S’acaba de celebrar el 40è aniversari de l’Institut Metròpoli (abans, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, IERMB), consorci públic que desenvolupa activitats de recerca urbana, formació i transferència de coneixement, principalment a l’àrea i la regió metropolitana de Barcelona. Una de les seves publicacions més interessants és “La metròpoli en 100 indicadors. L’AMB en xifres”. És un document que hem referenciat en alguns articles amb anterioritat, parlant d’alguns dels aspectes concrets que s’hi detallen. Enguany és la 10a edició i ens hem volgut aturar a estudiar com de ben parada (o no tant) surt la nostra ciutat en el conjunt d’indicadors que s’hi mostren.
L’àrea metropolitana de Barcelona es defineix en el seu propi web com: “l’administració pública del territori metropolità de Barcelona que ocupa 636 km2 i que conformen 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. L’àrea metropolitana és un fet territorial, social, demogràfic, econòmic i cultural que s’ha anat conformant al llarg del darrer segle, com a producte del creixement i la connexió dels sistemes urbans de l’entorn barceloní. És l’aglomeració metropolitana més important del Mediterrani occidental, on es genera la meitat del PIB de Catalunya.”
El gran titular podria ser que, en molts dels aspectes d’estudi, hi ha una gran desigualtat entre aquests 36 municipis que conformen l’AMB. La conclusió que se n’extreu és que no té gaire a veure la manera de viure d’una persona de Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès o Sant Adrià de Besòs d’una de Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern o Tiana, per dir-ne alguns municipis.
L’estudi es desglossa en 8 grans blocs: Demografia, Cohesió social i urbana, Habitatge, Convivència i Seguretat, Economia, Mobilitat, Sostenibilitat i Governança. Farem una pinzellada de cada un.
Demografia
Santa Coloma és la quarta ciutat de l’AMB en nombre d’habitants i la novena de Catalunya, amb 119.862, un 1,6% més que l’any anterior. Té una densitat de 17.028 hab/km2, el 2n més dens de Catalunya. Més endavant, en l’apartat de cohesió social i urbana queda més palesa la influència d’aquesta alta densitat.
L’acollida de població estrangera és un dels indicadors amb gran disparitat a l’AMB. Mentre que en alguns municipis la població d’altres nacionalitats supera el 22%, com en el cas de Gramenet, l’Hospitalet, Barcelona o Castelldefels, en d’altres no supera el 6%, com Badia del Vallès, Santa Coloma de Cervelló o Tiana.
Sovint es vincula la pobresa amb la presència de població nouvinguda, Badia del Vallès desmenteix aquesta afirmació.
Cohesió social i urbana
És un dels blocs més importants i on la nostra ciutat destaca negativament en uns quants indicadors.
El primer d’aquest bloc és la Renda anual mitjana per unitat de consum. A la nostra ciutat és de 17.164 euros (amb dades de 2021). Només Badia del Vallès se situa per sota. A l’altre extrem tenim Sant Cugat, amb una renda mitjana de 35.537 euros, més del doble que aquí.
El 27,2% de la població de l’AMB està en risc de pobresa o exclusió social, cinc punts més que el 2023. A la nostra ciutat, la proporció de població amb ingressos per sota dels 7.500 €/any (del que es considera baixos ingressos) és el 13,4%. Només Sant Adrià està per sota, i l’Hospitalet ocupa el tercer lloc.
Aquests mateixos 3 municipis som també els que tenim el percentatge de pobresa infantil més elevat. Aquest cop, Santa Coloma ocupa el primer lloc d’aquest trist podi, amb el 36,2%. Tenint en compte que segons dades de l’Idescat, a la nostra ciutat hi ha 20.020 infants entre 0 i 16 anys, significa que 7.247 nens i nenes colomenques són pobres. Perquè ens fem a la idea de què vol dir això, aquesta xifra és similar a tota la població de l’Ametlla de Mar.
Si parlem de l’extrem oposat de la població, som el tercer municipi amb més gent gran amb rendes baixes, unes 2.400 persones, de les quals les dones són les més afectades, un 11,3% enfront del 8,7% d’homes. Al conjunt de l’AMB aquesta desigualtat entre afectació de pobresa a dones i homes és encara més pronunciada amb 5,5 punts de diferència.
Quant al tipus d’ingressos, a la nostra ciutat, el 61,1% de la població viu en llars on l’ingrés principal prové de les rendes de treball (a l’AMB és de 10 punts més, el 70,5%). La nostra ciutat és de nou campiona en nombre de llars on el principal ingrés prové de transferències socials, el 31,9%. Una altra vegada, Badia del Vallès ens acompanya en segon lloc.
La població mitjana anual beneficiària de la renda garantida de la ciutadania (RGC) és un dels altres indicadors amb xifres més desiguals de l’AMB. Mentre que a Sant Adrià la rep un 35% de la població, a Tiana poc més del 3,2%. A la nostra ciutat, cobra aquesta prestació el 19,3% de la població.
L’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU) és un indicador sintètic que mesura la concurrència de riscos socials i residencials a escala de barri (àmbits estadístics metropolitans, AEM). Amb dades de 2021, les zones metropolitanes amb una concentració més elevada de barris vulnerables es troben a l’Eix Besòs. Badia del Vallès (100%) i Santa Coloma de Gramenet (50,8%) són els municipis amb una proporció més elevada de població residint en aquest tipus de barris.
Habitatge
El preu mitjà del lloguer a la nostra ciutat −amb dades de 2023− és de 687 €/mes. La mitjana de l’AMB és 1.040,7 €/mes. Si traiem Barcelona, la mitjana seria de 884,1 €/mes. Encara estem entre els municipis amb preu de lloguer més baix de l’AMB, però ha pujat un 7,8% respecte a l’any 2022.
Pel que fa a llançaments practicats, el 2023, en els partits judicials de l’AMB es van practicar un total de 2.401 llançaments, un 18,6% menys que l’any anterior. Del total de llançaments practicats, el 79,6% van ser relacionats amb la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), mentre que tan sols el 10,4% van ser conseqüència d’execucions hipotecàries.
Convivència i seguretat
En aquest bloc ens aturem en l’índex de victimització. Diu l’informe que “L’índex de victimització mesura la proporció de persones residents a l’àrea metropolitana que han patit un fet que consideren delictiu durant l’any anterior a la realització de l’enquesta”. Santa Coloma amb un 23,6% està pràcticament en la mitjana de l’AMB. Som la ciutat en la qual més s’ha incrementat aquest índex: 9,7 punts (69,6%), malgrat que es justifica perquè es partia d’una de les xifres més baixes l’any anterior (13,9%).
Economia
Santa Coloma presenta el salari mitjà dels treballadors/es més baix de l’AMB, 23.556 €/any (dades de 2022). A l’altre extrem se situa Sant Cugat, amb un salari mitjà de 50.278 euros, més del doble que el de la nostra ciutat.
De nou, en aquest indicador, la diferència entre homes i dones –el que anomenem bretxa salarial− és significativa. A la nostra ciutat les dones cobren de mitjana el 21,2% menys que els homes, uns 5.500 euros de diferència. Sant Feliu de Llobregat ostenta el dubtós honor de ser la ciutat amb la bretxa salarial més gran, el 40,2%. La mitjana de l’AMB és 17,6%.
La mitjana de població aturada és de 6.577 persones, de les quals, el 31,9% (unes 2.100 persones) no percep cap prestació de desocupació.
Mobilitat
Aquests indicadors no estan desglossats per ciutats, sinó per tipologia de desplaçaments i de mitjà de transport.
Sostenibilitat
La nostra ciutat és la ciutat de l’AMB amb menys consum domèstic energia elèctrica per habitant, 854 KWh/hab (dada de 2020), el segon pel que fa al consum domèstic d’aigua (2022), 92,2 l/hab i dia i el tercer amb menys generació de residus (2022), 1,06 kg/hab i dia. Per contra, som el municipi amb el pitjor índex de recollida selectiva, és a dir, els que pitjor separem els residus, el 26,6%, molt lluny del 50% que exigia la directiva Europea per a l’any 2020 i del 55% que exigeix per al 2025. D’aquest tema ja n’havíem parlat en dos articles al juliol i setembre del 2021, per desgràcia, plenament vigents tres anys després.
Som una ciutat poc consumidora i generadora de residus, però també poc recicladora. Tiana, amb servei porta a porta, té un índex de recollida selectiva del 81%.
Governança
Santa Coloma, una ciutat que es vanta dels seus processos participatius, resulta que és un dels 12 municipis de l’AMB que encara no té plataforma de participació ciutadana.
Pel que fa a l’autonomia fiscal (dependre menys de les aportacions d’altres administracions), el nostre ajuntament se situa entre els de cua, amb un 29,5%, només superat per Badia. Els municipis amb més autonomia fiscal, són Castellbisbal, Begues i el Prat, al voltant del 70%.
Per acabar amb aquesta repassada dels indicadors, la relaxació de les regles d’estabilització fiscal arran de la pandèmia, que inicialment no va provocar un augment de la ràtio del deute sobre ingressos corrents, sí que ho fa a partir de l’any 2022, moment en què alguns municipis, com per exemple el nostre, mostren una tendència a l’augment.
En resum, el tancament del cicle polític de l’anterior equip de govern deixa una ciutat amb la majoria d’indicadors en situació molt preocupant i sovint a cua de la resta de municipis de l’AMB. El nou equip de govern té una àrdua tasca al davant per revertir aquests valors.
