contradicció entre el discurs oficial i la realitat viscuda pels ciutadans. Llauradó va criticar obertament que, “després del caos” generalitzat de la nit, l’alcalde publiqués amb celeritat a les xarxes socials missatges que asseguraven que la brigada de neteja ja estava treballant a ple rendiment. Aquesta afirmació, però, contrastava dràsticament amb la situació en barris com Llefià, on “van ser els veïns els qui van haver de netejar els seus carrers dies després” de la revetlla, ja que els operaris municipals encara no havien passat per allà. La disparitat, segons Llauradó, era una prova irrefutable que “la nit de Sant Joan és la fotografia més clara d’una ciutat sense govern”, una ciutat on la realitat sobrepassa la gestió. Finalment, va sol·licitar que se’ls facilités l’informe complet de la Guàrdia Urbana de Badalona d’aquella nit, buscant transparència i dades objectives.
Regidor multireincident
Àlex Montornès, president d’ERC Badalona, va adoptar un altre enfocament en la seva intervenció. Va fer una rigorosa enumeració de les múltiples situacions d’inseguretat i descontrol que es van viure a la ciutat durant la revetlla. La llista de fets, segons Montornès, és la base que sustenta la petició de dimissió del regidor de Seguretat, Juan Manuel Ruiz. Amb una analogia empresarial, Montornès va dirigir-se al regidor: “Estic segur que vostè hi posa interès, ganes i compromís amb el Consistori, i reconeixem el seu esforç. Però vostè és empresari i sap que de vegades les persones no encaixen en un lloc determinat, per molt que s’esforcin, i cal prendre decisions”.
El regidor socialista Christian Carneado va aportar altres dades per reforçar la crítica. Va recordar que Badalona va destacar negativament durant aquesta revetlla de Sant Joan com el municipi amb el nombre més gran de trucades al 112 en proporció per habitant, un indicador clar de la saturació dels serveis d’emergència i la preocupació ciutadana. Més enllà de les ràtios, les xifres absolutes eren contundents: les trucades a la ciutat van doblar les registrades en municipis propers com Santa Coloma de Gramenet i van triplicar les de ciutats de mida similar com Terrassa. “Objectivament, Badalona va ser el pitjor municipi de Catalunya en matèria de seguretat a la revetlla”, va sentenciar Carneado. Per al regidor socialista, aquestes dades demostraven que el dispositiu especial de seguretat dissenyat pel govern municipal havia estat un “veritable fracàs”, una fallida total en la tasca. Va anar més enllà, descrivint l’operatiu com “només propaganda”, una posada en escena sense efectivitat real.
Resposta del govern
En la resposta, el regidor de Seguretat, Juan Manuel Ruiz, va assegurar que la policia local havia actuat aquella nit “amb responsabilitat” i professionalitat, tot i les circumstàncies. Per donar suport a la seva versió, va xifrar en 74 les incidències que van ser cobertes pels agents de la policia municipal, remarcant que aquesta xifra representava un augment significatiu del 54% respecte a l’any anterior, cosa que, segons ell, demostrava l’activitat policial. Així mateix, va afirmar que Bombers de la Generalitat “va realitzar 35 sortides reals”, una dada que, no obstant això, contrastava de manera notable i preocupant amb el centenar d’intervencions (al voltant del 80% de les quals van ser a causa de petits incendis) que el propi cos de bombers ha reconegut. Ruiz va atribuir les crítiques de l’oposició a una “estratègia de desgast polític” orquestrada per erosionar la imatge del govern. Malgrat la defensa, va admetre la necessitat de reflexió i millora, indicant que al llarg de l’any s’estudiaran altres fórmules i dispositius per gestionar la seguretat municipal en una nit tan complexa com la revetlla de Sant Joan. Va justificar la situació argumentant que “hi ha hagut un canvi en la manera de celebrar Sant Joan dels nostres ciutadans”.
