El Consell Metropolità va aprovar ahir, 10 de febrer, inicialment per segona vegada el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), el gran full de ruta que defineix la metròpolis del futur. Establert per la llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), juntament amb el Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità (POUMet), és l’instrument que inicia la renovació del Pla General Metropolità, vigent des del 1976, i dels plans d’ordenació dels municipis de l’àrea metropolitana.
Aquesta nova versió del PDUM s’ha aprovat amb els vots a favor dels grups PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, el vot en contra de Vox i les abstencions de PP i dels consellers de l’Hospitalet de Llobregat David Quirós, Jesús Husillos i David Gómez, del PSC, i Jaume Graells, d’ERC.
Del document, de més de 5.000 pàgines, i de la seva aprovació en va donar compte ahir mateix la propia AMB en una roda i una nota de premsa que recullen els trets més rellevants i les magnituts genèriques del pla. Ho recollim a continuació.
Per què una segona aprovació inicial?
Després de la primera aprovació inicial, el 21 de març del 2023, l’AMB ha rebut, en el període d’informació pública, 5.184 al·legacions i informes (recollits en 528 documents) per part d’administracions (Generalitat, ajuntaments metropolitans i ajuntaments de municipis limítrofs), entitats, organismes i particulars.
Des del seu inici, les tasques de redacció del PDUM han comptat amb la participació de la ciutadania, i en la mesura que ha estat possible ha incorporat les seves al·legacions.
La magnitud de les modificacions ha fet necessari que el nou document sigui aprovat inicialment per segona vegada, en comptes de seguir el procés de tramitació habitual que hauria portat a l’aprovació provisional. Buscant sempre el consens i la transparència, el nou redactat es basa en quatre aspectes principals:
· Potenciar el caràcter estratègic i flexible del PDUM i posar èmfasi en la definició del procés més que no pas a plantejar propostes tancades i finalistes.
· Reforçar la claredat i la senzillesa del Pla per aconseguir propostes clares i sense ambigüitats. Així, el període transitori fins a la redacció del futur POUMet no serà un temps d’espera, sinó un període per avançar.
· Reforçar la seguretat jurídica del document i garantir-ne la tramitació i l’encaix en el marc legislatiu urbanístic i sectorial.
· Aplicació de canvis substancials en el document, principalment en els criteris de classificació del sòl del PDUM, que han esdevingut més flexibles, i en la definició dels conceptes àrees d’oportunitat metropolitana (AOM) i àrees de regeneració dels espais oberts (AREO).
Els resultats en indicadors
El PDUM busca millorar les condicions territorials i urbanístiques de l’àrea metropolitana i la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen. Alguns exemples relacionats amb els reptes més urgents són els següents:
Demanda d’habitatge i activitat
Les propostes del PDUM permetran crear al voltant de 220.000 habitatges principals més a l’AMB, amb una forquilla que oscil·la entre els 167.800 i els 262.000 en funció de la combinació amb sostre per a activitat econòmica. Així, l’oferta d’habitatge serà suficient per atendre el creixement de població previst a l’àrea metropolitana fins a l’any 2050, d’uns 184.000 nous habitants que, a causa de la reducció de la mida mitjana de les llars, necessitarien 131.377 habitatges més. Amb aquesta previsió de creixement, l’any 2050 l’AMB arribaria a uns 3.582.000 habitants, la seva població ocupada resident seria de prop d’1.573.000 persones i els llocs de treball localitzats, aproximadament uns 1.760.000.
Equilibri funcional entre residència i treball
Pràcticament tots els municipis de l’àrea metropolitana incrementaran la proporció d’habitatge si estan especialitzats en activitat o, al contrari, incrementaran el sostre per a activitat si estan especialitzats en residència. El coeficient entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats que mesura aquest equilibri passarà de 0,89 a 0,91 en el conjunt de l’àrea metropolitana, és a dir, serà més proper a l’equilibri funcional que indica l’1. D’aquesta manera, s’aconseguiran teixits urbans mixtos, una distribució de les activitats més propera als llocs de residència de la població i una reducció de la mobilitat motoritzada.
Classificació del sòl
El PDUM aconseguirà encabir els creixements de població i activitat previstos a l’àrea metropolitana fins a l’any 2050 doblant la capacitat del planejament vigent, desclassificant sòl i no consumint-ne de nou. Així,la proposta del PDUM representarà una reducció de 1.850 hectàrees de sòl urbà i urbanitzable del planejament vigent, superfície que, lògicament, passarà a ser no urbanitzable. Això serà possible gràcies en bona part a la concentració dels principals creixements en les àrees d’oportunitat metropolitana (àrees ja existents amb necessitat de ser transformades, situades en llocs estratègics i amb potencial per encabir futurs creixements) i a la millora del medi urbà en les àrees de regeneració urbana, tant residencials com d’activitat econòmica.
La fita del 10% d’habitatge assequible
El PDUM fa una aposta decidida per facilitar l’accés i la permanència a l’habitatge de la població, especialment dels col·lectius més desafavorits. Així, més del 10 % dels habitatges principals de l’àrea metropolitana (166.060) seran assequibles i estables –en l’actualitat no arriben al 2%– i, a més, se’n garantirà un mínim del 7,5 % en cadascun dels àmbits funcionals (Vall Baixa i Ordal, Llobregat Delta, Llobregat Continu, Nord, Vallès i Barcelona). Aquest percentatge equival a la meitat de l’Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU) del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH). A més, amb aquestes propostes es podrà arribar fins al 17% d’habitatge assequible, per sobre del 15% requerit pel PTSH.
Espais lliures i equipaments
El PDUM garantirà una dotació d’equipaments i espais lliures suficients per atendre les necessitats de la població en termes quantitatius, considerant criteris de proximitat i de tipus dels serveis que ofereixen. Amb 3.147 hectàrees d’equipaments i 5.748 hectàrees d’espais lliures públics es prioritzarà la preservació dels valors ambientals dels espais oberts. D’acord amb l’escenari base, la ràtio d’espais lliures per cada 100 m2 de sostre residencial per al conjunt de l’àrea metropolitana se situarà en 25,6 m2, és a dir, per sobre dels 20 m2 que estableix la legislació vigent.
Mobilitat sostenible
Els 240 quilòmetres de les avingudes metropolitanes proposades pel PDUM permetran que la meitat del sòl residencial actual de l’àrea metropolitana (el 50% de la seva superfície, que conté un 64,2% dels habitatges), i un 58,2% del sòl dels polígons d’activitat econòmica es trobin a menys de 500 metres d’aquests nous canals per al transport col·lectiu i la mobilitat activa, és a dir, on s’hi pot fer ús de mitjans de mobilitat més sostenibles, com el transport públic i la bicicleta. Els 735 km de carrers estructurants, els 140 km de connectors estructurants i els gairebé mil quilòmetres d’eixos verds han de servir per articular ramificadament la resta del territori amb aquestes avingudes i incrementar encara més la seva cobertura.
Metabolisme i recursos naturals
Totes les propostes del PDUM estan dissenyades per preservar els recursos del territori a partir de criteris d’estalvi, reaprofitament, circularitat i proximitat. Per a les infraestructures energètiques, s’espera que el consum domèstic per habitant es redueixi un 12% per habitant i un 19% per unitat de sostre d’activitat econòmica, alhora que es fa augmentar l’autosuficiència elèctrica de l’1% actual al 32%. Pel que fa als residus, es preveu una reducció en la generació d’un 5% per habitant, i d’un 18% per sostre d’activitat econòmica. Pel que fa al cicle de l’aigua, s’aconseguirà reduir el consum domèstic d’aigua per habitant un 4%, i un 2% per sostre d’activitat econòmica. A més, s’augmenta fins al 58% l’aprofitament potencial futur d’aigua provinent de recursos alternatius (aqüífers i regenerada).
Reducció d’emissions
La previsió de creixement a l’àrea metropolitana en l’horitzó 2050 amb els models de consums actuals comportaria un augment de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) de gairebé el 16% respecte a la situació actual. Les propostes del PDUM contribueixen directament o indirectament a l’objectiu d’aconseguir ciutats neutres en carboni, i poden incidir en reduir un 24% l’emissió d’aquests gasos respecte de l’escenari de partida, és a dir, un 40% en termes nets. Les propostes més rellevants en aquest sentit són les associades al model de mobilitat (que representen un 21% de reducció dels GEH actuals), les associades a la rehabilitació dels teixits urbans (8% de reducció) i les associades a la generació d’energia renovable en teixits urbans i espais oberts (8% de reducció).
45 dies d’alegacions
Després de la segona aprovació inicial del PDUM, aquest, amb les seves prop de 6.000 pàgines, quedarà sotmés a un periode d’exposició pública i d’al·legacions de 45 dies abans de ser aprovat de forma definitiva, segons es va anunciar ahir.
