Les “Agents culturals” de Wad Ras

A Wad Ras, l’únic Centre Penitenciari de dones existent a Catalunya i situat a Barcelona, resideixen actualment una mica més d’un centenar de dones que, per diferents delictes, compleixen condemna privades de llibertat o estan a l’espera de judici. Wad Ras és, a més, l’únic centre penitenciari on existeix un mòdul de mares, és a dir, un mòdul específic on les dones/mares privades de llibertat poden conviure amb els seus plançons fins que compleixen tres anys.

Per M. Gabriela Serra

L’edifici de Wad Ras és vetust, va ser construït el 1915 i, des de llavors, ha estat utilitzat per a diferents funcions, inicialment com a escola/ reformatori, posteriorment com a centre de menors, fins a ser presó de dones i centre obert… És un edifici que manca d’espai suficient per a totes les activitats i tasques  que en ell es desenvolupen, i a més compta amb instal·lacions precàries quan no inexistents.

A Wad Ras habiten dones amb jornades de 24 hores que són –o poden arribar a ser – excessivament llargues, pesades, monòtones i avorrides. Són dones privades de llibertat, la qual cosa implica viure recloses en uns espais massa limitats, amb escasses possibilitats de moments d’intimitat, de recolliment, d’assossec individual… I, no obstant això, aquest vetust edifici està ple d’activitat, està ple de vida…

Perquè, més enllà de les activitats que tot centre penitenciari realitza: escola elemental, formació professional, tallers productius, activitats esportives, formacions programades des de la direcció del Centre, més les tasques de cuina, neteja, etc. … A Wad Ras existeixen les Agents culturals. Són un grup d’unes 12 o 15 dones (no sempre totes poden participar en cadascuna de les reunions setmanals per incompatibilitat amb alguna activitat puntual programada) que, de manera voluntària, es constitueixen en dinamitzadores d’un ampli ventall de propostes culturals i recreatives que ofereixen i organitzen per  al conjunt de les dones del Centre.

Són les dones que dediquen part del seu “temps lliure” a preparar les conegudes celebracions assenyalades: les festes nadalenques i Cap d’Any, els carnestoltes, revetlles, Sant Jordi… És espectacular la capacitat que tenen per a -amb els escassos recursos que el Centre penitenciari disposa- ser capaces d’organitzar exposicions de dibuixos, concursos literaris, desfilades, balls, representacions teatrals, competicions esportives, etc. amb una dosi d’imaginació i capacitat de reciclatge de materials que ja voldrien molts centres.

Però també s’acuren a posar a l’agenda altres dates de celebració: el 8 de març, dia contra la violència masclista, Primer de maig… i no queda aquí. A més, inclouen temes relacionats amb esdeveniments polítics i/o socials que els generen interès. Enguany han organitzat conferències sobre la guerra a Ucraïna, el canvi climàtic, les immigracions al Mediterrani, els drets LGTBI… al mateix temps que han programat actuacions artístiques, en les quals Santa Coloma ha estat present gràcies a la participació de l’Orfeó Tanit, el grup de teatre documental, Dona’t veu i el grup d’havaneres Vela Llatina.

Són dones joves -crec que cap major de 30 anys- d’orígens diversos i cultures diferents. Unes amb més estudis que d’altres, i altres amb més habilitats i imaginació que moltes. Dones que es neguen a desaprofitar qualsevol possibilitat d’aprendre, de gaudir, de canalitzar les seves energies, de desenvolupar les seves habilitats… de sentir-se, encara que pugui  semblar neci, agents transformadores de la seva empresonada realitat.

I sí, agents transformadores perquè, més enllà del gaudi, de l’entreteniment, de l’aprenentatge, també promouen l’acció. Quina acció? Doncs, per exemple, després d’una conferència sobre canvi climàtic/sequera, van decidir promoure entre les preses, mesures concretes per a reduir el consum d’aigua, o, després d’una xerrada sobre ecologia, promoure la reutilització d’envasos, evitant els plàstics i optant pel vidre (a l'”economat” es venen begudes), alhora que augmentar el reciclatge de residus. Mesures que, per la seva minsa o nul·la   incidència, poden semblar-nos absurdes, irrellevants o trivials, però que manifesten una sincera voluntat d’actuar com a ciutadanes responsables i solidàries en la mesura de les seves limitadíssimes possibilitats.

És així com, aquestes Agents culturals, després d’abordar el tema de la guerra d’Ucraïna, van decidir recaptar fons per a fer costat a la infància ucraïnesa refugiada que promovia l’ ONGD Save the Children, i així ho van fer. La seva recaptació va aconseguir aplegar uns quatre-cents euros, eren euros aconseguits d’un a un o de dos en dos, diners que aportaven restant-los-hi dels seus ja nimis ingressos, traient-los dels diners que algunes reben pel seu treball en els tallers, i que envien a les seves famílies… van ser els euros més solidaris, amb més valor humà i amb més generositat que jo hagi conegut.

A Was Ras hi ha molta vida, perquè hi ha un munt de dones que saben que tan sols han perdut el dret a la lliure circulació, però cap més altre. Però, malgrat totes les carències i limitacions, no han perdut el dret a pensar, a organitzar, a estimar,  a créixer, a somiar.., Són persones, sols que temporalment, engarjolades.

Aquest article ha sortit publicat a Infograma