L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va decidir pagar una part dels ajuts econòmics a les famílies ateses pels Serveis Socials amb la moneda local i digital: la grama. La queixa sobre el mal funcionament d’aquest sistema han anat en augment. En aquests moments l’innovador programa resta aturat. A famílies i professionals no se’ls ofereix cap alternativa de la manera d’oferir els ajuts
La grama o la gramamoneda és la moneda local creada l’any 2017 per l’Ajuntament amb la intenció d’afavorir el comerç, l’economia, les entitats i la societat colomenca. Fa un any, tornava a aparèixer a premsa, es produïa nova roda de premsa protagonitzada per l’alcaldessa perquè s’havia d’implementar la “grama social”.
Un fet innovador que va gaudir de molta publicitat amb l’anterior equip de govern del PSC, que no va escatimar recursos per imprimir vistoses carpetes i llibrets informatius a tot color. Es tractava d’explicar aquest nou projecte gràcies al qual les prestacions socials municipals es pagarien amb la moneda local digital coneguda com a “grama”. Molt de bombo i platerets, però ja va començar malament: amb molt de retard. Estava previst inicialment per al bienni 2021-2022 i es va haver d’esperar gairebé amb un any a posar-se en marxa.
“El programa va començar amb molta publicitat, però amb molt de retard.”
Originàriament, la moneda local és una acció per fomentar el comerç local i promoure l’economia social i solidària. El seu lema “Soc de Santa Coloma, compro a Santa Coloma”, vol fomentar tota una xarxa de comerços, cooperatives, empreses, entitats, associacions i persones que accepten i fan pagaments en grames. També està implicant el pagament de part de les subvencions municipals en aquesta moneda local.
El Pro-grama social
L’Ajuntament posava en marxa el “Pro-grama social”, que utilitza el joc de paraules per informar de l’objectiu de pagar determinades prestacions econòmiques de caràcter social en grames. Un recurs econòmic que ha de servir per adquirir productes bàsics d’alimentació, de neteja de la llar i d’higiene personal. Es combina –segons publicitava el consistori– la innovació i la garantia social. Sens dubte era un projecte pioner que dignificava els ajuts socials i posava fi a les “cues de la gana”.
Segons la web municipal, el programa va començar amb un primer pagament que donava cobertura a 196 famílies, de manera que beneficiava unes 590 persones (adults i infants), amb unes ajudes que oscil·laven de 100 a 300 grames mensuals (una grama equival a un euro) i que complementaven els ingressos familiars. Mensualment, s’anirien incorporant més famílies al programa. Durant el primer any d’execució, es va preveure una inversió d’un milió d’euros. En el moment de suspensió del Pro-Grama –el passat mes d’agost- el nombre de famílies beneficiàries havia ascendit a més de 500.
Els ajuts econòmics en la moneda grama es van aturar el passat mes d’agost
Per aquest programa, l’Ajuntament va rebre una subvenció de 350.000 d’euros del Pla ApropAMB de suport a la cohesió social, l’economia de proximitat i la coproducció de serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb aquest pressupost, l’Ajuntament va contractar un equip de professionals per a la gestió i coordinació d’aquestes prestacions. La contractació d’aquest equip va acabar a finals de juny de 2023.
La crua realitat és que actualment no funciona i cap responsable municipal n’ha informat públicament les persones afectades. Des de l’estiu de 2023 ha patit una aturada, reconeguda pel mateix ajuntament en l’àmbit intern. A causa del final del projecte finançat per l’AMB es va acomiadar el personal contractat. Sense previ avís, ni a famílies ni a professionals de Serveis Socials, les targetes de pagament d’ajuts van deixar de tenir saldo disponible. Casualment, l’aturada del programa ha coincidit després de les darreres eleccions municipals de finals de maig.
“Les famílies no van rebre cap comunicació oficial que se’ls aturava l’ajut econòmic, imprescindible per a totes.”
En ple estiu, el mes d’agost, les famílies ja no van cobrar els ajuts i des de llavors, res. Ningú va alertar les famílies. Els professionals es van assabentar a través de les queixes de les persones beneficiàries. La conseqüència de l’aturada dels ajuts socials en la moneda local ha estat el col·lapse del programa d’ajuts d’aliments. En aquests moments va en augment el nombre de famílies en llista d’espera i es deneguen les renovacions de l’ajut encara que continuï sent necessari. El programa d’ajuts d’aliments és insuficient davant les necessitats que hi ha a la ciutat i no pot donar el servei necessari que s’aconseguia amb l’existència dels ajuts econòmics.
Quatre mesos després es desconeix si se n’està gestionant la possible continuïtat a través del Fons Next Generation de la Unió Europea i no s’ha solucionat aquesta situació d’emergència.
“L’Ajuntament no ha actuat amb la celeritat necessària per evitar l’aturada d’aquest programa.”
La situació actual, per tant, és de preocupació i incertesa en moltes famílies colomenques i professionals que han de donar resposta en aquestes necessitats bàsiques. És clar que els responsables municipals sabien des de fa molt que s’acabava el programa amb la subvenció de l’AMB i, consegüentment, el passat mes de juny, també el contracte de professionals.
Per què no es va actuar abans per assegurar-ne la continuïtat o posar en marxa un sistema alternatiu? Es pot jugar amb el menjar de la gent d’aquesta manera? Hem de creure que és atzarós que es produeixi després de les eleccions i el mes d’agost? S’exagera quan es parla del “drama de la grama”?
Altres crítiques a la grama-social
El programa de pagament amb la moneda digital també ha tingut altres crítiques. Inicialment, sembla que la innovació no va tenir en compte els mitjans de què disposen la majoria de les famílies beneficiàries. La seva complexitat tecnològica no està a l’abast de moltes de les famílies usuàries: calia descarregar-se una app al mòbil o tenir una targeta QR amb un PIN per fer els pagaments, en lloc dels tradicionals vals de compra. A més s’havia d’omplir un formulari web i rebre un correu electrònic amb el nom d’usuari/ària i contrasenya. Aquesta situació es va solucionar i a la població sense competències digitals se li va facilitar una targeta física.
Segons les famílies beneficiàries, els establiments col·laboradors del Pro-grama social no són les botigues més barates ni populars (especialment en el cas de productes d’alimentació), ni es troben a tots els barris. Fins i tot algunes de les anunciades ja no existeixen.
El cert és que la Grama-social va néixer com un programa estrella i innovador, però ha acabat esdevenint una trampa per a les famílies i per als equips de professionals, que no poden donar resposta a les usuàries. En definitiva, la Grama-social sí que és un drama.
