El paper del Complex Municipal de Piscines en el foment de l’esport a Sant Feliu de Llobregat és innegable. No obstant això, sí que s’ha posat en dubte la seva solvència econòmica en repetides ocasions. Actualment, l’Ajuntament ha aprovat la liquidació del contracte de concessió amb l’entitat gestora, el Club de Natació Sant Feliu, i treballa en la redacció d’un nou plec de condicions, però la tasca no està sent fàcil.
Per Irene Delgado
Són les set de la tarda d’un dimarts i el vestuari femení d’abonats del Complex és ple de gom a gom. Un grup d’amigues de mitjana edat parlen alegrement mentre es preparen per a una classe de zumba. “Ara que ja m’havia après els balls, els canvien!”, diu una i les altres riuen. Més enllà, una jove d’uns vint anys va d’un costat a l’altre buscant una taquilla lliure per guardar la bossa i a les dutxes dues dones de tercera edat esperen el seu torn després d’una intensa sessió de bodycombat. Gent de totes les edats utilitza diàriament la instal·lació esportiva, des d’infants que van a classes de natació com a part del currículum escolar fins a jubilats que volen mantenir-se en forma i esportistes de natació i waterpolo que competeixen a escala professional. El paper del Complex Municipal de Piscines en el foment de l’esport a Sant Feliu és innegable. No obstant això, sí que s’ha posat en dubte la seva solvència econòmica en repetides ocasions. Actualment, l’Ajuntament ha aprovat la liquidació del contracte de concessió amb l’entitat gestora, el Club de Natació Sant Feliu, i treballa en la redacció d’un nou plec de condicions, però la tasca no està sent fàcil.
Mala sort i pitjor previsió
Des dels seus inicis, l’any 2005, el Complex Municipal de Piscines ha estat deficitari. En aquell moment l’Ajuntament –el PSC en coalició amb CiU i ERC i amb Juan Antonio Vázquez a l’alcaldia– treu a concurs el contracte de gestió de la instal·lació amb l’objectiu de “donar resposta a la demanda ciutadana d’augmentar l’oferta d’equipaments esportius i lúdics”, segons un butlletí de l’Adjuntament. Les condicions que es fixaven era l’explotació de la concessió durant 25 anys i el pagament d’uns cànons a l’Ajuntament.
El maig de 2022, un estudi de l’AIReF, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, va fixar el deute del Complex amb l’Ajuntament en 1.459.184 € entre el deute per cànons impagats, deute per IBI i préstecs. Davant d’aquesta situació sorgeix una pregunta: com s’ha arribat a aquesta situació i per què no es va posar fi abans?
Amb un plec de condicions inviable des d’un començament i una successió d’incidents desafortunats -la caiguda d’una biga poc després de la seva inauguració, la crisi econòmica del 2008 i, més recentment, la pandèmia que va obligar a restringir l’aforament- cap dels equips de govern ha sabut fer econòmicament viable la infraestructura gestionada pel Club de Natació Sant Feliu.
Evolució històrica de la concessió (2007 a 31/03/2021)
D’entrada, a la concessionària que assolís la gestió del Complex se li exigia una important aportació inicial: 2,5 milions d’euros, per la construcció i l’adquisició de mobiliari. Per altra banda, les bases establien un contracte d’explotació de 25 anys i unes condicions que, vist en perspectiva, tots els grups municipals qualifiquen “d’inadequades”.
Redactades en un context de bonança econòmica, les bases van establir uns cànons associats als ingressos i no als beneficis i una previsió de la capacitat de la instal·lació de 4.500 abonats, aforament que, una vegada construït i equipat, s’ha demostrat que és inassolible. “Cert és que el Club va acceptar les condicions del contracte d’una instal·lació encara no construïda i amb unes dades de capacitat que ni de lluny s’han produït per una nefasta previsió per part de l’Ajuntament d’aquell moment. Aquesta capacitat no s’ha complert per un tema de demanda, sinó per la realitat d’espai”, afirma Jorge del Ojo, president del CN Sant Feliu.
Així, l’onze de juny de 2007 s’inicia el servei. La inauguració estava prevista al maig, però es va veure ajornada en detectar-se un funcionament defectuós en el sistema de vessament del vas de la piscina en el període de proves. Cinc mesos després de la seva posada en funcionament, al novembre, el trencament d’una biga obliga a interrompre el servei i el Complex roman tancat fins al juny del 2009, set mesos. “Hi ha un aspecte intangible que influeix a la reobertura: el nombre de persones que estaven interessades al començament i que ja no es van inscriure quan va reobrir” explica Àngels Salas, gerent d’alcaldia.
El context econòmic també havia canviat i l’època de bonança va donar pas a una crisi econòmica que colpejava durament les butxaques dels usuaris. “A la crisi se suma la incapacitat municipal d’aquell moment en reclamar a la constructora, Fomento de Obras y Construcciones, la seva responsabilitat sobre l’impacte que es va crear [pel trencament de la biga]” apunta el president del CNSF. “A partir dels primers dos o tres anys es va veure clarament que el model del contracte no se sostenia en cap sentit”, afegeix del Ojo.
Les dificultats de solvència es van fer presents, doncs, des d’una primera etapa, però no seria fins al 2021 que el ple municipal aprovés definitivament l’expedient de resolució del contracte. Durant aquest període, els diversos equips de govern van optar per estratègies com la concessió d’ajuts econòmics o l’ajornament del pagament dels cànons, com es va fer l’any 2010. Llavors, i veient el balanç de comptes negatiu dels primers anys del Complex, l’Ajuntament va aprovar la demora d’aquests abonaments per un termini de quatre anys al ple municipal del gener.
Però quins són aquests cànons que la concessionària ha de pagar? Jorge del Ojo enumera sis: “un esportiu del 5% dels ingressos, un variable també del 5% dels ingressos, un fix de 68.000 euros anuals, un del 15% dels beneficis, un IBI de 30.000 euros (bonificat a partir de l’any 2019) i un impost de l’Àrea Metropolitana de 7.500 euros anuals”. Un total que, segons Isaac Fulquet, director general del Club Natació Sant Feliu arriben als 300.000 euros anuals.
Però el 2010 els números vermells es veien “com una situació puntual a causa de la crisi”, diu la gerent d’alcaldia Àngels Salas. Per això, a finals d’aquell any, l’Ajuntament, llavors amb el PSC i Lourdes Borrell al govern, atorga una subvenció de 359.789,40 euros a retornar quan hi hagués beneficis.
El món de l’esport també començava a experimentar canvis, els hàbits saludables prenien força. “Abans, l’ús dels equipaments era menor; en canvi, ara l’activitat física es veu com una manera de vetllar per la pròpia salut i el règim d’ús de les instal·lacions és molt més elevat”, reflexiona Salas.
L’any 2011, davant la no recuperació en abonats i els creixents deutes, el ple de l’Ajuntament aprova una subvenció de 2,4 milions d’euros, dels quals 2.157.789,55 € s’havien de destinar per cancel·lar la hipoteca i esmenar el deute i 317,210,45 € per optimitzar l’espai segons confirma el llavors regidor d’esports Manel Carrion en un article del Diari de Sant Feliu del desembre de 2011. Amb relació a aquest important ajut i valorant la resta d’injeccions econòmiques en l’equipament, l’actual primera tinent d’alcaldia Lidia Muñoz reflexiona que “fa la sensació que és un pou sense fons, però el què s’intenta és fer viable un servei públic a la ciutadania, vinculat a la salut i a l’esport” i afegeix que “ningú discuteix les inversions en escoles bressol o serveis socials; aquest també és un servei on cal destinar recursos”.
En aquell moment, el 2012, l’Ajuntament utilitza l’as de la baralla i intervé en la concessió, un procediment que només es pot realitzar un cop durant el contracte. Així, durant dos anys la coalició de govern d’ICV-EUiA i CiU intervé en la gestió de l’equipament esportiu i crea una comissió de seguiment. Des del Club van valorar el procediment com a “positiu en tots els sentits”.
D’aquesta intervenció sorgeixen dos informes contradictoris: un del tècnic interventor, Manuel Barrios, que expressa que es pot continuar amb la concessió i un altre de la Interventora Municipal que indica que “la manca en el pagament del deute pendent dels cànons de la concessió dels darrers anys [és] causa de resolució contractual per incompliment d’una obligació del concessionari” i que, per tant, s’hauria de “resoldre el contracte de concessió administrativa del servei públic de gestió d’explotació del Complex”. Malgrat això, els grups municipals aproven unànimement la continuació de la concessió i la creació de dues comissions: la Comissió de Seguiment i Comissió tècnica operativa del Complex Municipal de Piscines. En aquella sessió també es va aprovar l’ajornament dels cànons de la concessió que estaven liquidats i que es liquidarien durant el període transitori 2014-2017. “En aquells anys el PSC va intentar reflotar-lo, però crec que aquí vam perdre una oportunitat de rescat de la concessió” apunta la número 1 de Sant Feliu en Comú Podem.
El Pla de Viabilitat 2019-2022: un darrer intent per fer solvent la concessió
Una última oportunitat. El febrer del 2018, el Ple aprova l’activació d’un Pla de Viabilitat pel període 2019-2022, per a intentar remuntar la situació econòmica de la concessió i evitar la resolució, on es contemplaven actuacions com la bonificació parcial de l’IBI o una possible compensació dels cànons de promoció esportiva o variables. Aquest estudi i les seves actuacions no va convèncer al grup municipal de Veïns: “no escometien els problemes de fons del Complex, no donaven resposta a la crisi estructural”.
En qualsevol cas, la proposta impulsada pel PSC fracassa en 2020 amb la irrupció de la crisi sanitària de la COVID-19 i el Pla es deroga.
La resolució de la concessió: Lídia Muñoz fa un punt i a part
Finalment, es posa sobre la taula allò innegable: el concessionari no pot donar compliment a les seves obligacions contractuals en matèria tributària i de cànons. L’equip de govern encapçalat per Lídia Muñoz comença a treballar en la finalització de la concessió per mutu acord. “La pandèmia ens ha endarrerit però ens ha demostrat doblement que no hi havia cap altra solució. Volem iniciar una nova etapa sense càrregues”, afirma. Malgrat les restriccions sanitàries i d’aforament, el Complex va romandre obert durant el període de pandèmia per seguir garantint el servei a la ciutadania, diuen des de l’Ajuntament. En aquell temps es van realitzar indemnitzacions que gairebé van arribar als 200.000 € (196.737,30 € tal com recull l’estudi de l’Airef).
“Si entenem que l’esport i activitat física són essencials, seria lògic pensar que una situació sobtada i no previsible com la Covid i un increment dels costos dels consums energètics ha de tenir una cobertura per part de l’Administració Pública per tal de mantenir el servei públic a la ciutadania, no podria ser d’una altra manera” recalca Jorge del Ojo, president del CNSF. I encara que la primera pedra vers la resolució de la concessió ja estava posada, queden reptes per solucionar.
Amb la decisió d’acabar amb la concessió per mutu dissens, el març del 2021 s’estableix un període transitori mantenint-se el Club en la prestació del servei i que havia de concloure a finals d’any. Però la sortida a concurs s’allarga més del que es preveu. L’auge de preus de l’energia dificulta la justificació de la viabilitat econòmica de l’equipament. “Ara mateix no ho podem treure a concurs perquè no es presentarà ningú”, confessa la gerent d’alcaldia Àngels Salas. “Només el setembre de 2022 la factura del gas va sumar més que tot el personal del Complex”, afegeix.
Avui dia, l’Ajuntament assoleix totes les despeses de la instal·lació encara que l’administració va a càrrec de l’entitat gestora. Un cop al mes es duen a terme reunions amb la comissió del període transitori; al respecte, el regidor d’esports Bernat Dausà assegura que “no és que ara se’ns hagi descobert un món nou perquè la comunicació amb el Club sempre ha estat fluida, però sí que ens permet prendre decisions com una inversió de 360.000 euros que vam fer per solucionar el problema de l’aigua calenta als vestuaris i que abans hauria estat un cost que hagués assumit el Club”.
A l’hora de justificar aquestes inversions Dausà fa èmfasi en el criteri tècnic: “és una qüestió delicada i hem de ser responsables; a més, l’Ajuntament està assumint uns costos que fins ara no feia, per tant, ha de prevaler el criteri tècnic”.
Afirma que l’actuació amb la resta de grups polítics ha estat conjunta malgrat que apunta que “una minoria de forces ha volgut fer partidisme” i que ara l’objectiu és “generar un servei que sigui autònom i solvent”. Per a això, el regidor d’Esquerra Republicana de Sant Feliu explica que s’estan valorant les necessitats d’ampliació del Complex. Al respecte, Lídia Muñoz afegeix que “ja tenim la reserva de l’espai: és la zona que ocupava l’anterior piscina, a la prolongació del carrer Girona”.
L’aprovació de la liquidació del deute, l’últim avenç del consistori
El Club de Natació Sant Feliu es tornaria a presentar a concurs si les condicions ho permetessin? Del Ojo dona un sí rotund. “El Club és una entitat de la ciutat i per a la ciutat, no un privat amb objectius purament econòmics i mercantils. Això sí, el nou plec no pot cometre els mateixos errors de l’anterior”, puntualitza.
Però abans de presentar-se a un nou concurs, l’entitat gestora haurà de fer front al pagament del deute de la concessió, que puja fins a 1.459.184 euros. La xifra ha estat fixada per l’Airef i va ser al ple municipal del maig, l’últim del mandat, quan es va aprovar la liquidació definitiva del contracte administratiu de gestió i explotació del Complex, malgrat les al·legacions presentades pel Club de Natació. “L’informe no té en consideració cap dels conceptes que vam demanar: aspectes com el valor de la concessió, la ineficàcia de les plaques solars, el finançament per part del Club d’un sistema de refrigeració i un estudi de població” va enumerar Isaac Fulquet durant la seva intervenció al ple. El director del Club també va subratllar que “els estudis de l’Airef no són informes pericials, el seu contingut no té caràcter vinculant” i va demanar que no es tingués en compte la resolució de l’òrgan independent de responsabilitat fiscal. Malgrat la seva intervenció, la liquidació del contracte es va aprovar pels vots a favor de l’equip de govern, l’abstenció del PSC, Tots Som Sant Feliu i Ciutadans i el vot en contra de Veïns per Sant Feliu. “La decisió s’hauria d’haver ajornat i parlat amb el Club, a més tenint en compte que l’informe de l’Airef no considera elements com, per exemple, la hipoteca que està pagant la gestora” comenten des del PSC. Per la banda de Veïns, els motius són uns altres: “trobem molt difícil votar una liquidació on no consten les dades a dia d’avui”.
“El Complex és un tema… complex” han fet broma algunes de les veus que apareixen en aquest reportatge. Encara queden preguntes sense resposta. Queda per veure quan traurà el futur equip de govern el projecte amb el nou plec de condicions a concurs. Quina ampliació de la instal·lació veuran els usuaris?
El Complex fa aigües, però, aconseguirà ser econòmicament solvent en un futur?
Aquest reportatge ha sortit publicat al diari Fet a Sant Feliu
