Santa Coloma té un dels índexs de pobresa infantil més elevats del país i més de la meitat dels joves i adolescents del districte del Fondo viu en risc de pobresa i exclusió. Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística, publicades recentment, que confirmen que continuem sent una ciutat pobra, tal com dèiem a l’Infograma d’abril de 2022. Què es pot fer davant d’una dada tan negativa? Què es fa? Intentem desgranar-ho
La pobresa infantil és un fenomen complex, perquè afecta persones en situació de vulnerabilitat que han de ser especialment protegides. La Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants estableix la necessitat de posar en marxa accions per augmentar les oportunitats i capacitats de la infància per sortir del cercle de la pobresa. L’interès superior de les criatures obliga a considerar la pobresa infantil com una prioritat.
La pobresa infantil comporta problemes de salut (a Barcelona, per exemple, una criatura de Ciutat Vella té tres anys menys d’esperança de vida que una de Sarrià-Sant Gervasi) i, a més, una sèrie de processos socials, no merament econòmics; és a dir, vulnera els seus drets més fonamentals: escapça trajectòries educatives, i aboca les criatures a reproduir el cicle de la pobresa i les desigualtats. Suposa, per tant, una gravíssima vulneració de drets.
Problemes de salut física
Una de les primeres conseqüències de la pobresa infantil són els problemes de salut, pels canvis en els hàbits alimentaris de la família. Sorgeix aquí la impossibilitat d’accedir a una alimentació equilibrada, és a dir a un consum més petit de vegetals i, per tant, un augment dels aliments barats amb pocs nutrients i molts greixos. L’obesitat que en resulta té conseqüències físiques com poden ser les malalties cardiovasculars o la diabetis, a part de la baixa autoestima o la depressió per la pressió estètica en què vivim.
Les males condicions de vida de les criatures també fan augmentar el risc de patir asma (que té relació amb la situació de l’habitatge), no gaudir d’una adequada salut dental i estar exposades a patir més accidents.
Incidència en la salut mental
A més, la pobresa porta a l’aïllament, que aboca a la fragilitat i la falta d’equilibri emocional. Sentir-se assenyalat pels altres porta a situacions molt difícils de gestionar. Hi ha estudis que mostren les possibilitats de patir ansietat poden ser fins a tres vegades superiors a l’habitual. Hi ha criatures que es retreuen, tenen problemes de comunicació, s’aïllen i els costa dir el que els passa. Altres reaccionen amb ira, agressivitat i impuls.
L’habitatge
Tal com s’ha dit més amunt, les condicions dels habitatges poden provocar problemes de salut en els infants. D’altra banda, cal tenir present com afecten els desnonaments, conseqüència directa de la pobresa, en els infants.
Fa uns anys, l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ja van publicar un extens estudi de com afecten els desnonaments a les criatures. Entre d’altres, recull dades com les següents:
- El 70 % dels nens i nenes, fills dels afectats per la hipoteca, enquestats han estat tristos alguna vegada durant l’última setmana davant el 10 % de la població infantil catalana; el 88 % enquestats pateixen mala salut mental, davant del 13 % del global de Catalunya.
- Amb motiu dels problemes d’habitatge, molts infants es veuen obligats a canviar de casa, d’escola i a abandonar activitats extraescolars. Aquestes situacions tenen un impacte negatiu sobre els menors, tant emocionals i d’integració socioeducativa com de rendiment acadèmic. Els problemes per pagar l’habitatge de les llars es traspassen als menors, i poden causar el deteriorament de les relacions familiars.
Segons l’estudi de l’Institut Metròpolis de 2023, “La inseguretat residencial impacta en les vides dels infants i els adolescents”, per als qui l’arrelament al barri suposa disposar d’una protecció comunitària més gran, poder continuar a la mateixa escola, conservar els amics i amigues, i poder fer les activitats quotidianes i habituals. En aquest cas, hauríem de parlar de l’arrelament al barri com un dret per a infants i adolescents.
L’informe afegeix: “Algunes conseqüències materials de viure en inseguretat residencial o habitatge inadequat, per exemple, són la impossibilitat de tenir un espai d’intimitat o per al descans quan es viu en un habitatge sobreocupat en el qual no hi ha el nombre d’habitacions suficients per a les persones que hi viuen; la manca d’espai genera dificultats en l’endreça, els hàbits i les rutines, tan necessàries en la vida quotidiana; o, per a molts nens i nenes, la impossibilitat de tenir una taula on poder-se concentrar per fer els deures”.
I, encara que no passa sempre, a vegades la convivència obligada amb membres que no són de la família tenen conseqüències molt negatives per al creixement dels infants, perquè sorgeixen problemes greus de relació, augment de casos de violència masclista i maltractaments, i violències i abusos cap als infants.
Les dades
Segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya, l’any 2022 més de 400.000 persones menors de 18 anys vivien en risc de pobresa o d’exclusió social (31,7 %)
L’any 2021-2022, el 21,2 % de la població de l’àrea metropolitana es troba en risc de pobresa (aproximadament, 700.000 persones). Es tracta de població que viu en una llar unipersonal i que ingressa menys d’11.818 euros a l’any, o viu en una llar formada per dos adults i dos infants, i que ingressen menys de 24.817 euros anuals. I, com en estudis anteriors de població, són els infants i adolescents (30,1 %), i les persones nascudes a l’estranger (43,3 %) les que més pateixen aquesta situació de vulnerabilitat econòmica, juntament amb les que tenen menys formació (27,7 %) i les aturades (34,2 %).
Recentment, s’ha publicat, a més, l’enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística, referida a 2021, que revela que el districte del Fondo de Santa Coloma de Gramenet presenta un 53 % de menors de 18 anys en risc de pobresa, només per sota de la Mina, a Sant Adrià, i un districte de Lloret de Mar. És a dir, més de la meitat dels infants d’aquest districte viu per sota del llindar de la pobresa.
L’Ajuntament de Santa Coloma, per la seva banda, té publicat un estudi de l’any 2021, “El territori en un flaix”, en el qual ja recull que la pobresa infantil de la ciutat és del 37 %, que arriba al 53,1 % al districte del Fondo. Aquest mateix informe diu que: “és la zona més pobra de la ciutat. El Fondo Alt té la renda més baixa de Santa Coloma i un dels nivells socioeconòmics més baixos de Catalunya”. Les dades són de 2020 i el percentatge és el mateix que recull l’Institut Nacional d’Estadística gairebé quatre anys més tard.
Què s’hi pot fer?
Només cal parlar amb professionals del ram de serveis socials, l’educació i la medicina per trobar unes quantes accions que podrien intentar capgirar aquesta situació. D’entrada, la Generalitat va aprovar el passat 13 d’octubre l’Acord GOV/208/2023, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova elaborar l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya que, com el seu nom indica, és un plantejament que potser va una mica tard, ja que el que presenta són les condicions de creació d’un comitè que s’ha d’encarregar d’elaborar aquesta estratègia.
Ara bé, hi ha un seguit d’accions que es podrien tirar endavant, a part d’incidir en més èmfasi en aquelles que ja formen part de l’acció política. Ben segur que poden ser moltes més accions, a part d’aquestes propostes; només cal parlar-ne amb la gent que hi treballa, sigui administració sigui veïnat organitzat.
- Assegurar l’accés efectiu de tots els nens, nenes i adolescents a una alimentació saludable, equilibrada, adequada i adaptada a cada etapa de desenvolupament.
- Establir ajudes per a l’adquisició de fruita i verdura en llars amb dificultats.
- Atorgar beques per a menjadors escolars de qualitat que garanteixin un menjar saludable.
- Fer efectiu l’interès superior de l’infant i proporcionar ajuda efectiva per a les famílies amb menors a càrrec que evitin situacions d’especial vulnerabilitat.
- Promoure l’atenció especialitzada dels menors afectats per part dels centres educatius.
- Assegurar l’accés efectiu de tots els infants i adolescents a les activitats complementàries: esports, colònies, esplais, casals d’estiu…, aportant els recursos necessaris a les escoles, AFA o entitats del tercer sector que les procuren.
- Evitar els desallotjaments per motius econòmics promovent el lloguer social dels pisos propietat de bancs i grans immobiliàries i garantir en qualsevol cas el reallotjament digne de les persones afectades.
L’Ajuntament de la ciutat
Veient aquestes dades, ens podem preguntar com pot ser, si la Directiva Internacional marca la pobresa infantil com a prioritat, que les xifres de l’informe publicat el 2021, amb dades de l’any anterior, siguin les mateixes, en el cas del districte del Fondo, que aquest 2024. Han passat gairebé quatre anys.
Si observem les prioritats que es publiquen des de la casa gran en aquests dos darrers anys, la inversió en cossos de seguretat és la prioritat municipal. No oblidem que en el pressupost de 2023 hi havia 15 milions d’euros destinats a una megacomissaria, mentre que a Serveis Socials eren 12 milions d’euros. I tampoc no oblidem que des d’abans de l’estiu, les treballadores de Serveis Socials s’estan manifestant cada divendres a la plaça de la Vila denunciant la falta de recursos.
Finalment, després de la publicació de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’alcaldessa va publicar un tuit en el qual explicava que l’Ajuntament ha rebut un reconeixement de l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales, una organització que agrupa uns dos-cents càrrecs directius de serveis socials (tal com indica el nom) d’Espanya, amb presència a Andalusia, Madrid, Aragó, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, País Valencià (o Comunidad Valenciana, com posa al seu web) i Euskadi. No hem trobat, però, la seva pàgina de transparència publicada, per la qual cosa no hem pogut saber com es finança.
Aquest reconeixement, ràpidament republicat per la premsa local subvencionada, ens pot portar a una sèrie de reflexions. No seria interessant saber l’opinió de les treballadores i de les usuàries per acabar de valorar el funcionament del servei? I també, com pot ser que s’hagi apujat tant el pressupost i les estadístiques siguin les mateixes d’ara fa quatre anys? Si s’han apujat els pressupostos, ens atrevim a proposar una anàlisi seriosa de la gestió d’aquests diners, que són de totes i per a totes.
