La regeneració urbana de barris vulnerables i amb una elevada proporció de població en situació de pobresa és un tipus de política molt comuna, no només a les ciutats europees. Però també ha estat molt variada, tant en els seus objectius, com recursos, inversió, nivells de govern implicats i també resultats i externalitats. Des de la rehabilitació urbanística i d’espai públic, fins a la regeneració comunitària, passant per la inclusió social i laboral i la rehabilitació energètica i d’accessibilitat dels edificis, el focus de les diferents polítiques ha anat variant i evolucionant per tal d’identificar i incloure el màxim de factors de vulnerabilitat sobre els que es pugui actuar.
A Catalunya també en tenim un bon panorama d’experiències, també prou variades. Ja des d’abans del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya – sorgit del desenvolupament programàtic de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial –, la preocupació de les administracions per la persistència de la pobresa i algunes condicions de vulnerabilitat en determinats barris de Catalunya ha estat una constant. Per això, després de la reducció i aturada del finançament del Pla a partir de 2011-12, algunes administracions locals van seguir actuant en els seus barris, amb esforços notables tant dels estressats pressupostos municipals com dels equips tècnics.
En aquest sentit, sempre s’ha evidenciat la necessitat de tornar als nivells previs d’inversió que va oferir el Pla de Barris, així com de coordinació programàtica i de generació-compartició de coneixement específic. I tal era l’evidència d’aquesta necessitat que el 29 de desembre de 2022 el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei 11/2022, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, que preveu la creació d’un fons de finançament per a projectes que persegueixin l’erradicació d’aquests factors de vulnerabilitat urbana.
Diversitat de programes i enfocaments
A conseqüència d’aquesta preocupació generalitzada i d’aquest mandat del legislatiu per a la Generalitat, en aquest 2024 tenim fins a quatre programes de diverses institucions que, des de diferents enfocaments i amb orientacions específiques, busquen posar remei a aquesta situació que pot semblar cronificada.
Les institucions i els programes de referència són:
Font: elaboració pròpia a partir d'informació publicada.
Segons les dades disponibles, s’han comptabilitzat 70 plans o projectes de barri entre els 4 programes, alguns d’ells en el mateix barri. Gran part d’aquests projectes, 31, són en barris d’alta o molt alta vulnerabilitat[1]. I la gran majoria dels projectes, 48, són en barris de la regió metropolitana, així com també ho són tots els barris altament vulnerables on coincideix més d’un programa. Així doncs, s’evidencia com la ubicació a la metròpoli barcelonina és un atribut comú i compartit de la molt alta vulnerabilitat urbana, fet que recomana una mirada metropolitana no només en les diagnosis sinó també en la coordinació dels projectes.
Malgrat que se centren en la “regeneració” de barris especialment vulnerables, els quatre programes són bastant diferents. Les diferències es troben des del focus de la regeneració (urbanística, social, comunitària, de l’ocupabilitat, etc.), fins als criteris de selecció (segons l’índex o sistema de classificació de la vulnerabilitat, mesclat amb l’ús d’altres criteris i, en conseqüència, el llistat final dels barris), o en la configuració tècnica-metodològica (abast territorial, recursos destinats, objectius, funcionament, rendiment de comptes, avaluacions, etc.). Una varietat d’experiències que ens podria aportar moltes dades i encara més coneixement que l’existent.
A més, en els casos dels barris seleccionats pel programa de Barris amb Futur de la Generalitat, compten amb una taula de governança de cada projecte de barri, on es facilita aquest tipus de coordinació tècnica de la intervenció, a escala local. Un espai de governança molt oportú que, en principi, no trobarem en els barris seleccionats en altres programes, però pels que també es podria estudiar la seva utilitat.
I també trobaríem diferències entre projectes de regeneració segons la capacitat tècnica que ja s’ha pogut generar per a cada barri, perquè alguns ajuntaments des de fa bastants anys han creat plans i oficines amb equips específics per als seus barris més vulnerables. Aquest és el cas del barri de Sant Cosme al Prat del Llobregat (Pla Estratègic), la de les Planes-Blocs Florida a l’Hospitalet de Llobregat (Pla Integral), o la de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat (Pla Director Integral Comunitari), per citar-ne només algunes. Mentre que en altres barris encara no disposen d’aquests equips específics i especialitzats, per diversos motius.
Font: Ajuntament de Barcelona. Vista alçada de la transformació urbana de la Colònia Castells.
D’altra banda, en aquests barris en què coincideix més d’un programa[2], tots ells de la regió metropolitana, els mateixos equips tècnics municipals ja fan una coordinació tècnica de recursos oferts des dels diferents programes atorgats (coordinació dels finançaments, de la coherència i consistència de les diferents intervencions, de les justificacions i informes, etc.). Però, probablement, una coordinació institucional prèvia dels programes podria facilitar la feina d’aquests equips.
Totes aquestes diferències entre els programes de regeneració urbana no tenen per què ser negatives. Senzillament, responen a unes intencions diferents de cada un, als recursos de què disposa o a una voluntat de repartir el finançament entre necessitats diferents. I, en qualsevol cas, la diversitat sempre ens pot aportar informació i coneixement, com dèiem. No obstant això, totes aquestes diferències entre els quatre programes també és un aspecte que es podria analitzar en global i amb detall per entendre si una mirada conjunta i un treball més coordinat podrien millorar l’eficàcia i eficiència de cada un i en conjunt.
Així doncs, des del PEMB creiem que podria resultar molt útil fer un treball de coordinació institucional d’aquests quatre programes, que busqués una major i millor capacitat d’intervenció pública integral i integrada de tots ells per tal que la millora dels condicionants de vida en aquests barris vulnerables sigui més integral i sostenible. Aquesta coordinació institucional buscaria:
- Una complementarietat més acurada i més clara en els objectius i el desenvolupament de cada programa, per una major integració i eficàcia de la intervenció;
- Una major eficiència dels recursos invertits en la intervenció, reduint duplicitats que es puguin detectar;
- La compartició d’informació i dades per tal de consolidar coneixement sobre regeneració social i urbana de barris a Catalunya;
- La integració del retiment de comptes a les institucions per part dels ajuntaments amb barris en els quals actua més d’un programa, reduint el treball burocràtic;
A més, la concentració territorial de barris altament vulnerables a la regió metropolitana interpel·la especialment al PEMB, veient la necessitat d’un treball de coordinació específic i propi d’aquesta escala, que complementi la coordinació institucional necessària per a tot el territori català.
El paper del PEMB en la coordinació institucional
Què podria aportar el PEMB a l’hora de desenvolupar una tasca de coordinació institucional de les diferents iniciatives de regeneració urbana, social i comunitària de barris?
- Aportació institucional: és una organització dedicada a la planificació estratègica urbana i metropolitana des d’una vessant eminentment tècnica i col·laborativa, a partir de consensos suficients.
- Coneixement del territori: el fet que tant 48 dels 62 plans o projectes de barri siguin de la regió metropolitana, com que tots els barris de màxima vulnerabilitat també s’hi concentrin.
- Focus en desigualtats i segregació: té les desigualtats socials i la segregació urbana com a focus de treball de la Missió de Cohesió Territorial del Compromís Metropolità 2030, i també està present en totes les missions de forma transversal. En termes de compromís d’actuació, encaixa amb la mesura estratègica 33-Pla de rehabilitació integral de barris, que el PEMB vol col·laborar a impulsar i coordinar.
- Part de l’ecosistema d’agents: per la seva feina reconeguda, el PEMB disposa de contacte amb entitats molt diverses de l’RMB i fora que treballen en drets i atenció social a col·lectius i en barris vulnerables.
- Metodologia i equip: l’èmfasi en la necessitat de coordinació d’agents i la generació de noves capacitats metropolitanes per avançar en les polítiques públiques va portar l’equip del PEMB a formar-se i especialitzar-se en processos de facilitació de treball, amb experiència suficient per disposar d’un estil metodològic propi, contrastat i agraït pels col·laboradors. A més, que el seu equip està versat en tots els temes de polítiques urbanes i les seves múltiples interrelacions.
Tant de bo que les 4 institucions triïn les seves polítiques de regeneració urbana, social i comunitària com un àmbit on poder treballar conjuntament i treure profit de la coordinació. Perquè, en això crec que estarem tots d’acord, que l’oportunitat s’ho val.
[1] Els barris d’alta o molt alta vulnerabilitat serien caracteritzats en els decils 9 i 10 de l’IVU; intensitats 6 i 7 de l’IVSo; o bé amb 5, 6 o 7 àmbits de vulnerabilitat del BAF, segons cada programa.
[2] Barris on coincideixen diversos programes de regeneració urbana, social o comunitària: el de Ca n’Espinós a Gavà, amb 2 programes, el de Sant Cosme al Prat de Llobregat amb 3 programes, el de les Planes-Blocs Florida a L’Hospitalet de Llobregat amb 3 programes, el de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat amb 2 programes, el de Camps blancs a Sant Boi de Llobregat amb 2 programes, el de Ca n’Anglada a Terrassa amb 2 programes, el de Fondo a Santa Coloma de Gramenet amb 2 programes o La Salut i Sant Roc a Badalona amb 2 programes de regeneració de barris cadascun. Són barris que exemplifiquen la persistència de la pobresa de la seva població resident a través dels seus condicionants d’entorn.
