Segons les dades més recents de l’INE sobre increment de la població en termes relatius, l’Hospitalet és la tercera ciutat de tot l’Estat que més ha crescut en població (un 3,5%), per sota de dos municipis de la Comunitat Valenciana que l’han superat, com Torrevieja (Alacant) o Gandia (València). Benidorm (Alacant) ha crescut percentualment el mateix que l’Hospitalet. En nombre absolut d’habitants, les ciutats que més han crescut han estat quatre de les més grans del país (que superen el mig milió d’habitants: Madrid, Barcelona, València i Saragossa) i una cinquena, l’Hospitalet de Llobregat. En el rànking, Madrid hauria guanyat 55.081 habitants en el darrer any, seguida de Barcelona (27.039), València (17.218) l’Hospitalet (9.862 habitants més) i Saragossa (7.970).
Si tenim en compte que mensualment es denega la petició d’empadronament a centenars de sol·licituds a la nostra ciutat, és del tot segur que hores d’ara viuen a la ciutat per damunt dels 300.000 habitants. Tot fa pensar que, de seguir-se aquest ritme (un ritme imparable que, amb els objectius i projectes del govern municipal no pararà de créixer) aquest any que ara ha començat se superarà la barrera dels 300.000 habitants censats.
No deixa de ser aclaparadora la xifra si la comparem amb altres de les quatre ciutats més poblades del país que acompanyen l’Hospitalet en aquest rànquing. Per exemple, analitzem només cinc paràmetres: l’extensió del terme municipal, el nombre d’habitants oficials, la pressió fiscal, la densitat demogràfica i el nombre de zones verdes per habitant.
Madrid té el segon terme municipal més gran (604,4 Km2), el major nombre d’habitants censats (3.477.497), la pressió fiscal més elevada (1.001 €/hab) i el percentatge més alt de zona verda (15,78m2/hab), però és la tercera ciutat en densitat demogràfica (5.652,7 hab/Km2). Saragossa és la primera ciutat en territori (973,78 Km2), la quarta en nombre d’habitants (699.007), la de menor pressió fiscal de les cinc (459,18 /hab) i la segona en zona verda per habitant (9,02 m2/hab). València és la tercera ciutat pel que fa al terme municipal (134,65 Km2), la tercera en població (841.558 hab), la quarta en pressió fiscal (674 €/hab), la quarta en zona verda (4,2 m2/hab) i la tercera en densitat de població (6.134 hab/Km2). Barcelona és la quarta en terme municipal (101,35 Km2), la segona en població (1.713.247 hab), la segona en pressió fiscal (978 €/hab) i la segona en densitat demogràfica (16.798,7 hab/Km2.)
L’Hospitalet és la ciutat que té menys territori (12,4 Km2), la que té, lògicament, menys població (289.510 hab), la tercera en pressió fiscal (840 €/hab), la última en zona verda/hab (3,9 m2/hab) i la primera en densitat demogràfica (22.580 hab/Km2.)
La combinació de totes aquestes xifres ens explica què som: una ciutat sense espai, habitada en excés, amb una pressió fiscal exagerada, sense zones verdes i saturada demogràficament. Les dades expliquen les conclusions. No es tracta d’opinar, sinó de constatar la realitat. Qualsevol govern conscient dels límits territorials i tenint en compte que ningú ens retornarà les 970 hectàrees que Barcelona va espoliar-nos, ja hauria resolt aturar radicalment el creixement demogràfic i, en consonància, hauria paralitzat qualsevol tipus d’operació immobiliària, ja hauria compensat la manca de qualitat de vida limitant la pressió tributària sobre els habitants, i ja faria temps que dedicaria els superàvits financers per l’adquisició d’espai públic per dedicar-lo a allò que és més urgent per la ciutadania: serveis i espai lliure.
En contra del que la racionalitat imposa, l’Hospitalet no solament no atura aquesta dinàmica sinó que evoluciona en sentit contrari. L’any 2025 ha estat la quarta ciutat de tot l’Estat en creixement demogràfic, que vol dir més gent, menys espai i més serveis, i la tercera en creixement relatiu, però en canvi és la última de totes elles pel que fa al terme municipal. La última, exageradament, perquè l’Hospitalet és 82 vegades més petit que Saragossa, 50 vegades més petit que Madrid, 13 que València, 9 que Barcelona, 6 que Torrevieja, 5 que Gandía i 3 que Benidorm.
L’Hospitalet ha crescut 60.000 habitants en el que portem de segle i previsiblement superarà els 300.000 ciutadans aquest 2026 i la seva governabilitat serà més complexa des del 2027
La ciutat va créixer sense parar fins als anys 80 i va aturar el seu creixement en els 20 anys darrers del segle XX
Previsiblement, aquest mateix any l’Hospitalet superarà els 300.000 habitants, una frontera demogràfica a la que mai en la història s’havia arribat. Només un alcalde havia somniat arribar a aquest nombre d’habitants. Es tractava del sisè de la dictadura franquista, José Matías de España y Muntadas, que va fer que la ciutat passés d’uns 125.000 habitants quan ell va arribar al càrrec (1962) fins als més de 250.000, quan va donar el relleu (1973). Aquell alcalde que, en una mica més d’una dècada va multiplicar per dos el nombre d’habitants i, per tant, va més que duplicar la superfície construïda —va ser entre els anys 60 i 80 el segon municipi de Catalunya que més va créixer i que mes territori va ocupar— volia que la ciutat arribés als 300.000 habitants per una única i molt exclusiva raó: era la única manera de ser Procurador en Corts (el pseudo parlament del franquisme) de manera directa. No cal dir que es va quedar una mica per sota del que havia desitjat i per la qual cosa havia convertit la ciutat en la meca dels promotors immobiliaris. Poc després, els altres dos alcaldes del franquisme que el van succeir van intentar no superar la barrera, malgrat que la situació estava tant al límit que a l’any 1981, dos anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques, el cens va escalar fins els 294.000 habitants.
A partir d’aquest moment i fins a l’any 2000, la ciutat va retrocedir en nombre d’habitants. Es va racionalitzar l’edificació —no es va aturar mai del tot— i es van intentar resoldre els enormes dèficits que un creixement d’aquesta envergadura i a aquest ritme havia provocat. A partir de l’any 2000, a la meitat del període de Celestino Corbacho d’alcalde, el nombre d’habitants torna a augmentar, de manera que quan ell plega (2008), la ciutat ha recuperat ja el volum d’habitants que tenia quan Capdevila, el successor de l’alcalde España, va arribar al poder. Aquells 258.000 habitants de l’any 2008, creixen fins als gairebé 275.000 quan Nuria Marín deixa l’alcaldia (17.000 nous habitants d’augment en 15 anys) i, un parell d’anys després, les seves polítiques expansionistes pel que fan a l’edificació, provocaran que la ciutat arribi als 300.000 habitants censats durant aquest 2026.
D’aquesta manera, segons les dades demogràfiques globals i a grans trets, amb Matías d’España l’Hospitalet va créixer 125.000 habitants en 11 anys; amb Capdevila i Perelló (1973-1979) uns 40.000 habitants més; amb Pujana (1979-1994), va decréixer uns 22.000 habitants, amb Corbacho va augmentar uns 12.000 habitants en 14 anys i amb Marín uns 17.000 en els darrers 15 anys.
Aquest volum de població de cara a les properes eleccions de maig del 2027, farà que la ciutat hagi d’elegir no 27 regidors sinó 29, segons la llei electoral, que obliga a que el nombre de regidors sigui senar i a que s’elegeixin 25 regidors si es passen de 100.000 habitants censats i un de mes per cada 100.000 habitants més o fracció. L’Hospitalet haurà d’elegir 29 regidors si supera els 300.001 habitants i 31, si algun dia supera els 400.001.
Seguint el ritme actual, i sempre sobre dades prospectives, el cens electoral estarà al 2027 entorn als 188.000 habitants i el nombre de vots vàlids, si se segueix el ritme de les darreres, al voltant dels 94.500 vots, amb una participació mitjana del 52,5%. D’acord amb la mateixa línia prospectiva, si el PSC es manté sobre el 39% de suport electoral obtindrà 14 regidors. Si ERC se situa com va passar a les darreres al voltant del 13% obtindrà 4 regidors; uns altres 4 el PP (12%) i Vox (11%) i 3 els Comuns (10%). Per tant, anant les coses tal com van anar més o menys l’any 2023, l’oposició mantindria novament una majoria de 15 regidors sobre 14 del PSC.
És evident que aquest estudi prospectiu és basa simplement en els resultats de fa tres anys, però les coses poden canviar notablement perquè la tendència de l’esquerra no és precisament molt positiva mentre que la de la dreta apunta cap a munt. Tampoc s’han tingut en compte altres tendències que poden modificar el pes dels regidors. El cas d’Aliança Catalana és clau, però també pot ser-ho una disminució notable del nombre excessiu de candidatures, especialment del ventall ideològic de l’esquerra. Van haver 17 candidatures a l’Hospitalet i només 5 van obtenir per sobre del 5%. D’aquestes 17 candidatures, al menys 10, podrien ubicar-se en el fragment de l’esquerra i només 3 van obtenir regidors.
De tenir-se en compte on apunten les noves tendències als inicis del 2026 (falta un any i un trimestre per les noves municipals), no és fàcil que el PSC renovi la majoria absoluta i és molt possible que s’incrementi el pes de la franja ideològica de la dreta. Potser no tant com perquè pugui governar còmodament a l’Hospitalet però si per convertir la governació en molt més complexa del que està ara mateix.
