L’Institut Metròpoli el 2024 publicava a “La metròpoli en 100 indicadors”, amb dades de 2021, l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU), un indicador que mostra el percentatge de població amb vulnerabilitat urbana extrema i la seva distribució per barris i ciutats de l’àrea metropolitana (AMB). El resultat, com en anys anteriors, és demolidor. Santa Coloma de Gramenet concentra el percentatge més alt de població amb vulnerabilitat urbana extrema de l’AMB: el 50,8%. La meitat de la seva població: 60.192 habitants.
En aquest context, l’any 2022 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet publicava el darrer Informe social fins ara, “El territori en un flaix” amb dades de 2021 en el què les taxes d’indicadors com els de risc de pobresa, de pobresa infantil i juvenil i d’abandonament educatiu prematur (AEP) de la ciutat, i d’alguns dels seus barris, quasi doblava la mitjana catalana del 31,8% –ja molt alta– de risc de pobresa dels menors de 18 anys. I la d’AEP (14,8%) la triplicava i, en algun barri, la quadruplicava1.
És a partir d’aquesta realitat social i educativa que considerem crítica que decidim elaborar un Informe social dividit en dues parts. En aquesta primera, Pobresa infantil i crisi educativa a Santa Coloma de Gramenet, analitzem, a partir de les dades al nostre abast, quin és l’estat de les desigualtats econòmiques, socials i educatives a Santa Coloma en el context metropolità, autonòmic català, estatal i europeu, amb acotacions i reflexions crítiques sobre les problemàtiques socioeducatives que generen i quines són, al nostre parer, les seves causes estructurals i polítiques. En aquest article n’extractem una part.
I. La pobresa infantil i juvenil, una emergència social a Santa Coloma
En el cas de la població de Santa Coloma de Gramenet, les dades de 2021 ens mostren que el 37% dels infants i joves menors de 18 anys (8.006 menors) està en situació de risc de pobresa i exclusió social (3,5 punts per sobre de la mitjana de l’AMB) i que en els barris dels districtes V i VI la pobresa dels menors arriba fins al 48,1% i el 51,4%, respectivament. És a dir, que 1 de cada 2 infants i adolescents d’aquests dos districtes estan en risc de pobresa i exclusió. És rellevant esmentar que els barris d’aquests dos districtes, com en el cas dels adults pobres, amb el 37,5% de la població menor de 18 anys, concentren el 50% dels menors pobres i en risc d’exclusió de la ciutat (3.991).
No obstant les dades anteriors, com es pot veure en el gràfic següent (1), si a aquestes taxes de risc de pobresa i exclusió se’ls aplica la correcció del llindar autonòmic de 2021 la situació empitjora encara més i la mitjana passa del 37% al 45,3%, amb un augment de 1.904 menors més en risc de pobresa o exclusió, arribant als 9.910 de 21.530, quasi la meitat de la població menor de 18 anys de la ciutat. És a dir, un de cada dos menors està en aquesta situació, 14 punts per sobre de la mitjana catalana (31,8%), que ja és molt alta. Cal remarcar, però, que en els barris dels districtes V i VI la pobresa infantil i juvenil i el risc d’exclusió passa del 48,1% al 58,3% i del 51,4% al 62,3% respectivament (4.838 menors) i aquests dos districtes, com hem dit, concentren el 50% d’aquesta franja de població. En els districtes I i II arriba fins al 40% i la resta de districtes superen en 5 punts la mitjana de Catalunya (31,8%).
Tanmateix, aquestes són unes dades que es mantenen estables amb percentatges similars des de fa anys, i amb poques variacions (2017-2021 són les sèries que s’han pogut consultar). És a dir, en general són dades persistents de caràcter crònic, fet que posa en evidència un problema social estructural i polític important i mostra sense cap mena de dubte una radiografia esfereïdora de la situació d’emergència social que pateix Santa Coloma de Gramenet. I encara més quan el fet de mantenir de manera persistent durant anys uns índexs de risc de pobresa i exclusió social tan alts, especialment elevats en el cas dels menors de 18 anys, no és de cap manera innocu socialment perquè encadena conseqüències multidimensionals sobre la població d’infants i adolescents que s’interrelacionen, s’amplien i agreugen i cada vegada són més difícils d’abordar i resoldre en la seva complexitat, fent que la transmissió de les desigualtats socials passi de generació en generació i es perpetuï. Dit d’una altra manera, la riquesa com la pobresa s’hereten.
Així, «la pobresa a la infància significa en la majoria de les ocasions la pobresa en la totalitat del cicle vital; és a dir, una privació material i social de la qual resulta molt difícil escapar i es manté al llarg de tota la vida» (EAPN, 2023) i té múltiples conseqüències individuals i col·lectives i uns costos socioeconòmics molt importants i permanents, no només per als infants i els adolescents, sinó per al conjunt de la societat.
II. La crisi educativa a Santa Coloma de Gramenet
En relació amb el nivell d’estudis de la població de Santa Coloma de Gramenet, les dades indiquen que té un nivell de formació inferior al de les poblacions del Barcelonès o del conjunt de Catalunya. Si agrupem per blocs els diferents nivells de formació de l’any 2021, un 57% de la població no arribava al nivell de l’ESO (3r d’ESO, equivalent o inferior), un 12% tenia l’ESO o el batxillerat, un 11% l’ESO+CFGM o PFI+CFGM i un 8,5% formació de CFGS o equivalents i només un 11,4% tenia estudis universitaris en els diferents nivells.
L’abandonament educatiu prematur (AEP), una emergència educativa a Gramenet
Pel que fa a l’abandonament educatiu prematur, les dades observades indiquen que a la ciutat hi ha un molt elevat i greu índex d’abandonament escolar prematur (no cursar estudis postobligatoris) que arriba al 45% de mitjana. I en els barris dels districtes V i VI, s’enfila fins el 50-55,6% i el 56-61%, respectivament. I, en aquest cas, també es fa evident que aquests alts nivells d’abandonament educatiu prematur, des d’una perspectiva social i política, són del tot insostenibles i cal una actuació urgent contra la desigualtat socioeducativa per contenir i evitar la fractura que s’està produint.
Tanmateix, com es pot veure en el següent gràfic (1), les dades mostren d’una manera contundent que l’abandonament educatiu prematur a Santa Coloma de Gramenet (45,1%) triplica la mitjana de Catalunya (14,8%). A tall d’exemple, mentre que de mitjana a Catalunya d’una aula de 30 alumnes, només 4,5 no completen els estudis secundaris postobligatoris després de l’ESO, a Santa Coloma de Gramenet, de mitjana, no els completen prop de 15 alumnes. Quasi la meitat de la classe. I en el cas del Fondo-Alt, abandonen 6 de cada 10 alumnes, o sigui, d’una aula de 30 alumnes, 18, més de la meitat, abandonen el sistema educatiu. Tanmateix, pel que fa als barris dels districtes amb menor abandonament educatiu prematur, les dades mostren que doblen la mitjana catalana.
Correlació entre pobresa infantil, nivell d’estudis i abandonament educatiu prematur
Si recollim les dades observades de risc de pobresa i exclusió infantil i juvenil (gràfic, 1) i les relacionem amb les dades d’abandonament educatiu prematur per districtes (gràfic, 2), s’observa una forta correlació entre els percentatges de menors de 18 anys en risc de pobresa i exclusió social amb els d’abandonament educatiu prematur (AEP) que, aparentment, no s’observa pel conjunt de Catalunya.
Explicat d’una altra manera, com es pot observar en el gràfic següent (3), hi ha una correlació molt significativa entre una població amb un baix nivell de renda mitjana familiar i d’estudis, el percentatge de població nouvinguda, i la seva concentració en els barris pobres de relegació i estigmatització i les altes taxes d’abandonament educatiu prematur. És a dir, les taxes d’abandonament educatiu prematur estan correlacionades amb les condicions de segregació socioeconòmica i residencial i amb el nivell d’estudis familiar de l’alumnat, que actua com un mecanisme intergeneracional de reproducció de les desigualtats socials i educatives.
En conseqüència, en el cas de Santa Coloma de Gramenet, i pel conjunt de dades que s’han observat, som davant una situació de desigualtat educativa que s’ha fet persistent i crònica. Un fet que reprodueix, determina i perpetua les desigualtats socioeducatives per classe social, gènere, origen i territori. Tot i que amb diferents percentatges, aquesta correlació es manté en el conjunt dels barris i districtes de la ciutat.
Gràfic 3: Elaboració pròpia. Font: Infosocial 2022 (dades 2021) Ajt SCG i Mapa interactiu-AEAT per a SC Gramenet (*) En no disposar de dades desagregades de les unitats censals de població de l’IST de cada districte, el càlcul de les taxes d’abandonament prematur agrupades per districte són una mitjana d’aproximació de les unitats desagregades del gràfic 2.
D’altra banda, i com analitzem a l’Informe, cada vegada es fa més evident que en el sistema educatiu català les desigualtats econòmiques, socials, residencials, culturals i educatives determinen els diferents nivells d’estudis als quals tenen accés les classes pobres i desfavorides i el baix percentatge d’alumnat d’aquestes classes que arriba als nivells de l’ensenyament superior. En una mostra que analitzem en l’Informe, s’observa de manera clara la correlació entre el nivell social i de renda, és a dir, entre els diferents capitals socials i culturals de cada classe social i l’accés als estudis universitaris.
A tall d’exemple, en una mostra agrupem el nombre d’alumnes de tres territoris amb les rendes mitjanes més altes i de tres territoris amb les rendes mitjanes més baixes. I del total d’alumnes que aporta cada grup a la universitat per cada 10.000 habitants s’obté que el grup de rendes més altes aporta 214,4 alumnes als estudis superiors universitaris i el grup de rendes més baixes només 47,2 alumnes, és a dir, un 82% i un 18% respectivament.
La segregació escolar al municipi
Pel que fa a la segregació escolar cal destacar que, segons dades del Síndic de Greuges, durant el curs 22/23 el municipi tenia una segregació escolar molt alta (tot i que ha millorat en els darrers anys). Concretament, un 34% de l’alumnat d’origen estranger a Primària i del 24% a Secundària haurien de canviar de centre educatiu perquè tots els centres del municipi tinguessin la mateixa composició social.
Tanmateix, com ja hem assenyalat, en relació amb la segregació escolar, hi ha diferents eixos de desigualtat que tenen efectes en l’educació i “l’èxit” o “fracàs” escolar, com la classe social d’origen de les famílies dels infants o joves o la trajectòria migratòria i una correlació significativa entre els alts percentatges d’abandonament educatiu prematur i de fracàs escolar –força més alt en el gènere masculí– i les condicions materials de vida. És a dir, amb uns nivells més baixos de renda i d’estudis, amb la vulnerabilitat social, la pobresa infantil, l’entorn familiar i la segregació escolar i residencial.
Tot i això, vint anys després de detectar-se els “indicis de segregació escolar” per part de la Sindicatura de Greuges, tot i un cert avenç, els resultats encara són insuficients. I la situació a Santa Coloma de Gramenet, amb els elevats percentatges d’abandonament educatiu prematur mostrats en l’Informe –i també l’alt fracàs escolar– és crítica, i és el resultat de la fallida del sistema educatiu català a la ciutat.
L’educació pública a Catalunya no és una inversió social, sinó una despesa low cost
Sabem que la inversió en educació reverteix en les possibilitats d’inserció laboral de la població i en la productivitat econòmica i laboral, així com en la reducció del fracàs i l’abandonament educatiu prematur i la prevenció futura de situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social. I per tant, la inversió en educació està vinculada amb la reducció de les desigualtats socials, econòmiques i laborals.
No obstant això, la mitjana d’inversió i despesa en educació a Catalunya i Espanya se situen per sota de la mitjana de la UE-27 des de mitjans dels anys 90. Per exemple, el 2005, Catalunya era la segona comunitat autònoma per la cua en despesa pública en educació no universitària de l’Estat. I la baixa despesa en educació de Catalunya i l’Estat, per sota de la mitjana dels països de la UE-27, s’ha mantingut fins ara. Tanmateix, també s’observa l’incompliment sistemàtic dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a Catalunya i a Espanya, com el fet que ambdues ocupen els vagons de cua dels indicadors de la UE-27 en tots els períodes observats. Igual pel que fa a la pobresa, la pobresa infantil i juvenil i l’habitatge.
A mode de resum
Algunes de les greus problemàtiques socioeducatives mostrades en l’Informe, al nostre entendre, són el resultat del desplegament en el sistema escolar públic català d’unes polítiques neoliberals que han fet possible les dinàmiques de desigualtat educativa i de segregació escolar que han ampliat la reproducció de les desigualtats socials en el sistema educatiu durant els darrers vint anys i malmès la seva qualitat i equitat i la seva capacitat d’inclusió. Així, l’escola pública catalana que durant els anys 80 es representava a si mateixa com un mecanisme indirecte de redistribució social, d’equitat i de justícia social que iguala, a la pràctica ha acabat actuant com un dispositiu neoliberal de reproducció de les desigualtats socials que trenca per codi postal el mite de l’ascensor social.
És per això que, entre les diferents conclusions i aproximacions crítiques que exposem i analitzem en l’Informe, una de les més rellevants és que s’observa i evidencia una relació significativa entre un context socioeconòmic d’altes taxes de pobresa infantil i juvenil i d’alts nivells de segregació residencial i escolar –i d’una inversió socioeducativa insuficient– que es correlaciona de manera clara amb uns alts nivells de fracàs escolar i d’abandonament educatiu prematur i amb una restricció de les opcions en l’accés a l’ensenyament superior per a les categories socials més desfavorides i la seva relegació gairebé obligatòria a uns nivells d’estudis professionals determinats.
Per acabar, el conjunt de dades observades i analitzades mostren que el model neoliberal de l’escola pública catalana està cada vegada més orientat i organitzat a mantenir i reproduir les desigualtats socials i educatives. És a dir, al nostre parer, les dades posen en evidència que a Catalunya s’ha anat consolidant un model educatiu polaritzat amb una clara relació entre l’origen social i residencial de l’alumnat i els resultats acadèmics que reprodueix i perpetua l’estructura jeràrquica de les relacions socials de classe.
Us podeu descarregar l’Informe complet del quadern núm. 2 de Mirades des de la perifèria del grup de treball DESCMA: Pobresa infantil i crisi educativa a Santa Coloma de Gramenet, gener de 2025.
