Luisa F. Pinto Rodríguez i Maria Cortada de la Peña expliquen que la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial (XMIR) creix com a nova eina per consolidar el dret a l’habitatge social i assequible, amb voluntat de consensuar amb tots els actors i accelerar la promoció del lloguer social, cooperatives en cessió d’ús, més gestors públics d’habitatge i empreses sense ànim de lucre o amb lucre limitat
En quin moment es crea la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial (XMIR), que avui dia es troba sota el paraigua del Fòrum Social Metropolità?
De fet, la XMIR és prèvia al FSM: es va constituir com a xarxa pilot en una trobada el 18 de febrer de 2021. Tot i que des de setembre de 2020 ja havíem fet dues trobades amb alguns dels membres, els que més interès inicial van tenir en la idea, per testejar que una iniciativa d’aquest tipus podia tenir sentit en l’àmbit metropolità de regió. I tota la iniciativa sorgeix d’una anàlisi sobre l’exclusió residencial que es va fer a partir de diverses entrevistes a tècnics d’habitatge de 21 ajuntaments, on es va detectar la necessitat de compartir informació i experiències en aquest àmbit.
La finestra d’oportunitat per la creació de la XMIR va estar en la fórmula tipus xarxa que no generés més feina als ajuntaments i que pel contrari permetés aprofitar els bons exemples i trobar solucions conjuntes als casos no reeixits.
Qui la composa?
Doncs, bàsicament, tècnics i responsables d’habitatge tant d’entitats operatives en habitatge social del tercer sector com d’ajuntaments de la regió metropolitana de Barcelona, de moment els majors de 20.000 habitants que s’hi han volgut apuntar. I també tècnics en habitatge de la Diputació de Barcelona i l’INCASÒL, com a institucions supramunicipals que donen suport d’algun tipus als ajuntaments.
Quins objectius s’ha marcat la XMIR per aquest 2024?
En principi, estem treballant per dur a terme dos projectes de llarg termini que hem prioritzat dins de totes les mesures estratègiques del Compromís Metropolità 2030 relacionades amb la missió d’habitatge adequat, tenint en compte que la XMIR és l’espai de referència des d’on impulsarem aquesta missió.
– El primer és la creació d’un grup de treball de gestors d’habitatge social, en col·laboració amb GHS, amb l’objectiu d’intercanviar models innovadors de construcció i gestió d’habitatge social i assequible, per tal d’analitzar a fons quan i com funcionen bé i difondre’ls oportunament. Creiem que aquest grup pot ser la llavor d’un clúster d’innovació en la promoció i gestió d’habitatge social i assequible, si som capaços d’alinear les necessitats i aprofitar les capacitats instal·lades dels diferents tipus de promotors de la regió i utilitzar-ho com a eina desencadenant de competitivitat en el sector.
– D’altra part, estem sondejant possibilitats i disponibilitat de dades per elaborar un inventari de les borses de mediació per habitatge de lloguer social dels municipis de la regió metropolitana de Barcelona, gestionades en conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o de manera independent pels ajuntaments. Aquesta iniciativa busca generar el coneixement necessari per poder avaluar la viabilitat d’una mesura més estratègica del Compromís Metropolità 2030: la creació d’una borsa única de lloguer metropolitana o almenys de caràcter supramunicipal/comarcal amb possibilitat de coordinació entre elles.
Operativament, amb el conjunt de la xarxa seguirem amb les trobades en línia trimestrals i la jornada presencial anual, en les que mantindrem les activitats d’intercanvi de coneixement i experiències, proposta i ideació de futurs projectes de la xarxa, escoltar i facilitar propostes de projectes específics entre membres, etc.
Quines són les principals aportacions relacionades amb l’habitatge que s’estan fent en l’àmbit metropolità?
Els projectes de construcció, compra, cessió i conservació del parc d’habitatge que cal desenvolupar en aquesta escala són molt costosos, i requereixen una inversió pública important, i per tant de governs autonòmic, estatal i locals que busquin fórmules de coordinació i gestió diversificades per a poder incrementar el parc de lloguer, tant social com assequible, també amb la participació dels agents privats sense ànim de lucre i de lucre limitat en aquestes fórmules.
Alguns exemples d’aquestes fórmules que s’estan desenvolupant en l’àmbit metropolità són la societat mixta Habitatge Metròpolis Barcelona que ja ha iniciat les obres dels primers 550 habitatges de lloguer social a Barcelona, Montgat, Sant Adrià de Besòs i Sant Boi de Llobregat. O també tenim l’aportació del projecte VESTA que va néixer com un projecte pilot de col·laboració supramunicipal publico-privada per iniciativa dels Ajuntaments de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet, i de les entitats del Tercer Sector Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu-Serveis Socials, i també del Consorci del Besòs, per tal d’oferir assistència social amb habitatge digne i acompanyament integral temporal a dones amb infants a càrrec i en situació de sensellarisme al Besós.
Des del seu punt de vista, quines actuacions caldria desenvolupar en el futur per garantir el dret a l’habitatge?
Encara ens queda molt per fer i està clar que l’habitatge és un dret a protegir jurídicament perquè és garantia i tractor d’altres drets fonamentals, i a Espanya no està prou protegit. O almenys no ho està de forma efectiva ni per tothom.
En aquest sentit, cal un canvi de paradigma de la política de l’habitatge, que ja ha anat esdevenint-se tímidament, des de l’aprovació de la Llei d’Habitatge i la declaració de les zones de mercat residencial tens a Catalunya. Però cal avançar més en aquest enfocament, tant a la legislació com a la planificació estatal de l’habitatge. Aquest canvi de visió a llarg termini ha de comptar, per començar, amb inversió pública estable i permanent en el temps per construir habitatge assequible i ben distribuïda en el territori.
I, en el plànol més pràctic, i pensant en el futur, però també en donar respostes al present, cal avançar en la regulació dels lloguer privats, que pel cas de Catalunya ja està vigent i hem de treballar en els indicadors de seguiment que permetin veure quins efectes té aquesta regulació sobre la sobrecàrrega i l’economia de les llars. Aquesta regulació sense un sistema d’inspecció i control robust, no produirà cap efecte.
En matèria d’increment del parc d’habitatge social i assequible, necessitem diversificar els actors que el promouen per poder accelerar de forma intensa el ritme de promoció: més empreses promotores de lloguer social, més cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, més gestors públics d’habitatge i més empreses sense ànim de lucre o amb lucre limitat, com les Housing Asociation. La idea és anivellar-nos amb altres estats on el pes del parc públic i de l’habitatge assequible ajuda a regular el mercat immobiliari privat i la vulnerabilitat i exclusió residencials són menors que a les ciutats espanyoles.
També cal que es treballi en normes fiscals que afavoreixin als promotors públics i privats d’habitatge social i assequible i que penalitzin als que no ho són. No pot ser que una fundació del tercer sector o una empresa de lloguer social que promou un parc d’habitatge de preu per sota del mercat no pugui tenir els mateixos beneficis tributaris que té una SOCIMI.
Finalment, cal fer una revisió dels programes de rehabilitació d’habitatge, en especial els finançats amb els fons Next Generation, perquè estan sent excloents amb les comunitats de veïns que no tenen la capacitat econòmica ni el teixit social per tirar endavant un projecte de rehabilitació dins dels terminis i condicions de les convocatòries. Per la XMIR sabem que la sensació dels ajuntaments és de frustració perquè de cada deu projectes de rehabilitació d’habitatge finançats amb fons NG, s’arriba a executar un, o en alguns casos cap.
Quins avantatges presenta compartir experiències sobre projectes d’habitatge entre municipis?
Doncs, ara com ara, molts avantatges, compartir-los tant entre ajuntaments com també amb altres entitats. I, en això, els ajuntaments i les entitats socials que estan a primera línia i que reben de manera constant les necessitats d’habitatge de la població, poden saber què li ha funcionat o no a un altre municipi similar o equiparable, cosa que sempre és útil per difondre bones pràctiques o evitar colls d’ampolla que altres ja han passat.
El fet de compartir experiències sobre projectes al nivell local, també ajuda a reconèixer de forma pràctica la naturalesa metropolitana de la crisi de l’habitatge i en conseqüència, a pensar en solucions que puguin donar resposta a la mateixa escala o en escales més petites, però que almenys estiguin coordinades entre elles per no generar desequilibri.
És que, de fet, Llavors, veiem necessari aprofundir en diversos aspectes (legislació, formes de construcció, captació de recursos, involucració d’agents, etc.) i trobar fórmules innovadores per poder generar un parc immobiliari assequible. Ha de ser una “missió compartida” de tot l’ecosistema d’institucions, entitats i empreses relacionades amb l’habitatge, perquè el repte ho requereix.
I, finalment, en tant que com a xarxa del Fòrum, la XMIR comparteix la filosofia i metodologia de l’Acord Ciutadà, quins són els elements clau de la governança?
La XMIR comparteix plenament la idea d’una governança horitzontal. I per això considerem clau alguns elements, com la representativitat de tot el territori metropolità de regió i de la diversitat de veus i agents, la participació oberta i democràtica, la llibertat de deliberació, el respecte i comprensió dels diferents interessos, la voluntat de consens dins el dissens, el compromís amb els resultats de la participació, l’operativitat i utilitat de les trobades, la gestió de les expectatives de tots nosaltres, etc. Tots aquests elements, si són ben treballats, poden donar molts bons fruits. De fet, creiem que els resultats i impactes dels espais de governança poden ser una molt bona font de coneixement basat en evidència per a les polítiques, de qualsevol escala de govern. I des del PEMB ens motiva molt treballar i aportar en fer créixer i madurar aquests espais.
Luisa F. Pinto Rodríguez i Maria Cortada de la Peña
Referents del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i secretàries tècniques de la Xarxa Metropolitana d’Inclusió Residencial (XMIR)
Entrevista original d’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
