Les dutxes i rentapeus de les platges de l’àrea metropolitana no entraran en funcionament aquest estiu a causa de la sequera. La decisió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’aplicarà a totes les platges de la seva competència excepte a les de de Barcelona, a on només n’hi haurà una per platja. L’estalvi d’aigua aproximat serà d’uns 80.000 m3 entre juny i setembre, segons preveu l’AMB.
Per tal d’estalviar aigua, també s’han posat en marxa altres mesures, com són la neteja manual de mobiliari i instal·lacions, la renovació de claus de pas intern de totes les dutxes i rentapeus per limitar al màxim les possibles pèrdues de les conduccions, un control exhaustiu dels comptadors per tal d’eliminar al màxim les pèrdues d’aigua a les conduccions i reduir el temps de resposta en cas de detectar fuites als equipaments de l’AMB.
“L’estalvi d’aigua aproximat amb les dutxes tancades és de 20.000 m3 mensuals, de tal manera que entre juny i setembre s’estalviaran 80.000 m3” en el conjunt de les platges metropolitanes, segons l’AMB. La neteja manual dels equipaments ja es va començar a aplicar des de fa dos mesos, quan es va decretar l’estat d’excepcionalitat, amb l’objectiu de “reduir al màxim l’ús de mànegues a pressió, que ha permès estalviar més d’un 80% d’aigua”.
La decisió de l’Àrea Metropolitana ha estat en conjunt amb els municipis. Funcionen amb aigua potable per evitar problemes de salut i això impossibilita, per exemple, utilitzar aigua del freàtic, segons va explicar a DELTA Quim Bartolomé, tinent d’alcalde en funcions de l’Àrea d’Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans de l’Ajuntament del Prat. Tampoc es pot utilitzar aigua del mar perquè s’haurà de fer una adaptació del sistema. “De cara a l’any que ve hem de trobar una solució”, va afegir Bartolomé durant l’acte de presentació de la temporada de platges que es va fer dimecres a Gavà.
En estudi les solucions a la pèrdua de sorra
Una de les actuacions més importants que en fan cada any a les platges metropolitanes és la reposició de la sorra. A les del Prat l’aportació es va fer la darrera setmana de maig, amb un total de 80.000 m3. En aquests moment, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té 5 projectes per intentar estabilitzar les platges metropolitanes de Barcelona, entre els quals hi ha un en concret per a les platges del Delta de Llobregat que es preveu que es donarà a conèixer a l’octubre o novembre d’enguany. Un altre d’aquests estudis està a càrrec del Port de Barcelona que està realitzant la radiografia de nous dipòsits de sorra a les zones més fondes de la costa de Barcelona, per tal que en el futur siguin una zona d’extracció de sorres de diferents granulometries per aportar la més a dient a cada platja i que no passi com ara que, per exemple, la que s’aporta al Prat és massa fina i contribueix a que no es pugui estabilitzar. Els Ajuntaments col·laboren amb el Miteco per tal de trobar la millor solució en cada cas, va declarar Quim Bartolomé.
El sistema de dunes retrocedeix al Prat
Un altre del problemes de les platges metropolitanes és la consolidació del sistema dunar. En aquest sentit, cal destacar que “han incrementat la seva extensió al llarg dels últims set anys d’una manera considerable, malgrat la regressió estructural del litoral metropolità. El balanç de la superfície afegida és de 45.100 m2, tenint en compte les platges del delta del Llobregat: Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat”, segons dades de l’AMB. D’aquestes, però, El Prat i Viladecans presenten un balanç negatiu, és a dir, que han perdut superfície de dunes. En metres quadrats, el Prat n’ha perdut 6.470 entre els anys 2013 i 2020, mentre que a Viladecans van ser 7.308 els metres quadrats desapareguts, que representen un -4,84% i un -4,93% respectivament. Aquestes pèrdues són encara més evidents comparats amb els 49.709 metres quadrats guanyats a Castelldefels (un 21,06% més) i amb els 9.176 de Gavà (un 14,71% més).
Segons l’AMB, “els sistemes dunars són un pilar fonamental de la gestió integral de les platges metropolitanes, ja que actuen com a escuts protectors contra els temporals i com a reservori de sorra flexible. Des del 2013 s’estan portant a terme diferents actuacions: construcció de dunes, reforç del front dunar, retirada d’espècies invasores, plantació de vegetació autòctona, senyalització i programes de sensibilització ambiental. Aquesta gestió integral incorpora la participació ciutadana com a element imprescindible en aquesta conservació, de tal manera que els usuaris són protagonistes en la preservació dels ecosistemes”.
Aquesta notícia ha sortit publicada al diari Delta
